Setembre Cultural | Cinema

​Setembre i Cineclub Vic fan la preestrena de la pel·lícula ‘Black is beltza’ de Fermín Muguruza a Vic

El film és d’animació i parteix d’un fet real de discrimació racista que li va ocórrer a la comparsa de gegants de Pamplona en una actuació a Nova York el 1965

Es tracta de l’adaptació de la novel·la gràfica homònima i que fa un recorregut pels principals moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XX

La projecció de 'Black is beltza' és el segon acte de la celebració del segon aniversari de Setembre

Setembre comença la celebració del segon aniversari amb un recital de poesia de Joseba Sarrionandia en eusquera i català

| 01/05/2019 a les 13:10h
Arxivat a: Setembre cultural, cinema, Black is beltza, Fermín Muguruza, Cineclub Vic, cinema d'animació, antiracisme
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/05/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Setembre fa aquest dijous 2 de maig el segon acte de celebració del segon aniversari. I si dissabte s’estrenava l’aniversari amb un acte antirepressiu com va ser el recital de poemes de Joseba Sarrionandia a la Cava de Jazz, aquesta vegada és el torn d’un film antiracista, Black is beltza, de Fermín Muguruza. La preestrena de Black is beltza es fa en col·laboració amb  Cineclub Vic a partir de 2/4 de 10 del vespre a l’Espai ETC de Vic. 

La cinta, d’animació, és una adaptació del polifacètic Fermín Muguruza de la novel·la gràfica del mateix nom i que parteix d’uns fets reals ocorreguts l’octubre de 1965, quan la comparsa de gegants de Pamplona, imatge típica de les festes de Sant Fermí, és convidada a desfilar a Nova York. Però degut a la discriminació racial, les autoritats nord-americanes prohibeixen la participació de dos gegants negres.

A partir d’aquest fet real, Black is beltza imagina un personatge fictici, Manex, que es converteix en testimoni dels principals moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XX. A través de la seva mirada, assistim a la resistència contra el franquisme, la revolució cubana, el Black Power i el moviment antisegregació als Estats Units.

Fermin Muguruza (Ugarte, 1963) és una de les personalitats més actives (i activistes) de la cultura basca. Fundador de les bandes Kortatu i Negu Gorriak, també ha estat músic en solitari, productor discogràfic i ha participat en premsa i televisió. Com a cineasta ha rodat diversos documentals centrats en la música i en la fusió cultural. Durant el 2018 va presentar dues propostes cinematogràfiques: Black is Beltza i el film coral Gure oroitzapenak.

Aquest dijous a l’Espai ETC es projectarà el film en versió original en eusquera, castellà, anglès, francès i àrab amb subtítols. El preu de l'entrada és de 3 euros.
 
Imatge d'una cursa antiracista anterior, en aquest cas a Barcelona
Imatge d'una cursa antiracista anterior, en aquest cas a Barcelona | Top Manta
Sara Blázquez Castells
Entitats i col·lectius d'Osona impulsen una jornada que combina esport i reivindicació sota el lema «Comunitat, dignitat i lluita!» | La iniciativa, que vol tenir continuïtat i estendre's a altres municipis de la comarca, inclourà dues curses, la lectura d'un manifest, un dinar popular i música en directe
Karina Gibert farà aquest divendres la conferència inaugural del cicle
Karina Gibert farà aquest divendres la conferència inaugural del cicle | Jordi del Temple
Anna Pujol Navarro
Karina Gibert inaugura divendres a Berga «Economies per al bé comú», quatre activitats que abordaran la tecnologia, els límits del model econòmic, el cooperativisme i l'organització col·lectiva | El cicle continuarà fins al novembre amb un taller sobre els usos i l'ètica de la IA, un debat sobre alternatives econòmiques i un documental sobre sindicalisme i cooperativisme
Protesta pel dret a l'habitatge a València, dissabte passat
Protesta pel dret a l'habitatge a València, dissabte passat | Jaume Ferrando / Directa
Laura Arau
«La disputa política és també una disputa cultural: qui posa nom a les coses, quins conflictes són visibles, quines veus són legítimes i quines alternatives podem arribar a imaginar» | «Autodefensar-nos no és només protegir-nos quan ens ataquen. És construir les condicions perquè puguem continuar actuant quan l'Estat, el mercat o la por intenten fer-nos recular. És poder resistir el càstig, però també impedir que el relat del càstig sigui l'únic que queda»