Setembre Cultural | Cinema

​Setembre i Cineclub Vic fan la preestrena de la pel·lícula ‘Black is beltza’ de Fermín Muguruza a Vic

El film és d’animació i parteix d’un fet real de discrimació racista que li va ocórrer a la comparsa de gegants de Pamplona en una actuació a Nova York el 1965

Es tracta de l’adaptació de la novel·la gràfica homònima i que fa un recorregut pels principals moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XX

La projecció de 'Black is beltza' és el segon acte de la celebració del segon aniversari de Setembre

Setembre comença la celebració del segon aniversari amb un recital de poesia de Joseba Sarrionandia en eusquera i català

| 01/05/2019 a les 13:10h
Arxivat a: Setembre cultural, antiracisme, cinema d'animació, Cineclub Vic, Fermín Muguruza, Black is beltza, cinema

Setembre fa aquest dijous 2 de maig el segon acte de celebració del segon aniversari. I si dissabte s’estrenava l’aniversari amb un acte antirepressiu com va ser el recital de poemes de Joseba Sarrionandia a la Cava de Jazz, aquesta vegada és el torn d’un film antiracista, Black is beltza, de Fermín Muguruza. La preestrena de Black is beltza es fa en col·laboració amb  Cineclub Vic a partir de 2/4 de 10 del vespre a l’Espai ETC de Vic. 

La cinta, d’animació, és una adaptació del polifacètic Fermín Muguruza de la novel·la gràfica del mateix nom i que parteix d’uns fets reals ocorreguts l’octubre de 1965, quan la comparsa de gegants de Pamplona, imatge típica de les festes de Sant Fermí, és convidada a desfilar a Nova York. Però degut a la discriminació racial, les autoritats nord-americanes prohibeixen la participació de dos gegants negres.

A partir d’aquest fet real, Black is beltza imagina un personatge fictici, Manex, que es converteix en testimoni dels principals moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XX. A través de la seva mirada, assistim a la resistència contra el franquisme, la revolució cubana, el Black Power i el moviment antisegregació als Estats Units.

Fermin Muguruza (Ugarte, 1963) és una de les personalitats més actives (i activistes) de la cultura basca. Fundador de les bandes Kortatu i Negu Gorriak, també ha estat músic en solitari, productor discogràfic i ha participat en premsa i televisió. Com a cineasta ha rodat diversos documentals centrats en la música i en la fusió cultural. Durant el 2018 va presentar dues propostes cinematogràfiques: Black is Beltza i el film coral Gure oroitzapenak.

Aquest dijous a l’Espai ETC es projectarà el film en versió original en eusquera, castellà, anglès, francès i àrab amb subtítols. El preu de l'entrada és de 3 euros.
 
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista | «No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa | Fons Brangulí
Jordi Martí Font
Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»
Laia Serra, autora de l'informe 'Les violències de gènere en línia'
Laia Serra, autora de l'informe 'Les violències de gènere en línia' | Sara Blázquez
Sara Blázquez
L’advocada ha elaborat l’informe ‘Les violències de gènere en línia’, editat per Pikara Magazine | «Una de les reivindicacions és trencar aquesta dicotomia de violències en línia i violències fora de línia. Violències que tenen la mateixa estructura, la mateixa motivació, la mateixa finalitat»