La Comissió de Territori del Parlament va emetre una resolució el passat 5 de juliol on insta l'Ajuntament de Ripoll a aturar el projecte del polígon de la carretera de les Llosses. El text, que es va aprovar amb els vots favorables d'ERC, PSC, CSQP i la CUP, les abstencions de C's i PP i el vot en contra del PDeCat, demana que es respecti «la classificació de sòl no urbanitzable i la qualificació com àrea de conreu i pastura al Sector SUD 7-Carretera de les Llosses» i també que «els ajuntaments del Ripollès i el Govern de la Generalitat facin conjuntament un pla d'ordenació i dinamització dels polígons actuals del Ripollès per afavorir la instal·lació d'activitat econòmica, promovent especialment l'economia social i solidària».

La proposta de resolució va ser presentada per la plataforma Aturem el Polígon de la Carretera de les Llosses el passat 20 d'abril, que va adjuntar un informe on al·legava el gran nombre de polígons buits a la comarca, l'escassedat de planes i el risc d'inundabilitat de la zona com a raons principals per no tirar endavant el projecte. La iniciativa no va ser ben rebuda per l'alcalde i també diputat de Junts pel Sí, Jordi Munell, que es va afanyar a presentar un contrainforme per rebatre els arguments de la plataforma opositora. Munell ha afirmat però, després de conèixer la resolució, que no «té caràcter vinculant» i que el projecte continuarà endavant.
 
Presses per evitar la nova llei de territori

De fet, el projecte va avançar un pas més el passat 29 de maig, amb l'aprovació de l'avanç de la modificació del POUM per part de l'Ajuntament de Ripoll, on el PdeCat governa amb majoria absoluta. La proposta actual només contempla el sector de Can Franquesa, i redueix la proposta inicial de 130.000 a 49.230 metres quadrats. Ara caldrà esperar l'informe d'impacte ambiental, necessari per a l'aprovació definitiva del projecte, essent rellevant sobretot la part que fa referència a l'estudi del risc d'inundabilitat de la zona, que encara no s'ha estudiat.

L'acceleració de la tramitació podria ser una estratègia del consistori ripollès, segons denuncia la plataforma opositora, per esquivar la nova llei de territori amb la qual treballa el Departament, que està en fase d'avantprojecte. Amb la nova llei, tal com s'especifica a la memòria preliminar, «no s'aspira a fer petits retocs i millores a la legislació territorial i urbanística vigent, que és el que s'ha anat fent els darrers anys, sinó que hi ha una clara voluntat de reforma del model».
 
El nou ordenament podria tombar la construcció del polígon donat que protegeix els sòls no urbanitzables «mentre no es revisi el model urbà proposat o no s'acrediti la necessitat immediata d'una nova extensió urbana». Amb la nova legislació tampoc val esgrimir estats de degradació o abandonament dels terrenys -tal com fa l'Ajuntament de Ripoll amb Can Franquesa- per forçar o legitimar requalificacions d'usos, ja que especifica que «com a deure general en aquests espais, destaca el de reposició dels terrenys al seu estat original quan les construccions esdevinguin en desús».
 
El polígon de les Llosses, un projecte caduc

La resolució del Parlament deslegitima encara més el projecte de l'Ajuntament de Ripoll, que ja compta amb l'oposició de les entitats veïnals -han recollit prop de 2.000 signatures - i de tots els partits de l'oposició. La nova llei de territori, que preveu un canvi en el paradigma d'ordenació urbanística per evitar els errors dels darrers anys, també evidencia que polígons com el que es vol construir a la carretera de les Llosses formen part del passat més que del futur. Ho reconeixia públicament el mateix conseller de Territori, el convergent Josep Rull, en una intervenció al Parlament el gener passat. «Hi ha una dada que és molt impactant: avui aproximadament el 70% de sòl classificat industrial a Catalunya, resta per ocupar o desenvolupar com a conseqüència d'un urbanisme al llarg dels anys, fonamentat en una visió molt municipal, molt parcial: que cada municipi havia de tenir una reserva per fer el seu polígon», va dir.

L'Ajuntament de Ripoll continua però, entestat amb la construcció del polígon, intentant rebatre l'allau de crítiques i improvisant modificacions al projecte inicial. S'ha reduït la superfície perquè es reconeix que provoca un gran impacte ambiental. S'ha demanat a l'Institut Català del Sòl que compri els terrenys perquè no està clara la viabilitat econòmica. S'ha reconegut que no hi ha empreses interessades, però afirmen «que cal deixar els terrenys preparats per si apareix algú». Algunes persones del territori comencen a pensar que les raons per fer el polígon ja no són polítiques o econòmiques, sinó personals. Ho deixava entreveure l'alcalde Munell en el darrer plenari on es va debatre acaloradament sobre el polígon amb l'oposició i membres de les entitats veïnals. «La darrera campanya, l'oposició la va voler convertir en monotemàtica, parlant només d'aquest polígon. Polígon sí, polígon no. Va ser molt dura la campanya i les vaig passar molt putes», va dir.

Article publicat originàriament a la Directa.