En Moviment | Llibres

David Fernàndez i Julià de Jòdar presenten a Vic el llibre sobre l'advocat August Gil Matamala

La presentació es fa aquest dimecres 6 de juny a la taverna La Nyàmera

Editada per Sembra Llibres, l'obra de David Fernàndez i Anna Gabriel parteix de la figura de l'històric advocat laboralista per traçar un dibuix de dècades de resistència

| 05/06/2018 a les 22:36h
Arxivat a: En moviment, política, August Gil Matamala, advocats, llibres, David Fernàndez, Anna Gabriel, Sembra Llibres, Julià de Jòdar, La Nyàmera
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/06/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El periodista David Fernàndez i l'escriptor Julià de Jòdar seran aquest dimecres 6 de juny a la presentació a Vic del llibre August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra, del qual el primer és coautor junt amb la també exdiputada de la CUP Anna Gabriel, i el segon és autor del pròleg. La presenstació es farà a partir de 2/4 de 8 del vespre a la taverna La Nyàmera.

L'obra, editada per Sembra Llibres, gira entorn a la figura d'August Gil Matamala, advocat laboralista i històric de la resistència antifranquista. Segons explica Julià de Jòdar en el pròleg, «endinsant-se en la contrahistòria feta des de baix i a l’esquerra», David Fernàndez i Anna Gabriel estiren el fil roig col·lectiu d’un intens itinerari vital com el d'August Gil Matamala «per reteixir el relat fèrtil d’una part de l’esquerra social –la més oblidada– d’aquest país i d’una vida quotidiana que amaga episodis extraordinaris».

Advocat de referència durant cinc dècades en el front laboralista i antirepressiu –davant el TOP, l’Audiencia Nacional o el Tribunal d’Estrasburg–, l’evolució política de Gil Matamala, en paraules de Julià de Jòdar, «també descodifica passat, present i futur: del PSUC antifranquista a l’autonomia obrera fins a arribar a l’independentisme d’esquerres», en el que és tota una vida dedicada la lluita per les llibertats democràtiques, socials i nacionals «que en permet entendre d’on venim, saber on som i per què, i encarar els reptes majúsculs que encara afrontem avui als Països Catalans i al món».

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Les escriptores Maica Rafecas i Ivet Eroles presentaran 'El setembre i la nit' i 'Dones al marge' durant els propers dies a Vic
Les escriptores Maica Rafecas i Ivet Eroles presentaran 'El setembre i la nit' i 'Dones al marge' durant els propers dies a Vic | Sara Blázquez
Aquest dissabte es presenta al Casino de Vic 'El setembre i la nit', de Maica Rafecas | El dimecres 14 d'abril es presenta a la llibreria Muntanya de llibres 'Dones al marge', d'Ivet Eroles
Iolanda Fresnillo és sociòloga, però el seu pas per l'Observatori del Deute en la Globalització i una quinzena d'anys com a investigadora sobre el deute la fan la fan una de les veus més expertes sobre el deute.
Iolanda Fresnillo és sociòloga, però el seu pas per l'Observatori del Deute en la Globalització i una quinzena d'anys com a investigadora sobre el deute la fan la fan una de les veus més expertes sobre el deute. | Elena Bulet
Sara Blázquez
Entrevista a Iolanda Fresnillo, sociòloga i investigadora sobre el deute, publicada originàriament a la revista Cooperació Catalana | «El capitalisme acaba amb les condicions per la vida i per la supervivència, ha generat el canvi climàtic, ja estem en un punt de no retorn, si no el transformem, és impossible que ens en sortim»
Martina Marcet és l'autora d’un dels textos d’Economia Solidària i Feminista (Pol·len Edicions)
Martina Marcet és l'autora d’un dels textos d’Economia Solidària i Feminista (Pol·len Edicions) | Núria Farrés
Sara Blázquez
Entrevista a Martina Marcet, ramadera agroecològica a Cal Roio del Catllaràs de la Nou de Berguedà i autora d'un dels textos d''Economia Solidària i Feminista' (Pol·len) | «A les zones rurals les dones tenen un pes i una càrrega molt grossa perquè saben que s’hauran de cuidar de la gent gran, dels fills, per tant hi ha un èxode cap a les zones urbanes i és on els moviments feministes creixen més»