Setembre Crític | Polígons industrials i medi natural

​La plataforma contrària al polígon de les Llosses denuncia que l'Ajuntament de Ripoll oculta informació pública del projecte

L’Ajuntament fa cas omís de les peticions d’informació del Síndic de Greuges mentre amaga informes i plans relatius a la construcció d’un nou polígon industrial i posa entrebancs a la plataforma opositora per presentar al·legacions als tràmits administratius

La Comissió de Territori del Parlament va emetre una resolució on instava l’Ajuntament da aturar el projecte, però l’alcalde Jordi Munell va assegurar que no en faria cas tot i que al municipi ja hi set polígons industrials amb 39.509 metres quadrats de naus disponibles

​El Parlament insta l'Ajuntament de Ripoll a aturar el polígon de les Llosses

| 16/10/2018 a les 21:07h
Arxivat a: Setembre crític, polígon de les Llosses, plataforma Aturem el polígon de les Llosses, medi natural, ecologia, Ripoll, Jordi Munell, Ajuntament de Ripoll, Ripollès
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/10/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La plataforma Aturem el Polígon de les Llosses ha denunciat recentment que l’Ajuntament de Ripoll no dona la informació pública que té el deure de facilitar en relació al projecte de construcció d’un nou polígon a la carretera de les Llosses, així com tampoc respon als requeriments del Síndic de Greuges.

La primera demanda de la plataforma es remunta a l’agost del 2017, quan va sol·licitar accedir a l’informe de la Comissió de Territori i Urbanisme de Girona i a l’informe emès per l’Oficina Tècnica d’Avaluació Ambiental en relació amb la modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per requalificar el sòl no urbanitzable de Can Franquesa a sòl urbanitzable. El consistori, segons la plataforma, no va donar cap resposta.

Més tard, el 26 de febrer de 2018, els activistes van demanar accedir al pla d’inundabilitat en què es basava aquesta modificació urbanística, però van rebre la resposta municipal fora del termini per poder presentar al·legacions. També el 22 de maig d’enguany, la plataforma va presentar una nova instància sol·licitant un llistat dels estudis, informes i projectes que s’han emès sobre el nou polígon i el cost econòmic que han representat, i assegura que tampoc ha rebut resposta.

A part de no facilitar informació pública, l’Ajuntament de Ripoll també ha generat controvèrsia amb els tràmits administratius del projecte. El mes de març, el consistori va desestimar les al·legacions a la modificació del POUM argumentant que estaven fora de termini. Finalment, es van acceptar arran de les protestes de la plataforma opositora i el cap de l’Àrea de Serveis al Territori, Sostenibilitat i Empresa, Joaquim Colomer, va prometre en el ple municipal que «se’ls donaria resposta punt per punt», però encara no ho ha fet.

Per la seva banda, el Síndic de Greuges de Catalunya també ha notificat en diverses ocasions a l’alcalde Jordi Munell (PDeCAT) que té el deure de facilitar la informació que se li està demanant sobre el projecte del polígon però tampoc ha obtingut resposta. A la darrera comunicació del passat 20 de setembre, el Síndic va comunicar a Munell que havia «superat el termini legalment establert per enviar-la» i reiterava la petició de «la tramesa de la informació sol·licitada de manera urgent».

Un projecte polèmic

L’Ajuntament de Ripoll va presentar el projecte del nou polígon l’any 2016 i contempla la requalificació d’una superfície de 49.230 metres quadrats –inicialment eren 130.000– de la zona de Can Franquesa, a la carretera de Les Llosses. Els terrenys tenen un gran interès estratègic, ja que es tracta d’una de les poques planes al·luvials amb usos agrícoles i ramaders encara existents a la comarca del Ripollès.

Segons que defensa la plataforma Aturem el Polígon de Les Llosses, no hi ha cap raó per construir un nou polígon al Ripollès perquè n’hi ha molts en desús o abandonats. Només a Ripoll, per exemple, existeixen set polígons industrials amb 39.509 metres quadrats de naus disponibles i 17.662 metres quadrats de parcel·les lliures en sòl industrial. A la resta de la comarca també hi ha molts altres espais industrials buits, com el de la Colònia Llaudet a Sant Joan de les Abadesses, el de Niubò a Campdevànol o el de la Farga de Bebié a Les Llosses.

La Comissió de Territori del Parlament va emetre una resolució, el juliol de 2017, on instava a l’Ajuntament de Ripoll a aturar el projecte del polígon. El text demanava que es respectés la classificació de sòl no urbanitzable de la zona i que els ajuntaments del Ripollès i el govern de la Generalitat fessin conjuntament un pla d’ordenació i dinamització de tots els polígons del Ripollès. L’alcalde Jordi Munell però, va afirmar que es tractava d’una resolució no vinculant i que no en faria cas.

Sodeca, vuit anys d’espera

El passat 5 d’octubre es va inaugurar la nova planta de Sodeca al polígon de la Barricona de Ripoll, un cas que, segons les veus contràries a urbanitzar nous polígons, exemplifica els pocs fruits que està donant l’estratègia de promoció industrial de Munell. L’empresa, dedicada a la fabricació de ventiladors industrials, va comprar els terrenys l’any 2010 però fins l’any passat no va començar les obres de la nova fàbrica.
 

