En Moviment | Lluita per l'habitatge

Ajornen el desnonament previst per aquest matí al carrer de la Ramada de Vic

Pocs minuts després de l'hora prevista per executar el desnonament s'ha informat a la trentena de persones concentrades davant de l'habitatge que s'havia aconseguit un ajornament improrrogable

Tot i que en els últims mesos la família afectada sí que ha pagat els rebuts el jutjat va tirar endavant igualment l'ordre de desnonament pels primers impagaments

| 07/01/2019 a les 11:39h
Arxivat a: En moviment, PAH Osona, desnonaments
Una trentena de persones s'han concentrat davant l'habitatge en solidaritat amb la família afectada
Una trentena de persones s'han concentrat davant l'habitatge en solidaritat amb la família afectada | Ferran Domènech
Segons ha informat l’advocat Toni Iborra, s’ha acceptat la petició d’ajornament del desnonament de Lukumon i la seva família que estava previst per aquest dilluns al matí. Una trentena de persones han respost a la crida feta des de la PAH Osona i s’han concentrat al carrer de la Ramada número 31 de Vic per fer pressió i bloquejar l’accés a la comitiva judicial. No ha fet falta, ja que pels volts de les 9:20 s’ha informat a les concentrades de l’ajornament improrrogable del desnonament. Això significa que han guanyat uns dies de marge, però la pròxima data probablement sigui definitiva.

Es tracta d’un pis de lloguer on hi viu una parella i el seu fill d’11 anys. Lukumon, el pare de la família es va quedar sense feina fa uns mesos, fet que ha dificultat els pagaments del lloguer. Tot i que els darrers mesos sí que ha pagat, la demanda interposada per la propietat ha seguit el seu curs fins que fa quinze dies van rebre l’ordre de desnonament. Carme Roquer, membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca d’Osona (PAH Osona), denuncia que amb 15 dies de marge és molt difícil trobar una alternativa residencial. A més, el fet de ser persones migrades implica una dificultat afegida a l’hora de contactar amb immobiliàries. Roquer també denuncia la saturació dels serveis socials, amb un temps d’espera d’entre 4 i 5 anys per aconseguir un pis de lloguer social de la Generalitat.

Des de la PAH Osona s’ha convidat a les persones afectades pels desnonaments i qualsevol persona que vulgui donar suport a assistir a les assemblees que celebren cada dimecres a les 6 de la tarda al Casal Claret de Vic, al carrer de la Ramada 14.
 

L'advocat Toni Iborra informa de les novetats a les persones concentrades davant l'habitatge del carrer de la Ramada Foto: Ferran Domènech


 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Un moment de la 'performance' de denúncia que ha fet el GDT aquest dimecres a la font de les Nogueres, a Sant Vicenç de Torelló
Un moment de la 'performance' de denúncia que ha fet el GDT aquest dimecres a la font de les Nogueres, a Sant Vicenç de Torelló | Dolors Pena
La font de Cassanell, a Taradell, conté nou vegades més nitrats del que es considera apte pel consum humà, segons l'analítica anual del GDT | Les fortes pluges de tardor han evidenciat que s'aboca més purí del que poden absorbir els camps, filtrant-ne els nitrats cap als aqüífers
En Mario, l’Albert i en Javier, els tres socis treballadors de la cooperativa Drop Campers
En Mario, l’Albert i en Javier, els tres socis treballadors de la cooperativa Drop Campers | © Drop Campers SCC
Núria Farrés
Una cooperativa de construcció i venda de minicaravanes artesanals de La Beguda Alta importa el model teardrop | Drop Campers utilitza el sistema americà de construcció: els materials principals de les minicaravanes són la fusta i l’alumini
Marisa Gliosca al Pati Manning durant el Mobile Social Congress 2019
Marisa Gliosca al Pati Manning durant el Mobile Social Congress 2019 | Núria Farrés
Núria Farrés
Marisa Gliosca és directora tècnica d'Andròmines, una associació que repara i reutilitza aparells electrònics i que té per objectiu fer arribar la tecnologia a les persones en risc d’exclusió social | «La tecnologia té raó de ser si està aplicada a la persona, mai al revés»