Les zones més afectades per la implementació fotovoltaica dibuixen una diagonal que travessa Catalunya des de l'Empordà fins a Ponent i que baixa fins el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Pel que fa a l'eòlica, novament afecten l'Empordà per una banda i la meitat sud-oest del país; de Solsona a Amposta i de Vilafranca del Penedès a Gandesa, per l'altra.
El Plater classifica les zones on es pot construir una instal·lació fotovoltaica entre zones prioritàries i zones no prioritàries. Segons els criteris de la Generalitat, els millors camps per posar-hi plaques fotovoltaiques son els llocs amb més sol i menys pendent, és a dir, els més valuosos a nivell agrari. En aquest sentit, Unió de Pagesos denuncia que serà «una estocada de mort a l'activitat agrària, es perdran finques agrícoles i dependrem de països tercers, fent augmentar el preu dels aliments». A més, el Plater tindrà prioritat sobre el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovat per cada ajuntament. Els consistoris només podran limitar els espais d’instal·lació, però hauran de fer complir el percentatge de sòl assignat a la producció d’energia fotovoltaica.
Àlex Terés, alcalde de Vilademuls, a la jornada de debat sobre el Plater a Torroella de Montgrí Foto: Banyoles TV
Més dubtes que certeses
Diverses iniciatives qüestionen el Plater arreu del territori. Una de les zones més afectades és el Pla de l'Estany i l'Empordà, on el passat 25 d'abril hi va haver una jornada organitzada per Empordà Dempeus amb la col·laboració de la Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa. Prop d'un centenar de persones presencialment i 400 en línia van participar a la jornada, que va posar de manifest les mancances i contradiccions del Plater i va servir per reivindicar un model energètic fonamentat en el coneixement rigorós de la realitat territorial. L’alcalde de Vilademuls i president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Àlex Terés, expressava un rebuig frontal a la manera com s’està implementant aquest Pla al territori, titllant el projecte d'«injustícia territorial que amenaça amb transformar el paisatge protegit en una infraestructura industrialitzada». Segons recull el primer projecte del Plater, aproximadament el 70% del municipi de Vilademuls seria apte per a la instal·lació de plaques solars.
Coordinadores ecologistes com Pobles vius, Preservem l'Anoia o Defensem l'Alta Segarra han començat a fer soroll a xarxes alertant dels perills de l'aprovació del Plater. A la Catalunya central, la coordinadora Eix en Lluita ha agrupat diferents moviments ecologistes i de pagesia per tal d'organitzar una resposta col·lectiva al pla. Júlia Vigué, portaveu d'Eix en Lluita, denuncia que el Plater «està fet a mida pels especuladors del sector, ja que preveu que els acords es facin entre empreses i propietaris del terreny». I afegeix: «La demanda d’energia ve de Barcelona i l'àrea metropolitana, però acaba repercutint als pobles. La implementació de grans macro-projectes fotovoltaics genera un gran impacte i no evita el despoblament. Dels pocs encants que tenim és l’entorn natural, el paisatge i el fet que siguin espais verges». Per tot plegat, Eix en Lluita ha organitzat una jornada d'acció i debat aquest diumenge 24 de maig a Vic, on hi participaran diversos col·lectius com la coordinadora Per una Plana Viva, Unió de Pagesos o Revolta Pagesa.
El 2023, Per una Plana Viva ja va presentar al·legacions al Plater, igual que una gran quantitat de col·lectius ecologistes d'arreu de Catalunya. Helena Majó, membre de Per una Plana viva, explica que en aquestes al·legacions demanàvem que no s'incloguessin les terres d'alt valor agrícola al pla —com ha acabat passant— i plantejaven una reflexió sobre la necessitat de reduir els nivells de consum energètic actuals paral·lelament al desplegament de les energies renovables. «Creiem que és la manera més lògica i ecològica de reduir la nostra dependència energètica i el seu impacte ambiental. No tindria gaire sentit que, pel fet de ser energia renovable, n’anem consumint fins a l’infinit; els espais per posar plaques i aerogeneradors, i els materials que es necessiten per fabricar-los, són finits».
Mapa provisional de zonificació de les instal·lacions fotovoltaiques, segons el Plater
En aquest sentit, des de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) han elaborat l'informe «Quina energia necessitarem el 2050 a Catalunya». Segons explica Josep Nualart, membre de la Xse, «volem que aquest informe sigui un punt de partida per debatre sobre com volem que sigui la transició i el nou model energètic de Catalunya des d'una perspectiva de justícia global, climàtica, social i territorial». Entre altres, plantegen escenaris de suficiència que siguin punts de partida del debat sobre el model energètic a Catalunya i que permetin reduir el consum final d’energia un 45% per al 2050. També fan propostes per evitar la massificació d'energies renovables en zones rurals i promoure un repartiment equilibrat i just de les càrregues i els beneficis.
