Setembre Cultural | Cinema

​Setembre i Cineclub Vic fan la preestrena de la pel·lícula ‘Black is beltza’ de Fermín Muguruza a Vic

El film és d’animació i parteix d’un fet real de discrimació racista que li va ocórrer a la comparsa de gegants de Pamplona en una actuació a Nova York el 1965

Es tracta de l’adaptació de la novel·la gràfica homònima i que fa un recorregut pels principals moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XX

La projecció de 'Black is beltza' és el segon acte de la celebració del segon aniversari de Setembre

Setembre comença la celebració del segon aniversari amb un recital de poesia de Joseba Sarrionandia en eusquera i català

| 01/05/2019 a les 13:10h
Arxivat a: Setembre cultural, cinema, Black is beltza, Fermín Muguruza, Cineclub Vic, cinema d'animació, antiracisme
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/05/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Setembre fa aquest dijous 2 de maig el segon acte de celebració del segon aniversari. I si dissabte s’estrenava l’aniversari amb un acte antirepressiu com va ser el recital de poemes de Joseba Sarrionandia a la Cava de Jazz, aquesta vegada és el torn d’un film antiracista, Black is beltza, de Fermín Muguruza. La preestrena de Black is beltza es fa en col·laboració amb  Cineclub Vic a partir de 2/4 de 10 del vespre a l’Espai ETC de Vic. 

La cinta, d’animació, és una adaptació del polifacètic Fermín Muguruza de la novel·la gràfica del mateix nom i que parteix d’uns fets reals ocorreguts l’octubre de 1965, quan la comparsa de gegants de Pamplona, imatge típica de les festes de Sant Fermí, és convidada a desfilar a Nova York. Però degut a la discriminació racial, les autoritats nord-americanes prohibeixen la participació de dos gegants negres.

A partir d’aquest fet real, Black is beltza imagina un personatge fictici, Manex, que es converteix en testimoni dels principals moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XX. A través de la seva mirada, assistim a la resistència contra el franquisme, la revolució cubana, el Black Power i el moviment antisegregació als Estats Units.

Fermin Muguruza (Ugarte, 1963) és una de les personalitats més actives (i activistes) de la cultura basca. Fundador de les bandes Kortatu i Negu Gorriak, també ha estat músic en solitari, productor discogràfic i ha participat en premsa i televisió. Com a cineasta ha rodat diversos documentals centrats en la música i en la fusió cultural. Durant el 2018 va presentar dues propostes cinematogràfiques: Black is Beltza i el film coral Gure oroitzapenak.

Aquest dijous a l’Espai ETC es projectarà el film en versió original en eusquera, castellà, anglès, francès i àrab amb subtítols. El preu de l'entrada és de 3 euros.
 
Un moment de la roda de premsa de la Xarxa de Facilitació Digital de Vic
Un moment de la roda de premsa de la Xarxa de Facilitació Digital de Vic
Sara Blázquez Castells
El projecte ha realitzat 137 jornades d'atenció durant aquest curs i prepara una nova etapa amb més protagonisme del voluntariat i les entitats del territori
El manifest denuncia l'existència de campanyes sistemàtiques d'assetjament digital, intimidació i assenyalament de periodistes
El manifest denuncia l'existència de campanyes sistemàtiques d'assetjament digital, intimidació i assenyalament de periodistes
Josep Comajoan Colomé
El Grup de Periodistes Ramon Barnils impulsa el front comú per defensar el periodisme com a pilar de la democràcia | El manifest «Sense periodisme no hi ha democràcia» també és promogut pel Sindicat de Periodistes de Catalunya, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, la Unió de Periodistes Valencians, l’Associació Catalana de Premsa Comarcal i el Col·lectiu Ciutadella
Adrià Ramírez ha deixat la presidència de la PTP aquest dilluns 16 de juny
Adrià Ramírez ha deixat la presidència de la PTP aquest dilluns 16 de juny | Anna Montraveta Riu
Anna Montraveta Riu
«Cada cop més assistim a una degradació del servei i, per tant, també a una estratificació per classes d’usuaris» | «Per diversos factors, la classe mitjana se’n va a l’autobús i la classe més baixa, migrada i menys informada es queda al tren»