En Moviment | Mobile Social Congress 2019

​El Mobile Social Congress presentarà el 26 i 27 de febrer nous informes sobre els impactes socials i ambientals de la indústria tecnològica

Les jornades aporten reflexió i debat entorn a elements de la indústria tecnològica silenciats en el Mobile World Congress, amb el qual coincideix en dates a Barcelona

Entre altres informes se’n presentarà un de recent d’Electronics Watch sobre la creixent incidència de les codicions laborals en fàbriques de la indústria electrònica a la Xina en els suicidis en aquell país

Efraín Foglia: «La creació d’infraestructura és el primer pas per generar continguts lliures»

| 17/01/2019 a les 11:11h
Arxivat a: En moviment, Mobile Social Congress, Mobile World Congress, tecnologia, electrònica, indústria electrònica, telefonia, telefonia mòbil, comerç just, multinacionals, MSC, MWC
Acció de denúncia davant del Mobile World Congress paral·lela al Mobile Social Congress de l'any passat
Acció de denúncia davant del Mobile World Congress paral·lela al Mobile Social Congress de l'any passat | Setem Catalunya
El Mobile Social Congress (MSC) celebrarà aquest any la seva quarta edició els dies 26 i 27 de febrer a Barcelona. El congrés, organitzat com cada any per SETEM Catalunya amb la col·laboració de divereses entitats i administracions, constarà de diverses taules de debat i activitats entorn als impactes socials i ambientals de la indústria tecnològica. En l’edició d’aquest any s’hi presentarà, entre altres, un informe recent d’Electronics Watch sobre els suïcidis vinculats a les condicions laborals en fàbriques de la indústria electrònica a la Xina. També s’hi aportaran testimonis i investigacions relatives a explotacions mineres de diverses parts del món relacionades amb l’extracció de matèries primeres necessàries per a la producció de tecnologia electrònica.

L’edició d’aquest any de l’MSC s’estructurarà entorn a l’«esclavatge modern» que genera el model de producció i consum de la indústria tecnològica. I ho farà a través de quatre taules que resseguiran les diferents etapes per les quals passa la producció i consum de la tecnologia electrònica. Es partirà d’una primera taula sobre els impactes socials i ambientals de la mineria, primera baula de la cadena de subministrament global de la indústria electrònica. S’hi aportaran dades reals i actuals sobre experiències en mines de Xile, Armènia o Zàmbia, i com en aquests països l’extracció del mineral necessari per a la producció posterior de ‘gadgets’ electrònics genera greus impactes ambientals i socials en les comunitats locals.

En la segona taula del dia 26 de febrer, s’abordaran els drets laborals en la manufactura de l’electrònica, amb la presentació, entre altres, de l’esmentat informe sobre la incidència de les condicions laborals en fàbriques del sector a la Xina en els suïcidis. Així mateix, es donarà a conèixer la lluita social que s’està duent a terme a Hongria contra l’anomenada «llei d’esclavatge» aprovada al desembre i que permet a les empreses augmentar les hores extraordinàries fins a 400 hores a l’any per persona. Hongria és un país on encara la indústria electrònica té un pes important.
 

Una de les taules de debat de l'MSC de l'any passat Foto: Setem Catalunya


Després d’una primera jornada dedicada a les primeres fases en la producció d’electrònica, en la segona del dia 27 de febrer els debats es centraran entorn a la compra i consum de tecnologia, i en la seva posterior i ràpida conversió en residus a través de l’obsolescència programada. Les dues temàtiques s’abordaran a partir de la presentació d’experiències en positiu, com algunes de compra pública socialment responsable com a eina necessària per a revertir les condicions d’explotació laboral de la indústria. Entre elles, la d’ajuntaments com el de Barcelona. Finalment, l’última taula de debat girarà entorn al consum responsable i reutilització i reciclatge de productes tecnològics. A través de diversos tallers es podrà accedir a diverses iniciatives ja presents a Catalunya de reparació i reutilització de productes tecnològics vinculades a l’economia social i solidària. També en l’àmbit de la tecnologia lliure hi ha programat un taller de co-creació d’eines ‘cloud’ lliures.

Quatre anys de visibilització d’impactes negatius i presentació d’experiències positives en l’àmbit de la sobirania tecnològica

El Mobile Social Congress és un espai de trobada i reflexió ciutadana sobre el model de producció i consum de tecnologies de la informació i la comunicació. Un model amb greus impactes socials i ambientals majoritàriament silenciats al Mobile World Congress (MWC), amb el qual es coincideix en dates en la seva celebració a Barcelona. Amb tot, no es presenta com un anti-MWC ni la vessant social de l’MWC. Senzillament, segons els organitzadors, es pretén visibilitzar alguns aspectes relacionats amb la indústria tecnològica que queden silenciats en l’MWC, com els greus impactes socials i ambientals que sostenen el model de producció i consum de les tecnologies de la informació i la comunicació tal com s’ha desenvolupat fins al moment. No només s'hi visibilitzen aquests impactes sinó que també es fa d’altaveu d’experiències, organitzacions i col·lectius que construeixen sobirania tecnològica.

La indústria electrònica és un dels sectors més importants de l’economia mundial, i els principals actors es troben anualment a l’MWC de Barcelona per mostrar al món els seus avenços en innovació, que és el principal motor del consumisme en productes TIC i, per tant, de l’increment dels seus beneficis. Aquest sector està dominat per molt poques empreses que governen les cadenes de subministrament i són per tant responsables de les greus vulneracions de drets laborals i normes de seguretat a les fàbriques en què es subcontracta la producció, així com a les mines d’on s’extreu la matèria primera, que tenen a més un fort impacte sobre les comunitats locals.
 

Un dels tallers de reutilització d'equips electrònids al Mobile Social Congress de l'any passat Foto: Setem Catalunya

Ja en els països del Nord on es consumeixen els productes de la indústria de l’electrònica, aquesta genera un creixent volum de residus com a resultat de l’obsolescència programada, la tecnologia a comptagotes i la irresponsabilitat empresarial en relació al reciclatge i la reparació. Finalment, des del punt de vista de les persones usuàries, es considera preocupant la creixent utilització de serveis tecnològics allotjats en ordinadors d’altres de qui es desconeixen els interessos i poden facilitar l’accés a les dades i comunicacions de les persones que en fan ús sense el seu control. A més, afegeixen els organitzadors de l'MSC, la mateixa lògica privativa del capitalisme promou la privatització del coneixement, començant pel programari, i afavoreix un sector de les telecomunicacions controlat per part de molt poques multinacionals.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net | Guifi.net
Núria Coromina Quintana
«Mesures com la imposició de taxes que fomenten la limitació de la cobertura i el desemparament de les zones rurals augmenten les desigualtats en l’accés a Internet i la fractura digital» | «El cas de Torelló té l’agreujant que pretén recaptar una taxa que repercuteix no pas en els veïns de Torelló sinó en els residents dels municipis veïns i per a un servei que no li ha costat res»
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista | «No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa | Fons Brangulí
Jordi Martí Font
Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»