El cultiu de l’arròs comença durant els mesos de gener i febrer, moment en què es fanguegen els camps, és a dir, es barregen els rostolls de l’any anterior amb el fang. Seguidament, es buiden els camps per xarrugar, o llaurar, i per adobar la terra o tirar el guano, com es diria de manera tradicional. Mentre la sembra de l’arròs al Delta de l’Ebre es porta a terme entre els mesos d’abril i maig, depenent de les varietats, entre el setembre i l’octubre és quan se sega i es transporta la collita a les sitges per assecar i condicionar. Cada etapa requereix d’un coneixement profund de la terra, de l’aigua, de la climatologia, en una tradició de fa més de cent anys.

La sega és un dels moments més icònics de la tradició arrossaire del delta. Històricament, l’arròs es tallava amb la falç en guaixos, conjunts de tiges plantades juntes, i així és com es fa en les demostracions per preservar-ne el coneixement durant les Festes de la Sega de diversos municipis del Delta de l’Ebre.  

Enguany, per difondre la tradició arrossera i la riquesa gastronòmica del delta, s’ha presentat la Ruta de la Sega. La iniciativa, impulsada per la Denominació d’Origen Protegida Arròs del Delta de l’Ebre, pretén relligar totes les festes que s’hi celebren en el moment de finalització de la sega de l’arròs, que té lloc al mes de setembre i que suposa la culminació de tot un any de feina i un dels moments «més importants» als pobles del delta, segons anunciava el president de la DOP Marcel Matamoros el dia de la presentació. 

Del 7 de setembre al 12 d’octubre, les persones locals i visitants podran seguir el recorregut d’un globus de la Federació DOP-IGP, que serà el fil conductor de la ruta i s’anirà movent per les diferents activitats organitzades. Els set municipis ebrencs que l’acolliran seran Amposta, Camarles, Deltebre, l’Aldea, l’Ampolla, la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja. De fet, aquests municipis ja solien celebrar les Festes de la Sega, amb demostracions en viu de com es realitzava la sega tradicionalment per reviure una època i donar a conèixer la seva història, a més de jornades gastronòmiques relacionades. L’objectiu és «sumar, potenciar i dinamitzar cada festa perquè a cada poble hi ha pagesos dedicats al cultiu de l’arròs DOP, i fer-ho amb una imatge única, amb elements singulars», expliquen des de la DOP. 
 

La Ruta de la Sega pretén relligar totes les festes que es celebren al delta en el moment de finalització de la sega de l’arròs. Foto: DOP

Durant la presentació, celebrada al Time Out Market de Barcelona, el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, instava al conjunt de l’Ebre i al conjunt de Catalunya a participar en la ruta. El xef Fran López, per la seva part, destacava les virtuts de l’arròs com un producte «bo, saludable, barat i molt versàtil». López compta amb una estrella Michelin per cada un dels seus dos restaurants: Villa Retiro a les Terres de l’Ebre i Xerta a Barcelona.

Segons l’organització, el fet que la Ruta de la Sega s’inclogui a Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia 2025 li donarà més visibilitat. La iniciativa és una acció conjunta entre administracions, agents del territori i produccions i comptarà amb jornades divulgatives, demostracions, degustacions i maridatges, entre altres activitats. La gastronomia catalana es caracteritza per la gran diversitat i riquesa de productes que l’han portat a l’excel·lència; però es caracteritzen també perquè en aquests convergeixen uns trets essencials i destaquen per anar molt més enllà de la seva funció culinària. Es tracta de productes que encarnen la rica herència cultural de Catalunya, que no només satisfan els paladars sinó que son guardians de tradicions, històries i valors arrelats en el patrimoni gastronòmic català.

Les cooperatives Arrossaires del Delta i La Càmara Arrossera del Montsià són dues de les entitats impulsores de la iniciativa, ja que ambdues formen part de la DOP Arròs del Delta. Àlex Morales, president de la Càmara, explica que aquesta iniciativa, que ajunta les festes dels municipis dels dos marges del riu Ebre, «vol tenir continuïtat en el temps». La Càmara aglutina els productors del marge dret del riu, mentre Arrossaires aglutina els del marge esquerre. 

40 anys de DOP
Va ser l’any 1985 quan les dues cooperatives arrosseres del Delta de l’Ebre es van unir amb l’objectiu de treballar de manera conjunta la qualitat alimentària de l’arròs amb la denominació d’origen. Quaranta anys després, compten amb un segell de qualitat i la distinció europea que els ha portat a convertir-se en les primeres produccions d’arròs amb Denominació d’Origen Protegida (DOP) a Espanya. Entre les dues cooperatives aglutinen el 96,93% del total de l’arròs català. 
 

