En Moviment

Exposició a la UVic sobre Segimon Serrallonga i la seva relació amb set artistes

L'exposició «Sempre voldré voler. Segimon Serrallonga 1930-2002» es pot veure a l'Espai Josep Vernis fins el 5 de maig

L'exposició gira entorn a la trajectòria del poeta osonenca i la seva relació amb els artistes Joan Furriols, Anton Granero, Josep Guinovart, Perejaume, Jordi Sarrate, Antoni Tàpies i Josep Vernis

, Vic | 05/04/2017 a les 15:20h
Arxivat a: En moviment, Segimon Serrallonga, UVic, art, poesia
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des d'aquest dimecres fins el dia 5 de maig és oberta a l'Espai Josep Vernis del Campus Miramarges de la Universitat de Vic l'exposició «Sempre voldré voler. Segimon Serrallonga 1930-2002», dedicada al poeta Segimon Serrallonga, la seva trajectòria i la seva obra, com també a la seva relació amb els artistes Joan Furriols, Anton Granero, Josep Guinovart, Perejaume, Jordi Sarrate, Antoni Tàpies i Josep Vernis. L'exposició es duu a terme en el marc dels actes de celebració dels 20 anys de la UVic-UCC.
 

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
En portada
Un activista penjant cartells demanant justícia per a Pedro Álvarez amb motiu d'un dels aniversaris del seu assassinat
Un activista penjant cartells demanant justícia per a Pedro Álvarez amb motiu d'un dels aniversaris del seu assassinat

Quan la impunitat és el virus

Isabel Llanas
L'article alterna la descripció de l'estat d'alarma actual i el que ens pot venir a sobre amb la recuperació de la memòria de Pedro Álvarez, l'assassinat del qual està a punt de prescriure sense que s'hagi fet justícia
Mesures de precaució contra el Covid-19 en un comerç de Banyoles
Mesures de precaució contra el Covid-19 en un comerç de Banyoles | Aleix Auber

Ens hi va la vida

Roser Iborra
«Els corruptes, els ineptes, els privilegiats, ens revolten, ara més que mai. Que no cantin victòria, perquè no els ho perdonarem» | «Ens hi va la vida, sí, però també ens hi anava abans de la pandèmia. Només que les tragèdies passaven lluny, o això volíem creure. I si passaven a prop ja fèiem per manera de no saber-ho gaire, de no saber-ho del cert»
«Ens estem equivocant de camí, hem de recuperar l’esperit que imperava fa unes quantes dècades enrere on sortíem als balcons per distreure’ns i relacionar-nos»
«Ens estem equivocant de camí, hem de recuperar l’esperit que imperava fa unes quantes dècades enrere on sortíem als balcons per distreure’ns i relacionar-nos» | Nick Karvounis, Unsplash

Els balcons per celebrar, no per vigilar

Marc Camacho Balaguer
Marc Camacho reflexiona en aquest article sobre els canvis relacionals que produeix la crisi sanitària del Covid-19 | «I és que no ens podríem prendre aquesta crisi com una oportunitat per recuperar aquest esperit de veïnatge i generar espais de cohesió i solidaritat comuna?»