En Moviment

Banca, telecomunicacions i energia ètiques capten l'atenció dels visitants de la Fira d’Economia Solidària

La Fira va acollir parades d'unes 190 cooperatives i altres organitzacions de l'economia solidària

Durant els dies de la fira també es van fer una cinquantena de xerrades i activitats paral·leles

La Fira d'Economia Solidària de Catalunya aplega fins diumenge més de 200 projectes cooperatius

| 23/10/2017 a les 10:37h
Arxivat a: En moviment, XES, FESC, cooperatives, cooperativisme, Fira d'Economia Solidària, economia social i solidària
La fira va acollir centenars de visitants durant el cap de setmana
La fira va acollir centenars de visitants durant el cap de setmana | Twitter XES
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), organitzada per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, va tancar aquest diumenge la seva sisena edició amb un èxit d’assistència. Entre divendres i diumenge milers de persones han visitat la FESC per conèixer propostes i iniciatives alternatives al model econòmic capitalista, gràcies a les més de 190 organitzacions expositores i d’un programa format per una cinquantena de xerrades. En aquesta edició, sota el lema «Ni teu, ni meu. Nostre! Fem comunitat», ha destacat una important presència d’experiències internacionals, com ara les terres comunals de Portugal, l’habitatge cooperatiu d’Alemanya, l’economia feminista de Xile o les propostes d’economia social al nord del Marroc. En total, un total de 15 països d’arreu del món han participat a la fira com a expositors o ponents.

En la part d’organitzacions expositores, les alternatives de banca ètica, com Fiare, OikoCredit i Coop 57; les telecomunicacions, com Som Connexió; o l’energia, com Som Energia, han sigut unes de les grans protagonistes d’enguany. El moment polític actual fa que cada cop més, la ciutadania busqui alternatives ètiques, sostenibles i arrelades al territori que, al contrari de les grans empreses i multinacionals, no busquen maximitzar beneficis sinó millorar la vida de les persones. També més de 60 persones han participat durant el cap de setmana en una assemblea per reflexionar entorn al paper de l’economia social i solidària en el marc d’un procés constituent.

La Fira d’Economia Solidària d’enguany ha modificat el seu horari com a mostra de suport als presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, empresonats aquesta setmana. La FESC ha tancat les portes entre 2/4 de 5 i 2/4 de 8 de dissabte per facilitar la participació a la mobilització convocada per la Taula per la Democràcia.

Les entitats sòcies de la XES donen feina a gairebé 4.200 persones 

La fira ha estat l’escenari de presentació de l’Informe de Mercat Social 2016, una radiografia de l’estat de l’economia social i solidària a Catalunya. El document conclou que la Xarxa d’Economia Solidària i les més de 200 entitats que en formen part segueixen demostrant que l'ESS creix a Catalunya i es consolida, cada cop més, com una alternativa al model capitalista. Al 2016, les entitats sòcies de la XES van donar feina a gairebé 4.200 persones, davant de les 3.700 de 2015, i van facturar 150 milions d’euros. L’impacte social que genera la seva activitat, a més, implica a 150.000 persones. 
Les dades recollides – i gràcies també als registres històrics, des de 2012 – permeten saber que una organització de l'ESS té, de mitjana, 20 persons treballadores i factura 750.000 euros. 

Per sisè any consecutiu, les monedes socials han estat l'única forma de pagament al recinte, vàlida per a totes les transaccions durant la fira. En total, han circulat 29.000 ecosols, dels quals 3.000 han estat intercanviats directament en altres monedes social. A la moneda oficial de la XES, l'ecosol, enguany s'hi han sumat altres monedes socials del territori: la turuta, l’eco, la coop, l’hora, el trok i la gota. 
L’èxit de la fira ha estat possible gràcies al suport de 80 persones voluntàries. La FESC també s’ha fet notar a les xarxes socials. A Twitter, el hashtag oficial de la fira #fesc2107 ha estat piulat per gairebé 5.000 persones usuàries que han generat al voltant de 8.000 piulades. 

Setembre, a través de la cooperativa Dies d'agost, també va ser present a la fira. S'hi va explicar el projecte a tothom qui va passar per l'estand de la cooperativa editora de Setembre, alhora que s'oferia una oferta especial de subscripció durant els dos dies de la fira. Setembre i Dies d'agost formaven part d'una cada vegada més nombrosa representació de cooperatives que treballen en l'àmbit de la comunicació.
 

Sara Blázquez i Josep Comajoan, de Setembre, a l'estand de Dies d'agost

 

[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Signatura del pacte de govern entre PSOE i Unides Podem
Signatura del pacte de govern entre PSOE i Unides Podem | Twitter Pablo Iglesias
David Palau i Zaidín
David Palau analitza, en aquest article, el pacte de govern entre el PSOE i Unides Podem | «En cada moviment tàctic com aquest, les esquerres hi perdem un llençol de dignitat i coherència, dues divises imprescindibles que ens han d’ajudar a desbrossar el camí de la regeneració política»
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat
Laia Casadevall, llevadora i activista pel part respectat | Sara Blázquez
Sara Blázquez
Entrevista a Laia Casadevall, llevadora i defensora del part respectat | «La violència obstètrica és l'apropiació dels processos reproductius de les dones per part dels professionals de la salut i, en definitiva, una pèrdua de control i del dret a decidir sobre les nostres pròpies maternitats»
Adolfo Fernández, 'Dolfu'
Adolfo Fernández, 'Dolfu' | Infolibre
Roser Iborra
Article de Roser Iborra sobre el procés contra Adolfo Fernández, 'Dolfu', veí de Gijón a qui la justícia demana sis mesos de presó o 4.320 euros de multa per no haver-se presentat a fer de vocal en una mesa electoral al·legant motius ideològics | Iborra hi recorda quan ella també va ser jutjada pels mateixos motius el 1995: «En vam dir «insubmissió a l’estat». La desobediència té moltes cares, però totes sumen»