L'alumne va compartir aquesta reflexió dimecres, 14 d'octubre, durant la visita de la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, a la Fundació Albir. La trobada va permetre donar veu als nois i noies que cursen el Cicle Formatiu de Grau Bàsic de Serveis Auxiliars Administratius i conèixer com viuen el seu pas per una escola que busca adaptar la formació a les necessitats de cadascú, en lloc d'exigir que tots els alumnes segueixin un mateix itinerari.
«Els tutors i l'Escola m'han ajudat a trobar el meu camí», va explicar una altra alumna. Un tercer jove va destacar que a Albir «aprenem d'una manera diferent dels instituts convencionals». També hi va haver qui va explicar que el procés d'orientació del centre l'havia portat a replantejar-se les seves expectatives acadèmiques i laborals.
Les seves experiències posen de manifest la importància de disposar d'espais educatius que ofereixin noves oportunitats a joves que no han trobat el seu lloc en els circuits formatius habituals.
Foto de família de la consellera amb l'equip i el patronat d'Albir Foto: Arnau Casals / elter.net
Una escola que parteix de les necessitats de cada jove
La Fundació Albir treballa per afavorir la inclusió social, educativa i laboral de joves en situació de risc d'exclusió. Ho fa mitjançant itineraris personalitzats que combinen formació, orientació i acompanyament intensiu, amb la voluntat que cada persona pugui desenvolupar la seva autonomia i construir un projecte vital, formatiu i professional.
L'Escola Albir és l'espai des d'on es despleguen les accions educatives i de formació professional de la Fundació. El seu plantejament parteix de la idea que les dificultats educatives no es poden abordar únicament des dels resultats acadèmics, sinó que cal tenir en compte les circumstàncies personals i socials dels joves, els seus interessos i les seves possibilitats de futur.
Aquesta mirada es concreta en una manera de treballar en què l'orientació i el vincle amb els professionals del centre tenen un paper central. L'objectiu no és només que els joves tornin a estudiar o accedeixin a una feina, sinó que recuperin la capacitat de decidir sobre el seu futur.
El Cicle Formatiu de Grau Bàsic de Serveis Auxiliars Administratius que s'imparteix a Albir forma part d'una prova pilot del Departament d'Educació. La visita de Niubó va permetre conèixer directament aquesta experiència i escoltar les valoracions de l'alumnat sobre el model formatiu.
Arnau Rovira, Esther Niubó i Jordi Valldeoriola, durant la visita al LAB d'Albir a Manlleu Foto: Arnau Casals / elter.net
Un laboratori per descobrir professions a través del joc
Un dels projectes que prepara actualment la Fundació és el LAB, un futur laboratori d'orientació professional que vol acostar els joves als oficis i les professions més demandades al territori d'una manera innovadora.
La proposta utilitzarà els escape rooms com a eina educativa. A través del joc i de la resolució de reptes, els participants podran aproximar-se a diferents àmbits professionals i descobrir interessos, habilitats i possibilitats formatives.
El projecte, encara en construcció, parteix de la necessitat de fer que l'orientació professional sigui més accessible i atractiva per als joves. En lloc de limitar-la a informació sobre estudis i sortides laborals, el LAB vol oferir experiències que els ajudin a identificar les seves capacitats i explorar camins que potser no s'havien plantejat.
La consellera va conèixer les instal·lacions del futur laboratori acompanyada de representants de la Fundació, entre els quals el president, Arnau Rovira, i el director general, Jordi Valldeoriola.
La flexibilitat, una de les claus del model
Durant la visita, Niubó també va participar en una sessió del Patronat de la Fundació Albir, que reuneix representants d'administracions públiques, empreses i entitats del territori.
La consellera va valorar la capacitat del model Albir per connectar la formació amb les oportunitats professionals i oferir itineraris que ajudin els joves a imaginar un futur que els motivi. També va defensar la necessitat de preservar la flexibilitat que caracteritza els centres de noves oportunitats, un element especialment rellevant quan es treballa amb trajectòries educatives diverses i sovint marcades per experiències de desconnexió del sistema.
Per la seva banda, Arnau Rovira va reivindicar que garantir oportunitats educatives als joves és «una responsabilitat compartida» entre administracions, empreses i entitats socials.
Jordi Valldeoriola i Joan Turró, director general i vicepresident de la Fundació Albir, donant la benvinguda a la consellera Foto: Arnau Casals / elter.net
El Patronat d'Albir incorpora representants dels ajuntaments de Vic i Manlleu, el Consell Comarcal d'Osona i Creacció, així com d'organitzacions del teixit empresarial i social com CEDO, la Cambra de Comerç, Ausa Futur, AEM i la Fundació Impulsa.
Aquesta vinculació territorial és una de les característiques del projecte, que busca connectar les necessitats formatives dels joves amb les oportunitats educatives i professionals del seu entorn, sense perdre de vista l'acompanyament personal.
La visita, en què també va participar la directora general de Formació al llarg de la vida, Gemma Verdés, es va completar amb un recorregut pel PFI i el SEFED de l'Ajuntament de Manlleu, dos serveis formatius que comparteixen espais amb la Fundació.
Més enllà del reconeixement institucional, la jornada va posar en primer pla una qüestió que travessa tota la tasca d'Albir: què necessita un jove per tornar a confiar en les seves possibilitats després d'haver-se desconnectat del sistema educatiu?
Les respostes dels mateixos alumnes apunten a elements que no sempre ocupen el centre del debat educatiu: sentir-se reconeguts, trobar professionals que els acompanyin i disposar de temps i espais per descobrir què volen fer. Una concepció de l'educació en què les segones oportunitats no consisteixen simplement a tornar a entrar al sistema, sinó a trobar-hi un lloc propi.
