Setembre Cultural | Cinema

​Setembre i Cineclub Vic fan la preestrena de la pel·lícula ‘Black is beltza’ de Fermín Muguruza a Vic

El film és d’animació i parteix d’un fet real de discrimació racista que li va ocórrer a la comparsa de gegants de Pamplona en una actuació a Nova York el 1965

Es tracta de l’adaptació de la novel·la gràfica homònima i que fa un recorregut pels principals moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XX

La projecció de 'Black is beltza' és el segon acte de la celebració del segon aniversari de Setembre

Setembre comença la celebració del segon aniversari amb un recital de poesia de Joseba Sarrionandia en eusquera i català

| 01/05/2019 a les 13:10h
Arxivat a: Setembre cultural, cinema, Black is beltza, Fermín Muguruza, Cineclub Vic, cinema d'animació, antiracisme
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/05/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Setembre fa aquest dijous 2 de maig el segon acte de celebració del segon aniversari. I si dissabte s’estrenava l’aniversari amb un acte antirepressiu com va ser el recital de poemes de Joseba Sarrionandia a la Cava de Jazz, aquesta vegada és el torn d’un film antiracista, Black is beltza, de Fermín Muguruza. La preestrena de Black is beltza es fa en col·laboració amb  Cineclub Vic a partir de 2/4 de 10 del vespre a l’Espai ETC de Vic. 

La cinta, d’animació, és una adaptació del polifacètic Fermín Muguruza de la novel·la gràfica del mateix nom i que parteix d’uns fets reals ocorreguts l’octubre de 1965, quan la comparsa de gegants de Pamplona, imatge típica de les festes de Sant Fermí, és convidada a desfilar a Nova York. Però degut a la discriminació racial, les autoritats nord-americanes prohibeixen la participació de dos gegants negres.

A partir d’aquest fet real, Black is beltza imagina un personatge fictici, Manex, que es converteix en testimoni dels principals moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XX. A través de la seva mirada, assistim a la resistència contra el franquisme, la revolució cubana, el Black Power i el moviment antisegregació als Estats Units.

Fermin Muguruza (Ugarte, 1963) és una de les personalitats més actives (i activistes) de la cultura basca. Fundador de les bandes Kortatu i Negu Gorriak, també ha estat músic en solitari, productor discogràfic i ha participat en premsa i televisió. Com a cineasta ha rodat diversos documentals centrats en la música i en la fusió cultural. Durant el 2018 va presentar dues propostes cinematogràfiques: Black is Beltza i el film coral Gure oroitzapenak.

Aquest dijous a l’Espai ETC es projectarà el film en versió original en eusquera, castellà, anglès, francès i àrab amb subtítols. El preu de l'entrada és de 3 euros.
 
Núria Freixa i Patxi Maritxalar, a la primera part de l'espectacle, on es van recitar poemes d'ella
Núria Freixa i Patxi Maritxalar, a la primera part de l'espectacle, on es van recitar poemes d'ella
Josep Comajoan Colomé
Patxi Maritxalar, Núria Freixa i Marc Torres protagonitzen «Jo vinc d'aquí», una proposta que recupera la trajectòria del cantautor basc i musica els poemes de l'escriptora manlleuenca | El concert va inaugurar «Cultura en Viu», la nova programació cultural de La Fochs, impulsada per Eva Marichalar-Freixa
Una de les imatges del documental 'Sem Terra'
Una de les imatges del documental 'Sem Terra'
Anna Pujol Navarro
La pel·lícula, dirigida pel manlleuenc Ferran Domènech i coproduïda per Setembre, retrata l'experiència del Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra del Brasil | La projecció serà diumenge 8 de novembre, a les set del vespre, amb la participació del director i entrada lliure amb taquilla inversa
Inauguració del Barcelona Peace Park de Gaza
Inauguració del Barcelona Peace Park de Gaza | Ajuntament de Barcelona
Sara Blázquez Castells
«Construint un Horitzó. Barcelona i Gaza, un pont al Mediterrani» s'inaugura el 5 de novembre i recorre els projectes urbans compartits, la destrucció provocada per les ofensives israelianes i els vincles de solidaritat entre les dues ciutats | Comissariada per Laura Arau i Jordi Queralt, la mostra posa al centre les veus palestines, la vida comunitària i el dret a imaginar un futur més enllà de la guerra