En moviment

Besada LGTBI, avui a Manlleu

L'acte, amb motiu del Dia Internacional per l'Alliberament LGTBI, és organitzat per l'Esquerra Independentista i el col·lectiu Talcomsom

Arran ha penjat pancartes a diferents pobles d'Osona contra l'«exili rural» al qual es veuen obligats alguns membres del col·lectiu LGTBI en societats on encara estan massa estigmatitzats

| 28/06/2017 a les 16:19h
Arxivat a: En moviment, Dia Internacional per l'Alliberament LGTBI, LGTBI, Talcomsom
Pancarta que Arran ha penjat a Roda de Ter
Pancarta que Arran ha penjat a Roda de Ter
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/06/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les organitzacions de l'Esquerra Independentista i el col·lectiu Talcomsom organitzen aquest dimecres una besada LGTBI a Manlleu. L'acte és amb motiu del 28-J, Dia Internacional per l'Alliberament LGTBI. La besada serà a partir de les 6 de la tarda davant l'església de Dalt Vila.

Amb motiu del Dia per l'Alliberament LGTBI, Arran, organització juvenil de l'Esquerra Independentista, ha penjat pancartes en diferents pobles d'Osona per combatre el que ells qualifiquen d'«exili rural» al qual es veuen abocades persones del col·lectiu LGTBI en societats encara massa tancades. En concret, s'han penjat pancartes a la Gleva, Roda de Ter i l'Esquirol.

En un comunicat, Arran diu que en entorns rurals, les joves lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex, «més enllà de patir l'opressió estructural de l'heteropatriarcat», es veuen assenyalades si mantenen les seves relacions afectives o sexuals com volen, «intimidades pels rumors que corren en un context de cercles socials molt més tancats». Davant d'aquesta situació els queda com a sortida l'anomenat «exili rural LGTBI», fugint a grans ciutats on poder viure la seva sexualitat o identitat de gènere més lliurement. «Ciutats, això sí, on el capitalisme rosa ens rebrà per treure el màxim benefici de nosaltres per la nostra manera d'estimar», afegeixen. Per això, per revindicar que en pobles més petits com els d'Osona «les joves LGTBI també existim i que no pensem marxar per alliberar-nos», han penjat simbòlicament les pancartes. «No som l'excepció: trenquem la norma!», conclou el comunicat d'Arran.
 

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients»
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients» | Ana Blazic Pavlovic
David Palau i Zaidín
Article de David Palau a partir de les conclusions del seu treball de final de grau de Filosofia, on analitza les implicacions de l'ús de plataformes digitals en la llibertat de les persones i els col·lectius | «Amb els telèfons mòbils i les plataformes socials, tant per com està estructurada la societat capitalista, com per com estan configurats aquests aparells i aquestes xarxes, ens generen un vincle negatiu i, per tant, ens roben la nostra llibertat. I aquí considero important remarcar que ens 'roben', no que la perdem»
Imatge il·lustrativa
Marta Rosique Saltor
La tercera ruta cooperativa de Setembre, Jornal.cat i Surtdecasa combina vocació transformadora, estima a la terra que ens acull i companyonia dins d’un territori molt gran on hi viu poca gent: l’Alt Pirineu | En un trajecte de dos dies, es creuen muntanyes per conèixer de prop projectes cooperatius i comunitaris com El Refugi, All Negre, Senterada Viu o Envall
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Roser Iborra
Crònica personal de Roser Iborra de l'acte en solidaritat amb Palestina que es va fer dissabte a Torelló | «La Roxanne ens va portar els seus cossos de morts simulats, unes mortalles que ja han recorregut una bona colla de pobles i que uns i altres anàvem estenent al terra de la plaça, inerts: grans i petits, eren com crits contra el silenci, eren silencis contra l’oblit»