En moviment

​Un 56% dels treballadors de les cooperatives de la Catalunya Central són dones

La majoria de dones contrasta amb el 66% dels socis de les mateixes cooperatives, que són homes

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ha presentat les dades definitives de la primera Diagnosi de l’Economia Social i Solidària en aquest territori

Més d’una tercera part de les cooperatives de la Catalunya Central han estat creades en els últims deu anys

​A la Catalunya Central hi ha 191 cooperatives

, Santa Maria d'Oló | 20/06/2017 a les 13:21h
Arxivat a: En moviment, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, economia social i solidària, cooperativisme
Bernat Marquilles, a l'esquerra, presentant la Diagnosi a Santa Maria d'Oló
Bernat Marquilles, a l'esquerra, presentant la Diagnosi a Santa Maria d'Oló | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/06/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un 56,3% dels treballadors de les cooperatives de la Catalunya Central són dones. La xifra contrasta amb el nombre de socis de les mateixes cooperatives, on la presència femenina baixa fins a un 34% davant el 66% de presència masculina. En total, les cooperatives de la Catalunya Central donen feina a 1.221 persones. Són dades ara ja definitives de la primera Diagnosi de les Empreses de l’Economia Social i Solidària que ha dut a terme l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. La Diagnosi es va presentar divendres a Santa Maria d’Oló, just abans de la segona taula territorial de l’Ateneu, de la qual en formen part cooperatives i representants d’institucions i entitats de les sis comarques de la Catalunya Central.

Altres dades significatives de la Diagnosi que va presentar Bernat Marquilles, membre de l’equip de la cooperativa L’Arada que ha coordinat i elaborat els treballs, són el nombre total de cooperatives i l’antiguitat de les mateixes. Un cop s’ha completat la feina de filtratge, eliminant del cens les cooperatives que estan inactives i les anomenades falses cooperatives, el nombre total de cooperatives a la Catalunya Central ha resultat ser de 157, i no les pràcticament 200 que s’havia apuntat provisionalment en un primer moment o que donen altres fonts. Sí que si s’hi sumen les 51 societats laborals, el nombre total d’empreses de l’economia social i solidària de la Catalunya Central puja fins a 208. Una segona fase de la Diagnosi inclourà també associacions, fundacions, centres especials de treball, empreses d’inserció i altres fórmules que també poden incloure’s en un sentit ampli dins l’economia social i solidària.

Pel que fa a l’antiguitat, la Diagnosi apunta que 57 de les 157 cooperatives de la Catalunya Central, o sigui més d’una tercera part, han estat constituïdes en els últims 10 anys. Només 10 tenen més de 50 anys d’antiguitat. Pel que fa a la distribució territorial, el Bages i Osona són, en tant que les comarques més poblades, les que tenen més cooperatives, 62 i 48 respectivament. A l’Anoia n’hi ha 17; al Berguedà, 15; al Solsonès, 9, i al Moianès, 6. Per sectors, destaca la indústria, amb un 36% del total, seguit de l’agricultura i la ramaderia, amb un 14%. La dada que no s’ha pogut acabar d’afinar és la de la facturació de les cooperatives, ja que només 60  de les cooperatives enquestades va voler respondre quina facturació tenien. La falta de fonts fiables també ha impedit, de moment, fer comparatives amb altres regions del país o bé entre sectors de la mateixa Catalunya Central.
 

Bernat Marquilles, Jordi Vila, Ramon Iglesias i Alba Rojas, a la presentació de la Diagnosi Foto: Sara Blázquez


La Diagnosi es va presentar en un acte on, a part de Marquilles, també van intervenir Jordi Vila, conseller de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Moianès; Ramon Iglesias, regidor de Serveis de l’Ajuntament de Santa Maria d’Oló, i Alba Rojas, coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. L’acte, que es va fer a l’antiga fàbrica tèxtil Hemalosa de Sant Maria d’Oló, també va servir de presentació de l’Ateneu a la comarca del Moianès. Ll’equip tècnic de l’Ateneu també hi va presentar un balanç del primer mig any de funcionament. 

Tot seguit es va fer la segona reunió de la taula territorial de l’Ateneu, del qual en formen part cooperatives i administracions i entitats de les sis comarques de la Catalunya Central. S’hi va repassar la feina feta i es van fixar els objectius d’aquí al 31 d’octubre, quan finalitzarà la tasca d’aquest primer any de funcionament de l’Ateneu. El de la Catalunya Central és un dels deu ateneus que hi ha a Catalunya, nascuts el desembre passat en el marc del programa Aracoop del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. Entre els objectius dels ateneus hi ha la difusió del cooperativisme com a fórmula empresaria per a la creació o reconversió d’empreses i l’acompanyament a aquelles persones, entitats o empreses que vulguin fer el pas cap a l’economia social i solidària.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net
Una de les antenes de la xarxa de telecomunicacions comunitària de Guifi.net | Guifi.net
Núria Coromina Quintana
«Mesures com la imposició de taxes que fomenten la limitació de la cobertura i el desemparament de les zones rurals augmenten les desigualtats en l’accés a Internet i la fractura digital» | «El cas de Torelló té l’agreujant que pretén recaptar una taxa que repercuteix no pas en els veïns de Torelló sinó en els residents dels municipis veïns i per a un servei que no li ha costat res»
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista | «No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa | Fons Brangulí
Jordi Martí Font
Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»