REPRESSIÓ I INDEPENDENTISME

Qui és el jutge que investiga Joan Coma Roura?

Expolicia franquista, el jutge de l'Audiència Nacional espanyola Ismael Moreno va ser qui va arxivar el cas Naparra i va ordenar presó preventiva contra els dos titellaires de Madrid

És el mateix magistrat que també investiga els municipis catalans que van aprovar mocions de suport a la resolució independentista del 9-N al Parlament de Catalunya

Des de la cantonada dels somnis, crònica d'un viatge llampec a l'Audiència Nacional

| 29/12/2016 a les 15:25h
Arxivat a: Setembre crític, independentisme, independència, procés sobiranista, Audiència Nacional, justícia, CUP, Capgirem Vic, Joan Coma, Ismael Moreno
El jutge Ismael Moreno
El jutge Ismael Moreno | Kaos en la red
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/12/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El jutge de l'Audiència Nacional espanyola Ismael Moreno va ser qui va ordenar la detenció del regidor de Vic Joan Coma Roura, investigat per un presumpte delicte d'incitació a la sedició per unes paraules en el ple de l'Ajuntament en què es va aprovar una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament del 9 de novembre de 2015. Des de 1988, el magistrat més veterà del tribunal espanyol carrega a les espatlles diversos casos polèmics, el més recent: haver empresonat preventivament i sense fiança els dos titellaires acusats d'enaltiment del terrorisme per representar l'obra Don Cristóbal y la Bruja a Madrid. Abans de ser jutge, però, va ser inspector del Cos Superior de Policia franquista que es va convertir en el Cos Nacional de Policia –de 1974 a 1983–, anys durant els quals també va aprofitar per llicenciar-se en Dret i així acabar a l'Audiència Nacional espanyola. 

Actualment, el magistrat Moreno del jutjat central d'instrucció número 2 també investiga els municipis catalans que van aprovar mocions de suport a la resolució independentista del 9-N al Parlament de Catalunya. El mes de març, alguns consistoris van començar a rebre requeriments de l'Audiència Nacional espanyola i, a instàncies del Ministeri Públic, Moreno va ordenar a la Guàrdia Civil, la Policia Nacional espanyola i el Mossos d'Esquadra, un informe sobre l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Assemblea Nacional Catalana (ACN), que considera «impulsores i promotores» de les mocions.

Rebobinant enrere, però també en l'àmbit català, Moreno va decretar presó provisional per l'independentista Carles Castellanos el 1988, acusat de subministrar pólvora a Terra Lliure. Després de patir l'aplicació de la llei antiterrorista i denunciar tortures, Castellanos va ingressar a Alcalá-Meco fins el gener de 1989, però, finalment, uns mesos després, va queda en llibertat sense càrrecs.

Més recentment, el 2012, el jutge va rebutjar investigar el cas Urdangarín des de l'Audiència Nacional espanyola en considerar que ni la xifra ni els delictes afectaven el «desenvolupament de l'economia nacional».

En l'àmbit internacional, el jutge va arxivar el cas dels vols il·legals de la CIA que, suposadament, entre altres indrets, van fer escala a l'aeroport de Mallorca. L'auto de 2014 argumenta que no va ser possible rastrejar les vertaderes identitats dels agents nord-americans que hi viatjaven, però a més, exculpa els alts càrrecs espanyols d'Exterior, Defensa i Presidència acusats de complicitat, encara que fins i tot un informe del Consell d'Europa va titllar d'inversemblant que els governs desconegueren els vols.
 
El cas Naparra

El 2004, Isamel Moreno va arxivar el procediment per la desaparició de José Miguel Etxeberria, conegut com a cas Naparra. El jutge va acatar l'informe de Fiscalia que en demanava l'arxiu, argumentant que només es tractava d'una «suposada desaparició». Ara, davant de noves dades sobre el lloc on podrien trobar-se les restes, l'octubre passat, l'advocat Iñigo Iruin va sol·licitar la reobertura del cas a l'Audiència Nacional espanyola, i Moreno, el mateix jutge que el va arxivar, s'ha vist obligat a reobrir-lo.

José Miguel Etxeberria va desaparèixer el 1980 a Iparralde, quan només tenia 22 anys. Suposadament, el Batallón Vasco Español -organització d’extrema dreta lligada als aparells de l’Estat espanyol- va reivindicar el seu segrest i la seva mort mitjançant cinc trucades a diferents mitjans de comunicació. El 1999 es va obrir un procediment, que el jutge Moreno va arxivar precisament quan l'acusació particular havia sol·licitat la declaració de persones clau en el terrorisme d'Estat com el general Saenz de Santamaría, el comissari Manuel Ballesteros, el policia González Pacheco, àlies Billy el Niño, el Secretari per a la Seguretat de l'Estat José Luís Fernández Dopico o el mercenari del Batallón Vasco Español Gilber Perret.

També al País Basc, però fa un any, Moreno es va negar a tipificar de terrorisme uns atacs contra plaques i recordatoris de la repressió franquista, així com amenaces, per part de membres del grup d'extrema dreta Falange y Tradición, a diferència del que havia fet la jutge de Pamplona Mari Paz Benito. Finalment, va condemnar a dos anys i un any i mig de presó tres dels acusats: José Ignacio Irusta, Javier López Monreal i Borja Pérez Illera. La sentència els reconeix com a autors dels fets, però rebutja titllar-los d'atacs terroristes i, per tant, rebaixa la petició fiscal de set anys i la de les acusacions particulars que eren d'entre 10 i 48. Així doncs, els condemnats van evitar la presó.


[Article publicat originalment a la Directa]
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat | Sara Blázquez
Sara Blázquez
Entrevista a Laia Casadevall, llevadora i defensora del part respectat | «La violència obstètrica és l'apropiació dels processos reproductius de les dones per part dels professionals de la salut i, en definitiva, una pèrdua de control i del dret a decidir sobre les nostres pròpies maternitats»
Adolfo Fernández, 'Dolfu'
Adolfo Fernández, 'Dolfu' | Infolibre
Roser Iborra
Article de Roser Iborra sobre el procés contra Adolfo Fernández, 'Dolfu', veí de Gijón a qui la justícia demana sis mesos de presó o 4.320 euros de multa per no haver-se presentat a fer de vocal en una mesa electoral al·legant motius ideològics | Iborra hi recorda quan ella també va ser jutjada pels mateixos motius el 1995: «En vam dir «insubmissió a l’estat». La desobediència té moltes cares, però totes sumen»
Maria Aurèlia Capmany, a la biblioteca de la cooperativa, el 31 d'octubre de 1971
Maria Aurèlia Capmany, a la biblioteca de la cooperativa, el 31 d'octubre de 1971 | Arxiu Comarcal de l'Anoia. ACAN. Fons Cooperatives d'Igualada
Dolors Pujols
La històrica cooperativa d’Igualada va mantenir-se activa durant el règim, convertint-se en un espai de dinamització cultural més enllà del cooperativisme de consum | Acollia reunions clandestines: a la seva seu s’hi va gestar Òmnium Cultural de l’Anoia i la secció local de l’Assemblea de Catalunya