En Moviment | Vaga feminista 8M

​Milers de dones desborden els carrers de Vic amb la manifestació de la vaga feminista del 8-M

Unes 3.000 persones van participar a la manifestació del 8M a Vic, una de les més multitudinàries que ha viscut Osona en els últims anys

El manifest que es va llegir al final de la marxa reivindica la condició de vaga laboral, de consum, de cures i estudiantil i reivindicava la lluita antiracista i contra la violència masclista de la jornada

La vaga feminista aplega centenars de dones als primers actes reivindicatius del 8M a Vic

| 10/03/2019 a les 16:18h
Arxivat a: En moviment, manifestacions, 8M, feminisme, vaga feminista
Visió general de la manifestació al seu pas per la rambla del Passeig
Visió general de la manifestació al seu pas per la rambla del Passeig | Núria Farrés
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/03/2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Unes 3.000 persones, amb majoria de dones, van participar aquest divendres al vespre a la manifestació de caire comarcal a Vic amb la qual es tancaven les accions reivindicatives de la vaga general feminista del 8-M a Osona i el Lluçanès. La manifestació, tot i venir del 8-M de 2018 que ja va ser massiva, va desbordar els carrers del centre de Vic, amb un ambient reivindicatiu i alhora festiu. En acabar la manifestació diverses dones de diferents àmbits i col·lectius van intervenir des d’un escenari que va acabar sent a quatre vents, ja que la presència massiva de dones també havia desbordat aquell espai. També s’hi va donar lectura al manifest del 8-M a Osona i el Lluçanès que ja s'havia llegit en l'acte del migdia a la plaça Major.

La manifestació va sortir a les 8 del vespre de la plaça de l'Estació i va discórrer pels carrers Mossèn Gudiol, Doctor Junyent, rambles de l'Hospital, Davallades, del Carme i del Passeig, per acabar a la plaça del Carbó, on hi havia la tarima dels parlaments. Hi havia una majoria de dones, però també moltíssims homes, tot i que la capçalera de la manifestació era no mixta i es va reservar per a les dones. El comitè de vaga feminista havia preparat els detalls de tota la jornada amb assemblees no mixtes que s’estaven fent des de setmanes abans del 8-M. De fet, la manifestació era la culminació a tota una jornada reivindicativa que havia començat de matinada davant de l’escorxador Esfosa per protestar per la discriminació de gènere que s’hi practica i per l’acomiadament d’una treballadora embarassada.
 

Pancarta que reivindica, entre altres coses, la vaga de consum del 8-M | Foto: Núria Farrés


A l'arribada de la manifestació a la plaça del Carbó, es va llegir el manifest que s'havia redactat amb motiu de la vaga feminista. El manifest anava en la mateixa línia d’altres accions que ja s'havien dut a terme durant el matí, com la concentració davant la comissaria de la policia espanyola per protestar contar la discriminació de gènere que també representa la llei d'estrangeria i les dificultats per renovar el NIE, o les que es van fer en botigues de moda contra la pressió estètica o en supermercats contra la taxa rosa que penalitza les dones amb l'alt preu dels productes d’higiene femenina. 

El manifest comença reivindicant que el moviment feminista ve de lluny i que «som una força col·lectiva i ja som imparables». «Ens hem organitzat, hem pres consciència i ara ja sabem que juntes som més fortes», seguia el text, reivindicant la força de la lluita col·lectiva. Tot seguit, el manifest recordava que la del 8-M era una vaga laboral, de cures, de consum i estudiantil. En l'àmbit laboral, dient prou a la discriminació salarial, a la precarietat que afecta més que a ningú a les dones i exigint «que la nostra vida laboral ens permeti desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia», adaptant l’ocupació a les necessitats dels cicles de la vida i que això no sigui motiu d’acomiadament, marginació laboral o que minvi les expectatives professionals.
 

Centenars de dones assegudes a l'entorn de l'escenari final on va acabar la manifestació | Foto: Sara Blázquez

 

Centenars de dones assegudes a l'entorn de l'escenari final on va acabar la manifestació | Foto: Núria Farrés


Vaga de cures per reivindicar un tipus de tasques invisibilitzades i no retribuïdes, sense les quals «el sistema econòmica es col·lapsaria, ja que es manté per l’apropiació de les cures que realitzem les dones, sense tenir en compte les nostres necessitats ni els nostre s projectes vitals». «Se’ns tracta com a treballadores de segona, quan cobrim necessitats de primera», afegia el manifest en referència a les tasques de cures.

