Setembre Cultural | Cinema

​Setembre i Cineclub Vic fan la preestrena de la pel·lícula ‘Black is beltza’ de Fermín Muguruza a Vic

El film és d’animació i parteix d’un fet real de discrimació racista que li va ocórrer a la comparsa de gegants de Pamplona en una actuació a Nova York el 1965

Es tracta de l’adaptació de la novel·la gràfica homònima i que fa un recorregut pels principals moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XX

La projecció de 'Black is beltza' és el segon acte de la celebració del segon aniversari de Setembre

Setembre comença la celebració del segon aniversari amb un recital de poesia de Joseba Sarrionandia en eusquera i català

| 01/05/2019 a les 13:10h
Arxivat a: Setembre cultural, antiracisme, cinema d'animació, Cineclub Vic, Fermín Muguruza, Black is beltza, cinema
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/05/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Setembre fa aquest dijous 2 de maig el segon acte de celebració del segon aniversari. I si dissabte s’estrenava l’aniversari amb un acte antirepressiu com va ser el recital de poemes de Joseba Sarrionandia a la Cava de Jazz, aquesta vegada és el torn d’un film antiracista, Black is beltza, de Fermín Muguruza. La preestrena de Black is beltza es fa en col·laboració amb  Cineclub Vic a partir de 2/4 de 10 del vespre a l’Espai ETC de Vic. 

La cinta, d’animació, és una adaptació del polifacètic Fermín Muguruza de la novel·la gràfica del mateix nom i que parteix d’uns fets reals ocorreguts l’octubre de 1965, quan la comparsa de gegants de Pamplona, imatge típica de les festes de Sant Fermí, és convidada a desfilar a Nova York. Però degut a la discriminació racial, les autoritats nord-americanes prohibeixen la participació de dos gegants negres.

A partir d’aquest fet real, Black is beltza imagina un personatge fictici, Manex, que es converteix en testimoni dels principals moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XX. A través de la seva mirada, assistim a la resistència contra el franquisme, la revolució cubana, el Black Power i el moviment antisegregació als Estats Units.

Fermin Muguruza (Ugarte, 1963) és una de les personalitats més actives (i activistes) de la cultura basca. Fundador de les bandes Kortatu i Negu Gorriak, també ha estat músic en solitari, productor discogràfic i ha participat en premsa i televisió. Com a cineasta ha rodat diversos documentals centrats en la música i en la fusió cultural. Durant el 2018 va presentar dues propostes cinematogràfiques: Black is Beltza i el film coral Gure oroitzapenak.

Aquest dijous a l’Espai ETC es projectarà el film en versió original en eusquera, castellà, anglès, francès i àrab amb subtítols. El preu de l'entrada és de 3 euros.
 
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas estrena la secció 'Més llibres, més lliures' amb la ressenya de 'Tardor' (Raig Verd, 2019), la primera novel·la del quartet estacional d'Ali Smith
Loquillo
Loquillo | Lucía de Andrés
Jordi Martí Font
«Com que no fas cap gest per diferenciar-te de la majoria d'espanyolistes que hi ha i que et lloen acabes essent la BSO dels feixistes i això a algú que, com tu, presumeix de ser antifeixista l'hauria de posar molt nerviós» | «De tu, nascut al Poble Sec i nét d'un antifeixista, adulador de Durruti, esperàvem alguna cosa més que acabar endollat als mítings de BOCS»
Imatge de bona sintonia entre les delegacions del PSOE i ERC durant una de les trobades que han fet per negociar la investidura de Pedro Sánchez
Imatge de bona sintonia entre les delegacions del PSOE i ERC durant una de les trobades que han fet per negociar la investidura de Pedro Sánchez | PSOE
Jordi Martí Font
«No importa massa que els principals beneficiats del pacte a nivell organitzatiu siguin els del PSOE, una organització política de dretes al servei dels amos de sempre i ara més que mai» | «La segona transició està en marxa i, vista la primera, l'única forma de fer-li front continua sent la mateixa de sempre: des del carrer i sense deixar de perdre el somriure, amb paciència i sense desànim perquè segur que veurem coses desconcertants i descensos al pou de la llonganissa adulterada dels que marquen època»