Repressió policial i judicial

Un militant d'Arran Vic entre les 11 persones a qui la fiscalia demana dos anys i mig de presó per una acció dels CDR davant el TSJC

El 23 de febrer, coincidint amb la data de l’intent de cop d’estat de 1981, més d’un centenar de persones dels CDR van bloquejar l’accés a l’edifici de manera simbòlica sota el lema «Ens volen callades, però respondrem plegades»

Els Mossos van acabar detenint 14 de les persones participants en l’acció

Condemna parcial per una pallissa policial durant les protestes de Can Vies on també va resultar ferit un jove osonenc

| 05/09/2018 a les 20:33h
Arxivat a: Setembre crític, repressió, Mossos, TSJC, Arran, detinguts, CDR
Un moment de la protesta davant el TSJC el 23 de febrer passat
Un moment de la protesta davant el TSJC el 23 de febrer passat | La Directa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/09/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«La qualificació d’uns fets de legítima protesta davant la perversió a què està arribant el sistema judicial espanyol, com a mereixedors de penes de presó, pel simple fet d’haver-se assegut a les escales del TSJC, constitueix la prova més evident de la irracionalitat del mateix sistema penal». Així de contundent es mostra la plataforma antirepressiva Alerta Solidària després de rebre aquest dimarts una comunicació oficial del Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona, en la qual se’ls informava de l’obertura de la fase de judici oral per l’acció de protesta dels Comitès de Defensa de la República a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) durant el passat 23 de febrer.

Segons Alerta Solidària, aquest nou processament es produeix per la petició expressa de la nova fiscalia, ara sota les ordres del PSC i PSOE”, que demana penes de dos anys i mig de presó a 11 de les persones encausades per un delicte de desordres públics i d’un any a 2 de les persones participants pels delictes de desobediència i resistència greu. «Es persegueix fins a l’obsessió la militància independentista i es blinden d’impunitat constants mostres de violència i intimidació espanyolista. Com era d’esperar, cap canvi real en la política repressiva del govern de Madrid», expressen des del col·lectiu. Una de les 11 persones a les quals se'ls demana una pena de dos anys i mig de presó és militant d'Arran Vic, segons ha informat aquesta organització al seu compte de Twitter.

Una acció el 23-F per denunciar el «cop d’Estat»

El passat 23 de febrer, més de 150 persones van bloquejar a primera hora del matí el Palau de Justícia de Barcelona al Passeig Lluís Companys, seu del TSJC. Era l’acció sorpresa convocada pels CDR, sota el lema «Ens volen callades, però respondrem plegades». També portaven una pancarta on es podia llegir «23F Aturem el cop d’Estat». Amb l’acció, els CDR volien denunciar els procediments judicials contra l’independentisme, així com la repressió que patien exestudiants i professorat de la UAB –els anomenats 27 i més–, els rapers Valtònyc i Pablo Hasel, Alfon de Madrid o els activistes contra els murs de l’AVE a Múrcia, entre altres.


L’acció va acabar amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra on es van viure moments de tensió entre la policia catalana i els activistes. En total, 14 activistes van ser retinguts a l’interior de l’edifici del TSJC i posteriorment detinguts i traslladats als calabossos de la comissaria de les Corts de Barcelona.

Informació publicada originalment a la Directa.
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net | Guifi.net
Núria Coromina Quintana
«Mesures com la imposició de taxes que fomenten la limitació de la cobertura i el desemparament de les zones rurals augmenten les desigualtats en l’accés a Internet i la fractura digital» | «El cas de Torelló té l’agreujant que pretén recaptar una taxa que repercuteix no pas en els veïns de Torelló sinó en els residents dels municipis veïns i per a un servei que no li ha costat res»
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista | «No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa | Fons Brangulí
Jordi Martí Font
Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»