El novembre passat Setembre va celebrar el seu primer any de vida. I ho celebrarà al març, a l’Espai ETC de Vic, amb una festa que inclourà l’espectacle d’Ovidi4, Cuidem-nos. Un espectacle hereu d’Ovidi3, on Mireia Vives s’incorpora al trio format per David Fernàndez, David Caño i Borja Penalba, convençuts que «cal seguir resistint, insistint i persistint: foradant el mur, ampliant el camp de batalla i desobeint l’absurd. I cuidant-nos». I intercooperant amb Quesoni, amb qui tot han estat facilitats per dur a Vic un espectacle amb textos de Pere Quart, Angela Davis, Joseba Sarrionaindia, Marina Garcés, Santiago Alba Rico, Roger Pelàez, Maria Mercè Marçal, Josep Palau i Fabre, Valero Sanmartí, Rafeef Ziadah, Marc Granell, David Caño, Montserrat Roig, David Sarsanedas, Enric Casasses i G. K. Chesterton.
 
La Festa de Setembre era una de les recompenses de la campanya de micromecenatge que va fer possible la posada en marxa la publicació crítica, social i cultural Setembre. Totes aquelles persones que hi vulguin assistir i no tinguin entrada, poden comprar-la fins esgotar existències. La festa serà el divendres 23 de març a les 8 del vespre a l’Espai ETC de Vic, on després de l’espectacle d’Ovidi4, la celebració continuarà amb la Croqueta de Setembre, ideada i feta pel xef del Gravat, Oriol Sala, i amb l’arrencada d’una campanya de guerrilla, pensada per l’estudi creatiu Partee, autors també del cartell de la festa.

Ovidi4 - Cuidem-nos from Poca Broma Produccions on Vimeo.

I és que cap espectacle representa millor els valors i la filosofia de Setembre que Ovidi4. Ens fem nostres les seves paraules:

I així, això. Contra la geografia del desastre i l’arquitectura de les excepcions, ens vam retrobar assembleàriament. A la intempèrie, perquè sempre es reconstrueix des de les runes, les cendres i els dubtes. Hi tornem: tornant-nos-hi contra el mur, el silenci i la mordassa. Per què clar, on passen les coses? Ni a la pantalla ni a l’smarthpone ni a la tv ni al xat. Les coses passen allà on les podem compartir, les podem dubtar i, sobretot, les podem transformar. Quan les imaginem alhora, les cuidem plegats i les resistim juntes.

Des de tots els suds, contra la temptació de rendir-nos. Quan la millor sobirania és estar lluny dels que manen. I perquè mentre no aprenguem a furetejar en la foscor, no sabrem resistir amb claredat. Juntem-nos. Cuidem-nos.

Contraparafrasejant la por, «dejadnos actuar».