La presentació de la ruta es va fer a finals de maig al Time Out Market de Barcelona. Foto: DOP

Fundada l’any 1927, la Càmara Arrossera del Montsià reuneix més de 2.500 socis i 500 productors, segons el seu president, Àlex Morales, que explica que la cooperativa entra «una tercera part de l’arròs que es fa al delta». Morales fa dotze anys que és al consell rector de la cooperativa, i va ser vicepresident de la Càmara abans d’esdevenir-ne president fa un any i mig. Montsià és la principal marca de comercialització de la cooperativa que va néixer de la fusió de la Cà­mara Arrossera d’Amposta i la Cooperativa Agrícola de Sant Jaume d’Enveja. La Càmara destaca pel seu enfocament en investigació, desenvolupament i innovació, especialment per projectes com Oryzite, l’ús de la pellofa d’arròs per desenvolupar materials bioplàstics i recerca de noves varietats resistents a la salinitat.

Pel que fa a Arrossaires del Delta, la cooperativa va ser creada el 1985 i el 2002 es va portar a terme la fusió de les cooperatives arrosseres Aldeana del Baix Ebre, SCCL, Arrossera de Camarles, Agrària de Jesús i Maria, Arrossera de la Cava i Arrosaires del Delta de l’Ebre. Actualment, la cooperativa està formada per 560 socis i productors ubicats al marge esquerre del Parc Natural del Delta, amb seu social a Deltebre i presència a localitats com l’Aldea, Amposta, Camarles i Sant Jaume d’Enveja. La filial de la cooperativa és Nomen Foods SL, responsable de marques com Nomen, Bayo i Segadors del Delta.

Arrossaires ofereix als socis serveis integrals que van des del suport tècnic i administratiu fins a subministraments professionals, estacions de servei i capacitació agrícola, per tal de garantir la continuïtat generacional i la qualitat de les collites. Jordi Casanova, que ha estat president d’Arrossaires durant setze anys i actualment és president de Nomen, remarca la importància que amb La Ruta de la Sega la gent «visqui l’experiència de la sega tradicional als camps d’arròs i que també la pugui viure gastronòmicament». 

Casanova destaca que la iniciativa ja està en marxa i a partir d’ara es donarà informació sobre els restaurants i experiències que conformen la ruta, que esdevindrà molt més que un itinerari festiu o turístic convertint-se en una proposta que aglutina història, cultura, gastronomia i identitat territorial. 

Història i vocabulari propi
A finals del segle XIX, amb l’obertura dels canals esquerre i dret del riu Ebre, la pagesia del delta es va començar a dedicar al cultiu arrosser. En aquell moment, es van convertir unes terres ermes, inhòspites, en sòls agrícoles, gràcies a unes generacions que ho van fer amb unes condicions molt humils i dures. Sebastià Juan Arbó va copsar en les seves novel·les aquesta dramàtica duresa. Són «fets que sens dubte han marcat lo nostre caràcter, la nostra manera de ser», expliquen des de la DOP. 
 

La iniciativa vol reconèixer al treball de totes les generacions de pageses i pagesos que han mantingut viu aquest conreu. Foto: DOP

Actualment, el cultiu de l’arròs conforma el 83% de l’actual superfície conreada al Delta de l’Ebre. La Ruta de la Sega vol reconèixer al treball de totes les generacions de pageses i pagesos que han mantingut viu aquest conreu que tant marca el paisatge del delta. L’arròs «promou l’economia i enforteix la cultura i la comunitat d’un dels espais més fràgils i valuosos de Catalunya», expliquen a l’apartat de les Festes de la Sega del web del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, mentre animen a tothom a viure les Terres de l’Ebre «amb els cinc sentits». Des dels colors dels paisatges, plans i infinits, dels camps d’arrossars, «que són un regal per a la vista, al suau remor del vent solcant les espigues, que infon a l’oïda un aire de tranquil·litat, de repòs, de quietud», continuen.

Un altre dels elements centrals que es volen preservar és el vocabulari propi de les tradicions al voltant del cultiu. Si abans hem anomenat els verbs fanguejar, xarrugar, tirar el guano o tallar en guaixos, n’hi ha d’altres com birbar que vol dir extreure les herbes del camp i tombar garbes, que significa girar les garbes o conjunt de tiges de dalt de l’empall per a que s’assequin millor. L’empall és la part de baix de la garba a sobre de la qual es diposita la part del gra. I així, mot a mot, es podria anar continuant el relat propi d’aquesta tradició arrelada que ha definit el Delta de l’Ebre durant generacions. 

El delta és una de les zones humides més importants de la Mediterrània, on milers d’aus viuen i nidifiquen anualment en veure’s afavorides per l’existència d’uns camps dedicats al cultiu de l’arròs i que han fet possible la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Hi conviuen en harmonia l’esforç de produir un bon gra i el respecte per conservar la flora i la fauna, que compta amb un bioritme marcat pel temps de conreu de l'arròs.

La Ruta de la Sega, celebració compartida entre els municipis i entitats dels dos marges del riu, reflecteix una voluntat clara de cooperació i projecció conjunta. La implicació de les dues grans cooperatives, Arrossaires del Delta i la Càmara Arrossera del Montsià, reforça aquesta unitat, a través de la DOP, tot posant en valor la qualitat de l’arròs ebrenc i la capacitat del sector per innovar i adaptar-se als reptes actuals, a la vegada que es reconeix la memòria col·lectiva de més d’un segle d’història del cultiu al delta.

[Reportatge publicat en col·laboració amb la revista Cooperació Catalana]