Enriquint als de sempre?
El projecte del Plater especifica que se'n beneficiaran 388 microempreses d'arreu de territori. Tanmateix, aquesta informació pot resultar confosa, ja que les grans empreses energètiques i fons d'inversió no solen construir un parc solar o eòlic directament sota el seu nom principal, sinó que creen empreses específiques per a cada projecte, anomenades SPV (sigles en anglès de Special Purpose Vehicle) o societat vehicle. Les SPV son petites societats sense treballadors que presenten els expedients davant el Ministeri per a construir i gestionar un sol parc. En ser societats noves i amb un sol actiu, els seus balanços financers i nombre d'empleats coincideixen amb el perfil d'una microempresa o PIME. L'objectiu principal és aïllar el risc financer; si aquest projecte específic té problemes o fa fallida, la gran empresa matriu o el fons d'inversió no es veuen arrossegats legalment.
Així doncs, el nombre d'empreses que se'n beneficiarien seria molt inferior al que realment anuncia el Plater. Des d'Eix en Lluita, assenyalen que aquests nous projectes «ni tan sols es quedaran a casa, sinó que s'embutxacaran els beneficis empreses estrangeres». A l'Estat espanyol, dels més de 31.500 megawatts renovables autoritzats aproximadament la meitat estan en mans d'empreses estrangeres. La que més en posseeix és la italiana Enel, propietària d'Endesa, que té autorització per a desenvolupar 29 parcs, 23 fotovoltaics i 6 eòlics. Juntament amb la francesa TotalEnergies i l'austríaca Verbung AG són els grups forans que més megawatts s'han adjudicat, amb 14 i 9 projectes solars respectivament. Entre els grups espanyols destaquen els 16 projectes (12 fotovoltaics i 4 eòlics) reeixits per Iberdrola que sumen en conjunt més de 3.000 megawatts.
Mapa provisional de zonificació de les instal·lacions eòliques terrrestres, segons el Plater
Una planificació necessària
Segons els estudis de transició energètica Proencat de la Generalitat i un estudi del Col·legi d'Enginyers, si es pretén assolir un model energètic completament descarbonitzat tot mantenint la sobirania energètica com a país, serà necessari ocupar el 2-3% del territori català amb generació fotovoltaica. Per Ermen Llobet, president d’Osona Energia i enginyer expert en energies renovables, «necessitem una eina com el Plater que indiqui els llocs més adequats per anar desenvolupant aquesta nova infraestructura energètica. Com tota eina, probablement és millorable i segurament amb les esmenes que s'hi facin millorarà».
El 2023, Osona Energia conjuntament amb el Consell Comarcal d'Osona va elaborar el pla NEO per planificar la transició energètica a la comarca i assolir un objectiu de reducció d’emissions de CO2 fixat en un 40% . Llobet explica que «vam preveure que s'instal·lessin uns 425 megawatts repartits en cobertes de nuclis urbans, cobertes d'uns 50 polígons industrials i uns 50 parcs fotovoltaics. Però no vam baixar al detall d'on s'havien de col·locar, perquè no era un objectiu de l'estudi. Nosaltres vam posar el focus en què això s'havia de fer des dels agents del territori: ajuntaments, ciutadania i empreses; vam proposar de promocionar comunitats energètiques locals i crear un consorci públic-privat amb el Consell comarcal, ajuntaments, la Generalitat, la Diputació i el govern central per una banda i agrupacions empresarials i comunitats energètiques de l'altra. 50 ajuntaments osonencs van aprovar el pla NEO, però aquell consorci proposat no es va crear mai». Tanmateix, els ajuntaments d'Osona han sigut dels més actius a implantar energia fotovoltaica en cobertes municipals i han impulsat comunitats energètiques en una trentena de municipis. Així doncs, Osona compta amb un parc instal·lat de cobertes fotovoltaiques per a autoconsum que representa un 41,5% dels objectius del pla NEO.
El model de comunitats energètiques iniciat majoritàriament a Osona s'ha anat expandint i actualment trobem entre 80 i 90 comunitats energètiques arreu de Catalunya. Però per Llobet no és suficient: «a Catalunya la transició energètica ha avançat molt —massa— lentament; aquí pensem que les comunitats s'han d'anar consolidant com a agents energètics territorials —sovint de bracet amb o empenyent els ajuntaments». I sentencia: «Hem de continuar mobilitzant la ciutadania. La guerra d'Iran ens mostra més clar que mai que aquest model energètic on una guerra trasbalsa tot l'entramat econòmic mundial. No és més que la imatge d'un model caduc del qual hem de fugir com més aviat millor”.
