Setembre Crític

Només 88 ramaders figuren al Pla de gestió de La Sentiu Bionergy dels «centenars» anunciats

Una sola explotació aporta el 70% dels purins, tot i que és una granja que no apareix Registre Oficial d'Explotacions Ramaderes de Catalunya

Cap ramader de la Sentiu de Sió s'ha adherit per portar residus a la macroplanta de biogàs que un fons d'inversió danès projecta al municipi

La Sentiu Bioenergy, la factoria més gran de biogàs i la màxima oposició territorial

| 01/12/2025 a les 07:00h
Arxivat a: Setembre crític, La Sentiu Bionergy, La Sentiu de Sió, macroplanta de biogàs, biogàs, medi natural, medi ambient, ecologisme, Pobles Vius
Projecció de com serà la planta de biogàs un cop instal·lada al bell mig dels camps de conreu de la Sentiu de Sió
Projecció de com serà la planta de biogàs un cop instal·lada al bell mig dels camps de conreu de la Sentiu de Sió | Pobles Vius
Només 88 explotacions ramaderes consten inscrites al Pla de Gestió Agrària (PGA) de la macroplanta La Sentiu Bionergy que promou un fons d'inversió danès a la comarca de la Noguera. Són dades que ha fet públiques la Plataforma Pobles Vius, que s'oposa a aquesta central, en considerar-la sobredimensionada, que afectarà al medi natural de la comarca i que, en contra del que defensen els promotors, no beneficiarà especialment a la ramaderia de la zona. Segons Pobles Vius, serà la factoria de biogàs més gran del sud d'Europa.

Pobles Vius ha fet públiques les dades després de fer una anàlisi acurada del Pla de Gestió Agrària que La Sentiu Bionergy SL, l'empresa a través de la qual el fons d'inversió danès CIP vol impulsar la macroplanta, ha aportat per justificar la macroplanta de biometà. Pobles Vius recalca que només hi consten 88 explotacions ramaderes, tot i que en els mesos previs a l'aprovació del Pla Especial Urbanístic, que finalment es va aprovar el juliol passat, l'empresa promotora havia difòs diversos comunicats afirmant que «centenars de ramaders» donaven suport al projecte.

Una sola explotació 'fantasma' aporta el 70% del purí

Però és que n'hi ha més. El fet més greu, indica Pobles Vius, és que un sol registre -identificat com a 1111AA- hi figura com a subministrador del 70% del volum total de purins. Aquesta identificació, afegeix la plataforma opositora a la central, no existeix en el Registre Oficial d'Explotacions Ramaderes de Catalunya. Tot i així, lamenten, el document ha estat validat per la Direcció General d'Agricultura, «cosa que considerem d'una extrema gravetat», alerta Pobles Vius.

En la fase d'exposició pública, la ciutadania no va tenir accés a l'annex on es detallava l'origen de les matèries a tractar a la macroplanta de la Sentiu de Sió. Només ara, amb la publicació del Pla Especial definitivament aprovat, han pogut accedir al PGA, que va ser requerit pels serveis d'Urbanisme de Lleida.

L'informe del PGA també mostra que cap ramader de la Sentiu de Sió, municipi on anirà la planta, s'hi troba adherit. Però és que, a més, ramaders inclosos en el Pla -amb qui Pobles Vius s'ha posat en contacte- els han dit que no en tenien cap constància i que no han firmat cap acord per portar purins a la instal·lació. 

Segons ha pogut constatar Pobles Vius en consultar el Pla Especial Urbanístic definitivament aprovat, no s'ha aportat ni un sol contracte real que expliciti les quantitats de purins compromeses per cada explotació. Tampoc s'hi acredita l'origen exacte de les matèries que es pretenen tractar ni el destí final del digestat. A més, afegeixen, dues de les explotacions llistades no apareixen en el registre oficial de maques ramaders al qual Pobles Vius ha tingut accés.