Vaga de consum, entre altres motius, per posar fi a la pressió estètica «que ens obliga a tenir uns cossos irreals» o la medicalització i la patologització del cos de les dones. «Exigim la normalització de la menstruació, la menopausa i la vellesa com etapes de la vida, no com espais de mercadeig on uns quants s’enriqueixen a costa de generar frustracions i dubtes cap als nostres cossos», deien, i concloïen: «Exigim viure en un món on faci més fàstic una violació que la menstruació».
 

La manifestació va aplegar milers de dones que van expressar diverses reivindicacions del feminisme | Foto: Sara Blázquez

 

La manifestació va aplegar milers de dones que van expressar diverses reivindicacions del feminisme | Foto: Núria Farrés


En referir-se a la vaga estudiantil, entre altres coses, es denunciava en el manifest que l’escola, instituts i universitats acaben sent els principals eixos socialitzadors i reproductors del sistema patriarcal, i on la invisibilització de les dones en les esferes de l’educació i el coneixement «és la norma». Exigeixen una educació feminista, inclusiva, pública, gratuïta i laica, lliure de valores heteropatriarcals, heteronormatius, neoliberals i mercantilistes, així com una educació afectivo-sexual que eduqui en la diversitat, sense complexes. 

En el manifest també s’exigia la fi de les jerarquies entre migrades, racialitzades i «ciutadanes», i es denunciava les violències institucionals i racistes que fomenten normatives i programes de gestió de la migració que afecten especialment a les dones, que ho tenen molt difícil denunciar, per exemple, una agressió masclista si això pot suposar un expedient sancionador d’estrangeria o la detenció i l’expulsió. I es denunciava especialment la dificultat de moltes dones de la comarca per renovar el NIE i la mercantilització que la gestió també porta associada. «Perquè tenim clar que la nostra lluita també ha de ser la vostra! Perquè tenim clar que cap dona és il·legal!», concloïa l’apartat del manifest dedicat a la vinculació entre patriarcat i racisme.
 

Lectura del manifest del 8-M al final de la manifestació | Foto: Sara Blázquez


Finalment, es feia referència a la violència sexual com a expressió de l’apropiació patriarcal dels cossos de les dones. «Fem vaga per les que ja no hi són, perquè no les han mort ni han mort, sinó que les han assassinat, fem vaga per totes les que patim agressions masclistes, perquè tenim clar que si ens toquen a una, ens toquen a totes, i ja no volem ser més víctimes, som supervivents!», proclamava la part final del manifest de la vaga feminista a Osona i el Lluçanès. I acabava: «I també fem vaga per les que vindran, perquè ja no hagin de ser valentes. Perquè ens volem vives, lliures, feministes, combatives i rebels! Perquè cada dia és 8 de març! Visca la lluita feminista!».
 

La manifestació poc abans de sortir de la plaça de l'Estació | Foto: Núria Farrés

 

Una de les pancartes que es van poder veure a la manifestació | Foto: Núria Farrés

 

Algunes de les pancartes que es van poder veure a la manifestació | Foto: Núria Farrés

 

Algunes de les pancartes que es van poder veure a la manifestació | Foto: Núria Farrés

 

La sindicalista Montse Castañé animant la manifestació del 8-M a Vic | Foto: Sara Blázquez

 

[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Imatge il·lustrativa
Sara Blázquez Castells
La primera de nou rutes cooperatives combina la tradició industrial amb el paisatge i la gastronomia de la Catalunya Central | L’escapada s’atura en diferents projectes cooperatius i transformadors, com el primer supermercat cooperatiu de Catalunya, el Celler Cooperatiu d’Artés, Sambucus o Can Magi
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies.
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies. | Sara Blázquez Castells
Anna Pujol Navarro
«Hem de prendre consciència per sortir d’aquesta dinàmica de consum bèstia i ferotge» | «Cada segon, a escala internacional, s’aboca un camió ple de roba que no s’aprofita»
L'acte va incloure una lectura de poesia palestina traduïda al català
L'acte va incloure una lectura de poesia palestina traduïda al català
Roser Iborra
Crònica de Roser Iborra de l'acte organitzat dissabte a Manlleu pel Casal Boira Baixa | «No fa falta gaire res més: només la gent, transportant cossos o llegint, o escoltant, per dir que ja n’hi ha prou, que no volem formar part dels silencis còmplices que permeten el genocidi»