Controlem les noves tecnologies o són les noves tecnologies que ens controlen a nosaltres? El món virtual evoluciona a un ritme que no podem atrapar. Infoxicats, estem immersos en un oceà d’informació que no som capaços de digerir, ni tan sols assimilar, i molt menys d’estar ben informats sobre un tema concret. No tenim temps de desmentir mentides, el poder es concentra i nosaltres perdem el control d’allò que publiquem a la xarxa. Formem part d’algoritmes que ens transformen en consumidors sense opinió, i fins i tot la cerca de l’amor prescindeix sovint del contacte i de la carn.

D’altra banda, tenim la possibilitat d’organitzar moviments amb molta més agilitat, hi ha eines a l’abast de tothom per articular discursos, per fer visibles denúncies, per trobar complicitats que abans estaven fora del nostre abast.

Diuen que Internet possibilita un exercici més democràtic, obert i plural de la llibertat d’expressió, però què passa amb els bots i les fake news? Hi ha milers de comptes falsos a la xarxa, principalment a Facebook i a Twitter, que volen impactar en les converses, sobre tot electorals, i influir en l’opinió pública. Els bots ja no són només programes automatitzats que fan tasques repetitives, sinó que ara també hi ha milers de persones pagades per crear tendències, atacs o notícies falses a favor o en contra de candidats a les eleccions o sobre altres qüestions. Fins i tot es creen des dels mateixos equips de les campanyes. És possible garantir la democràcia sense regular el contingut de la xarxa?

Els bots poden servir per fer propaganda política, sí, però també per fer front a situacions d’emergència com un terratrèmol. Al cap i a la fi, una cosa és el contingut i una altra l’estructura que l’automatitza. Precisament, és un dels projectes d’investigació de mobilitylab, un laboratori que investiga la mobilitat contemporània. A través del desenvolupament d’eines lliures i pràctiques creatives imaginen i posen en pràctica dispositius de comunicació alternativa com a eina social. De fet, mobilitylab ha creat el prototip d’un bot per sistemes de missatgeria que genera alertes a l’espai digital i en el físic per a casos d’emergència, com terratrèmols, assetjament i altres.

Per debatre i reflexionar sobre aquest cas concret i sobre molts altres que tenen a veure amb la transformació de les noves tecnologies, postveritats i distopies, el Festival Protesta de cinema de crítica social ha organitzat a Vic deu dies d’activitats sota el nom Protesta 6.0. La sisena edició del Protesta va arrencar divendres i s'allargarà fins el 28 d’octubre a diversos espais de la ciutat, espais per a la projecció, divulgació i difusió de cinema de crítica social amb una programació de llargmetratges, curtmetratges i activitats paral·leles com xerrades, concerts, exposicions o taules rodones. A més proposa, per primera vegada, una programació paritària, amb 8 pel·lícules dirigides per dones i 7 per homes.

Article publicat originalment a Mèdia.cat.