EL DIACRÍTIC

El Ripollès camina cap a l’economia social i solidària

Diumenge es va celebrar a Sant Joan de les Abadesses la primera assemblea oberta de la XES Ripollès

La xarxa vol fer incidència en els grups polítics municipals perquè apostin per l'economia social i solidària i treballa altres accions concretes relacionades amb l'habitatge, la mobilitat o el model de comarca

| 21/01/2019 a les 18:26h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, economia social i solidària, ess, economia cooperativa, Ripollès, XES, economia social, cooperativisme
Un moment de l'assemblea d'aquest diumenge a l'Escorxador de Sant Joan de les Abadesses
Un moment de l'assemblea d'aquest diumenge a l'Escorxador de Sant Joan de les Abadesses | XES Ripollès
Ahir, tot i ser diumenge, el despertador sonava més aviat d’hora, i entre núvols i aquella pluja que semblava que no s’atrevia a caure, una trentena de persones vingudes de diferents punts del Ripollès enfilàvem cap a «l’Escorxador» de Sant Joan de les Abadesses, la seu de la primera assemblea oberta de la XES Ripollès. Després de dos anys de vida, aquest  grup local de la XES va decidir organitzar una assemblea oberta aquest diumenge 20 de gener per donar a conèixer en què s’havia estat treballant durant aquest temps, així com també encarar nous objectius i valorar les forces actives que hi ha a la comarca.

Amb la panxa plena després d’un petit esmorzar de benvinguda, ens disposàvem a seure en rotllana, i un cop acabades les presentacions, tres membres actius de l’assemblea van posar al dia a la resta d’assistents de la història de la xarxa, les activitats que s’havien organitzat fins al moment i els temes que s’estaven treballant en l’actualitat. Entre aquests darrers destacaven el vincle amb l’Ateneu cooperatiu de terres gironines, i més concretament, el cercle Garrotxa-Ripollès. Celebraven el fet que l’administració pública aposti per l’economia cooperativa, i ressaltaven la necessitat de fer xarxa entre comarques veïnes en aquest àmbit. D’altra banda, i amb unes eleccions municipals a la vora, també ens explicaven que s’han fixat com a objectiu fer incidència en els grups polítics municipals de la comarca per tal que aquests apostin per l’economia solidària. A través d’una carta i uns tallers doncs, pretenen donar idees per tal que els futurs ajuntaments apliquin pràctiques com ara la compra i contractació pública socialment responsable a través de la incorporació de clàusules socials, o bé el canvi de l’organització financera a través de les finances ètiques.
 

Les persones participants, dividides en grups, van treballar propostes concretes per impulsar l'economia social i solidària al Ripollès Foto: XES Ripollès


La segona part de la jornada es va desenvolupar a través d’una dinàmica. A partir dels sis principis que defineixen la XES (equitat, treball, cooperació, sostenibilitat ambiental, sense afany de lucre i compromís amb l’entorn) petits grups d’unes quatre persones reflexionaven al voltant de cada concepte amb l’objectiu que sortissin propostes concretes de treball. En la posterior posada en comú, tot i que cada principi és una idea determinada sobre el que defineix l’economia social i solidària, es va poder veure que totes les propostes s’interrelacionaven al voltant de l’habitatge, la mobilitat, el model de comarca i de relacions, i la inclusió social. D’aquesta manera, van sortir propostes concretes com ara la creació d’un espai virtual per posar en contacte persones per compartir vehicle, la necessitat de crear xarxes de suport mutu per col·lectivitzar necessitats, i la urgència de que aquest tipus d’espais siguin accessibles i inclusius.  

La jornada s’acabava amb un dinar de carmanyola, i tot i que el dia seguia gris, la sensació col·lectiva era esperançadora, i amb l’objectiu clar de poder donar continuïtat a totes les propostes, per tal que el Ripollès camini cap a un canvi en l’economia i les relacions de la comarca.
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net | Guifi.net
Núria Coromina Quintana
«Mesures com la imposició de taxes que fomenten la limitació de la cobertura i el desemparament de les zones rurals augmenten les desigualtats en l’accés a Internet i la fractura digital» | «El cas de Torelló té l’agreujant que pretén recaptar una taxa que repercuteix no pas en els veïns de Torelló sinó en els residents dels municipis veïns i per a un servei que no li ha costat res»
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista | «No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa | Fons Brangulí
Jordi Martí Font
Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»