El Diacrític

La terra encara és plana, Ramon

Article de Roser Iborra en record de Ramon Ripoll, activista vigatà mort el 9 de juliol passat

«Quedaven tantes coses per dir i per dir-nos, company. Tantes lluites per fer. Que el teu record sigui llavor. Això, almenys. Per descobrir la terra rodona i tendra i blava més enllà dels nostres ulls miops»

Ramon Ripoll: company i amic sincerament radical, radicalment incansable

| 24/07/2019 a les 10:46h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Ramon Ripoll, activisme, esquerra independentista, CUP, Capgirem Vic
Ramon Ripoll, en un acte de Capgirem Vic
Ramon Ripoll, en un acte de Capgirem Vic | Dolors Pena
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/07/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Per a l’altre, l’altre ets tu»
(Andrea Camilleri )

De tan òbvia, aquesta frase m’ha costat d’entendre. Hi he hagut de pensar. I trobo que és terriblement certa.

Som tan egocèntrics, tan geocèntrics, diria, que encara ens pensem que la terra és plana i que, enllà del mar finit dels nostres sentiments i emocions no hi ha res, o només abismes insondables.

Han passat els dies, Ramon. Inexplicablement, l’estiu sense tu fa el seu camí indiferent entre calorades i incendis. Tenim el teu record ben viu que ens crema a les puntes dels dits, la recança com un pinyol dur a l’estómac dels dies. I no t’acabem d’enyorar perquè encara ens sembla que tot és provisional i que tornaràs qualsevol dia d’aquest viatge inèdit.

Som tan egocèntriques, amic.

Ens volem abraçar i ens surten retrets.

Ens volen abraçar i fugim.

Som tan geocèntriques que caminem tossudament òrbites forassenyades a l’entorn del nostre propi astorament. Som incapaces d’aturar-nos i de veure l’altre, l’altra, més enllà d’una mirada distreta. Convençudes que l’horitzó només és frontera.

Quedaven tantes coses per dir i per dir-nos, company. Tantes lluites per fer. Que el teu record sigui llavor. Això, almenys. Per descobrir la terra rodona i tendra i blava més enllà dels nostres ulls miops. De la nostra misèria egoista.

Perquè encara, sovint, fem anar les paraules com dards enverinats que esquincen la pell i que es claven a l’ànima tan fràgil.

No hi pensem, en la mort. Vivim els petits presents com si fossin grans infinits.

«Ja quedarem», diem, i després no fem cap esforç, com si els dies i les nits fossin nostres i inacabables.

I ens quedem sempre immòbils i indiferents a un minut del naufragi.
El Consell Rector de CoopCat. Laia Bonastra és la quarta per l'esquerra
El Consell Rector de CoopCat. Laia Bonastra és la quarta per l'esquerra
Laia Bonastra, presidenta de Suara Cooperativa i copresidenta de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, assumeix la presidència de la Coopcat
Representants de les cooperatives i entitats fundadores de Micelis
Representants de les cooperatives i entitats fundadores de Micelis
Inicialment en formen part les cooperatives i entitats Cúrcuma SCCL, La Llamborda, La Fera ferotge, Aritja Cooperativa, Dones amb Empenta, Doble Via i GR-Feminista | Aporten una visió crítica davant els serveis que entenen els punts lila com un producte, sense arrelament comunitari ni compromís transformador
Recreació simbòlica del conflicte entre Israel i l'Iran
Recreació simbòlica del conflicte entre Israel i l'Iran | Sameer
Núria Roma
Anàlisi de Núria Roma, des de l'Orient Mitjà, sobre la legalitat dels atacs d'Israel a l'Iran i tots els components que l'envolten, en un tauler d'escacs cada vegada més complex | «Aquest silenci, combinat amb la cobertura diplomàtica, afebleix el sistema jurídic internacional i consolida una tendència perillosa: la banalització del dret a l’autodefensa. El que hauria de ser una excepció estricta pot acabar convertint-se en una eina per justificar qualsevol agressió anticipada»