SETEMBRE CULTURAL | ELS NOIS TUTÚ, ESPECTACLE POÈTIC A LA JAZZ CAVA DE VIC

David Caño i Gerard Altaió porten la seva poesia trencadora a la Jazz Cava de Vic

Caño ha estat guardonat amb els Jocs Florals de Barcelona, que s’entregaran el proper 13 de maig

Altaió va combinar la poesia textual amb l’acció i les arts visuals

Ovidi4 omple l'ETC per la Festa de Setembre

| 11/04/2019 a les 19:57h
Arxivat a: Setembre cultural, Jocs Florals, els nois tutú, Jazz Cava, Gerard Altaió, David Caño, poesia
David Caño i Gerard Altaió, aquest dimecres a la Jazz Cava de Vic
David Caño i Gerard Altaió, aquest dimecres a la Jazz Cava de Vic | Marta Prat
El recentment guardonat amb els Jocs Florals de Barcelona, David Caño, i el sovint anomenat antipoeta Gerard Altaió van impregnar dimecres la Jazz Cava de Vic de desconcert, mala llet, riure i atenció amb l’espectacle poètic i trencador «Els nois tutú». Tots dos han construït unes poètiques molt personals que, juntes, aconsegueixen arribar de manera potent, crua i directa, també a través de la poesia d’acció que caracteritza Altaió.
 

David Caño va recitar alguns poemes d''Un cos preciós per destruir', guardonat amb els Jocs Florals d'enguany Foto: Marta Prat


A banda de poemes publicats a PostMortem i Res és ara ni això, Caño va recitar gran part de poemes que recull el volum Nictàlgia, on s’endinsa en la nit i des d’on fa viatges sensorials, emotius, viscerals, amargs i extrems. També va compartir alguns textos del poemari amb què ha estat guardonat amb el premi Jocs Florals de Barcelona, Un cos preciós per destruir, triat entre 88 mecanoscrits presentats. Maria Josep Escrivà, membre del jurat, diu sobre el llibre que «insisteix en la línia poètica del compromís humà, individual i col·lectiu de la poesia de David Caño. Ho fa amb un treball rítmic molt marcat i amb un to que expressa el malestar existencial davant d’un món que desconcerta. Sempre defugint el pamflet i treballant la simbologia del llenguatge poètic de manera potent i colpidora».
 
A aquesta poesia irada se li van afegir alguns poemes que Caño sovint recita arreu com No entreu a la llibreria del museu, de Roger Peláez, o Fora catalans dels Països Catalans, de Martí Sales, dels Surfing Sirles. El va dir en veu alta davant un públic que esperava veure el grup següent, els Obrint Pas, en un concert a Barcelona, «davant de tants adolescents independentistes d'estelada per capa, tenia moltes ganes de dir quatre paraules sobre la possible existència d'altres conceptes de catalanitat», diu el mateix autor.
 

La poesia performàtica de Gerard Altaió el va dur a recitar amb el micro dins la boca Foto: Marta Prat


Això es va combinar perfectament amb els sons, els vídeos, els llums de la poesia performàtica d’Altaió, a mig camí entre el text, l’acció i les arts visuals. Explorant contínuament les fronteres entre les paraules i allò físic, Gerard Altaió va anar des de l’acció de recitar amb el micro dins la boca o d’embolicar un micro amb cinta adhesiva fins acabar-la, fins a endinsar-se en la poesia textual agafant un tractat de mecanografia i llegint aleatòriament. Sempre desenvolupant un exercici en tots els formats: vídeopoesia, poesia digital i performances.
 
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net | Guifi.net
Núria Coromina Quintana
«Mesures com la imposició de taxes que fomenten la limitació de la cobertura i el desemparament de les zones rurals augmenten les desigualtats en l’accés a Internet i la fractura digital» | «El cas de Torelló té l’agreujant que pretén recaptar una taxa que repercuteix no pas en els veïns de Torelló sinó en els residents dels municipis veïns i per a un servei que no li ha costat res»
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista | «No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa | Fons Brangulí
Jordi Martí Font
Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»