Sodeca és l’única empresa gran que ha aterrat a Ripoll en els darrers anys i inicialment no crearà llocs de treball sinó que els traslladarà de la planta de Sant Quirze de Besora Foto: La Directa


Tot i que el 2008 l’Ajuntament de Ripoll, amb Teresa Jordà (ERC) al capdavant, va invertir 3 milions d’euros de les arques públiques en adequar el polígon de la Barricona per ubicar-hi petites i mitjanes empreses, les naus van quedar buides, majoritàriament a causa dels efectes de la crisi econòmica d’aquells anys. Posteriorment, gràcies a la mediació d’Artur Mas en persona, Sodeca va adquirir la totalitat del polígon, uns 16.500 metres quadrats. Va pagar un preu d’1,4 milions d’euros, amb la qual cosa l’operació va resultar desfavorable pel consistori i la inversió pública ha acabat beneficiant a una sola empresa.

Sodeca és l’única empresa gran que ha aterrat a Ripoll en els darrers anys i inicialment no crearà llocs de treball sinó que els traslladarà de la planta de Sant Quirze de Besora. El director general, Josep Font, ho va confirmar el dia de la inauguració on va anunciar que «encara és d’hora per saber quants llocs de treball es crearan». La previsió és que dels actuals 250 treballadors, uns 200 s’acabin traslladant a Ripoll. «Generarà llocs de treball nous però per ara hem de ser prudents, veure com va el mercat i com arranca la nova instal·lació», va assegurar.

L’experiència recent del polígon de la Barricona evidencia la dificultat que existeix a la comarca per atreure empreses mitjanes i grans i posa en entredit la viabilitat del nou polígon de Les Llosses. Avui dia, no es coneix el nom de cap empresa interessada a instal·lar-se al nou polígon, tot i que Munell afirma que n’hi ha alguna que no pot fer pública per raons de confidencialitat. La seva estratègia continua sent fer polígons per si apareix alguna empresa, treballant a oferta en lloc de respondre a demanda, tal com aconsellava el mateix conseller Rull. «Potser d’aquí a 25 anys estarà igual i diran que m’he equivocat. Prefereixo equivocar-me en això i no que en què una empresa de Ripoll vulgui créixer i hagi de marxar per falta d’espais industrials», va afirmar l’alcalde en el ple municipal.

«Ho venen com a progrés, però espolia i explota»

Han passat quasi tres anys des de l’anunci del projecte del polígon de Les Llosses però la plataforma veïnal no cessa la seva tasca opositora. El grup de veïns continua reunint-se en assemblea, assistint als plens municipals i organitzant actes per difondre la lluita. El passat 22 de setembre, van moderar un debat al voltant de la gestió del territori on van assistir membres d’altres col·lectius com el Grup de Defensa del Ter, Salvem Coll de Pal, No a la MAT i Natus. L’experiència va servir per posar en comú les diferents lluites i explorar formes d’organització conjunta. La darrera setmana també van estar presents a la Fira de l’Herbàlium, que es va celebrar a Gombrèn, explicant el projecte i venent samarretes.

Però a part de les accions reivindicatives, Aturem el polígon de Les Llosses està aconseguint molt ressò a través d’una altra via, la musical. Dos veïns han escrit i musicat una cançó que s’ha convertit en tot un himne, i que han interpretat, entre d’altres, Ovidi 4 al festival Clownia o Joan Garriga a la Festa Major de Sovelles. La tornada diu així: «Ho venen com a progrés / però espolia i explota/ mentre arracona i mata el món rural/ les planes, totes, les volem verdes!».

 Article publicat originalment a la Directa.
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Un estri de color verd, però amb l'ombra ben fosca, com el que va rescatar-li a la Nel la «maleïda memòria» de tants anys de patiment
Josep Comajoan Colomé
Nel Pena comparteix sensacions i emocions reviscudes amb la sola visió d’un estri damunt una taula al cap de més de vint anys de separar-se del seu agressor | «Compartir és sanar i també una mostra de fortalesa en comunicar l’experiència viscuda i reviscuda. Quan sento la paraula ‘supervivent’ em molesta, em sento més ‘sobrevivent’»
Grafit a Bujr el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut. L’escrit es pot traduir com «Recupera't aviat Beirut, una expressió que s'ha fet servir sovint durant la guerra
Grafit a Bujr el Barajneh, un camp de refugiats palestins al sud de Beirut. L’escrit es pot traduir com «Recupera't aviat Beirut, una expressió que s'ha fet servir sovint durant la guerra | Núria Roma
Núria Roma
Una osonenca resident a Beirut relata com va viure l’inici dels atacs d’Israel al Líban abans de ser evacuada per l’ambaixada espanyola | Núria Roma fa dilluns dia 2 a les 19h una xerrada a Can Costa i Font de Taradell sobre «Líban, guerra, resiliència i els drets de les dones»
Jenn Díaz és autora de 'Violència en tres actes', un llibre íntim i personal que parteix d’una experiència pròpia com a víctima de violència masclista
Jenn Díaz és autora de 'Violència en tres actes', un llibre íntim i personal que parteix d’una experiència pròpia com a víctima de violència masclista | Sara Blázquez
Sara Blázquez Castells
L'escriptora i exdiputada del Parlament de Catalunya Jenn Díaz ha publicat aquest any 'Violència en tres actes' (La Magrana, 2024), on explica la seva experiència com a víctima de violència masclista | Jenn Díaz: «El poder l'hem atorgat a certs homes, però el sistema patriarcal el sostenim entre tots i totes»