EL DIACRÍTIC

El Ripollès camina cap a l’economia social i solidària

Diumenge es va celebrar a Sant Joan de les Abadesses la primera assemblea oberta de la XES Ripollès

La xarxa vol fer incidència en els grups polítics municipals perquè apostin per l'economia social i solidària i treballa altres accions concretes relacionades amb l'habitatge, la mobilitat o el model de comarca

| 21/01/2019 a les 18:26h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, economia social i solidària, ess, economia cooperativa, Ripollès, XES, economia social, cooperativisme
Un moment de l'assemblea d'aquest diumenge a l'Escorxador de Sant Joan de les Abadesses
Un moment de l'assemblea d'aquest diumenge a l'Escorxador de Sant Joan de les Abadesses | XES Ripollès
Ahir, tot i ser diumenge, el despertador sonava més aviat d’hora, i entre núvols i aquella pluja que semblava que no s’atrevia a caure, una trentena de persones vingudes de diferents punts del Ripollès enfilàvem cap a «l’Escorxador» de Sant Joan de les Abadesses, la seu de la primera assemblea oberta de la XES Ripollès. Després de dos anys de vida, aquest  grup local de la XES va decidir organitzar una assemblea oberta aquest diumenge 20 de gener per donar a conèixer en què s’havia estat treballant durant aquest temps, així com també encarar nous objectius i valorar les forces actives que hi ha a la comarca.

Amb la panxa plena després d’un petit esmorzar de benvinguda, ens disposàvem a seure en rotllana, i un cop acabades les presentacions, tres membres actius de l’assemblea van posar al dia a la resta d’assistents de la història de la xarxa, les activitats que s’havien organitzat fins al moment i els temes que s’estaven treballant en l’actualitat. Entre aquests darrers destacaven el vincle amb l’Ateneu cooperatiu de terres gironines, i més concretament, el cercle Garrotxa-Ripollès. Celebraven el fet que l’administració pública aposti per l’economia cooperativa, i ressaltaven la necessitat de fer xarxa entre comarques veïnes en aquest àmbit. D’altra banda, i amb unes eleccions municipals a la vora, també ens explicaven que s’han fixat com a objectiu fer incidència en els grups polítics municipals de la comarca per tal que aquests apostin per l’economia solidària. A través d’una carta i uns tallers doncs, pretenen donar idees per tal que els futurs ajuntaments apliquin pràctiques com ara la compra i contractació pública socialment responsable a través de la incorporació de clàusules socials, o bé el canvi de l’organització financera a través de les finances ètiques.
 

Les persones participants, dividides en grups, van treballar propostes concretes per impulsar l'economia social i solidària al Ripollès Foto: XES Ripollès


La segona part de la jornada es va desenvolupar a través d’una dinàmica. A partir dels sis principis que defineixen la XES (equitat, treball, cooperació, sostenibilitat ambiental, sense afany de lucre i compromís amb l’entorn) petits grups d’unes quatre persones reflexionaven al voltant de cada concepte amb l’objectiu que sortissin propostes concretes de treball. En la posterior posada en comú, tot i que cada principi és una idea determinada sobre el que defineix l’economia social i solidària, es va poder veure que totes les propostes s’interrelacionaven al voltant de l’habitatge, la mobilitat, el model de comarca i de relacions, i la inclusió social. D’aquesta manera, van sortir propostes concretes com ara la creació d’un espai virtual per posar en contacte persones per compartir vehicle, la necessitat de crear xarxes de suport mutu per col·lectivitzar necessitats, i la urgència de que aquest tipus d’espais siguin accessibles i inclusius.  

La jornada s’acabava amb un dinar de carmanyola, i tot i que el dia seguia gris, la sensació col·lectiva era esperançadora, i amb l’objectiu clar de poder donar continuïtat a totes les propostes, per tal que el Ripollès camini cap a un canvi en l’economia i les relacions de la comarca.
Moltes dones es van mobilitzar a diversos punts de l'Estat espanyol per protestar contra la sentència de l'anomenat cas de 'La Manada', l'abril de 2018.
Moltes dones es van mobilitzar a diversos punts de l'Estat espanyol per protestar contra la sentència de l'anomenat cas de 'La Manada', l'abril de 2018. | Pikara Magazine
Sara Blázquez
«Perquè sí, necessitem espais específics, compartim una lluita específica. Té a veure amb la precarietat, la inseguretat laboral, la bretxa salarial, el sostre de vidre, l’assetjament, el menyspreu.» | Sara Blázquez reflexiona sobre la necessitat de continuar treballant per reforçar una xarxa de periodistes amb perspectiva de gènere
La plaça Fra Bernadí de Manlleu l'any 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil
La plaça Fra Bernadí de Manlleu l'any 1936, poc després de l'inici de la Guerra Civil | Arxiu Gaja
Ismael Dot
«Malgrat que l'àguila estigui tapada per la senyera, l'àguila hi és» | «La desigualtat i l'exclusió social existent a Manlleu són un caldo de cultiu molt perillós que pot donar novament ales al feixisme»
Persones concentrades en solidaritat amb la família que volien desnonar  el 7 de gener al carrer de la Ramada de Vic
Persones concentrades en solidaritat amb la família que volien desnonar el 7 de gener al carrer de la Ramada de Vic | Ferran Domènech
Roser Iborra
«I, què passa si ets desnonat? Amb sort, vas a parar a un alberg, on pots passar la nit, no el dia. Tant si plou com si neva. Llavors pots fer una ruta guiada de la pobresa: mirar on pots rentar la roba, on pots dinar, on pots portar el gos. I a buscar pis... i a esperar la nit» | «Entren en acció les màfies que espanyen pisos i en fan claus noves: si et veuen amb cara de prou desesperat, t’ofereixen un lloguer assequible, es fan passar per propietaris. Tu pagues i et penses que tot és legal, però en realitat estàs ocupant aquell pis»