Pobles Vius demana explicacions immediates

Davant tot aquest panorama, la plataforma Pobles Vius exigeix a la Direcció General d'Agricultura que aclareixi quines explotacions estan realment adherides al projecte i amb quines signatures vinculants. També que es revisi la validesa del Pla de Gestió Agrària que ha servit de base per a la tramitació urbanística. I finalment, que es garanteixi que tota la informació aportada és verificable i concorda amb els registre oficials.
 

Concentració contra la macroplanta a la Sentiu de Sió Foto: Pobles Vius


Pobles Vius considera imprescindible una acreditació concreta i rigorosa de totes les matèries a tractar a la macroplanta, sobretot tenint en compte la dimensió del projecte, l'impacte territorial i ambiental previst, i el fet que la transformació de sòl agrari protegit s'ha justificat com un «servei tècnic a la comunitat». Amb les dades a la mà, diu Pobles Vius, «tot apunta que el projecte podria haver estat sobredimensionat des de l'inici, ja que no existeixen els excedents de purins que la planta preveu gestionar».

Això podria conduir, conclouen, a la construcció d'una infraestructura que operi principalment amb residus externs, «cosa que posaria en qüestió la validesa de tota la tramitació urbanística».

Campanya de microfinançament per presentar el recurs contenciós administratiu

La plataforma Pobles Vius ha iniciat una campanya de microfinançament a Goteo amb l'objectiu de cobrir les despeses judicials del recurs contenciós administratiu contra el permís urbanístic atorgat al projecte. Actualment porten recaptats 12.280 euros dels 27.220 que necessiten en una primera ronda, tot i que consideren que la recaptació òptima seria de 32.220 euros. 

En el web de la campanya, Pobles Vius especifiquen les principals problemàtiques de les macrocentrals de biogàs, i més concretament, les característiques de la macroplanta que volen fer a la Sentiu de Sió. Una macrofactoria que gestionaria mig milió de tones anuals de residus, amb una alta mobilitat de camions, que es calcula en 31.000 a l'any. S'hi preveu construir sis digestors de 25 metres d'altura i una xemeneia de 60 metres, en el que Pobles Vius qualifica d'«un barri de les pudors». El fons d'inversió que la promou, segons dades aportades per Pobles Vius, es finança amb 4,5 milions d'euros de subvenció del Departament d'Agricultura de la Generalitat. En el procés urbanístic es van presentar 1.500 al·legacions, i 27 alcaldies de la zona van firmar en contra de la construcció de la macroplanta.
Setembre, de Dies d'agost, és un dels mitjans que han impulsat la xarxa.
Setembre, de Dies d'agost, és un dels mitjans que han impulsat la xarxa. | Jordi Casas per Dies d'agost.
Anna Pujol Navarro
La iniciativa, que es presenta el 19 de març al Col·legi de Periodistes, vol enfortir el periodisme independent, crític i arrelat al territori | La xarxa agrupa els mitjans Alternativas Económicas, Catarsi Magazin, Climática, Cooperació Catalana, Crític, Directa, Fet a Sant Feliu, Fosbury, Jornal.cat, La Fura, La Marea, Opcions, Setembre i Surtdecasa
El Consell de Govern del Consorci Hospitalari de Vic, amb els nous membres i els membres sortints
El Consell de Govern del Consorci Hospitalari de Vic, amb els nous membres i els membres sortints
Josep Comajoan Colomé
Antoni Castells i Maria Emilia Gil entren al màxim òrgan de govern de l'hospital de Vic coincidint amb la del nou president, Joan Turró | La primera decisió de Turró al capdavant del Consell de Govern del Consorci ha estat ratificar la gerent, Sara Manjón, per cinc anys més
Feliu Ventura
Feliu Ventura | Jordi Borràs
El cantant de Xàtiva integra una base electrònica en el seu conegut pop-folk acústic i presenta un nou treball on defensa amb fermesa que tot allò personal és polític