Medi Ambient

​La conca del Calders s'organitza contra la contaminació del riu al Moianès i el Bages

Es presenta la coordinadora ecologista A Contracorrent amb un manifest fundacional en defensa del riu Calders

Un informe de l'ACA reconeix que la depuradora de Moià està al límit de la seva capacitat

| 28/03/2017 a les 16:33h
Arxivat a: Setembre crític, Moià, Moianès, riu Calders, contaminació, medi ambient
Bromeres d'espuma a la riera de Calders a l'alçada del Molí del Serra el passat 17 de febrer
Bromeres d'espuma a la riera de Calders a l'alçada del Molí del Serra el passat 17 de febrer | Coordinadora A contracorrent
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El passat 22 de març, dia mundial de l'aigua, va néixer A Contracorrent, una coordinadora amb la voluntat d'unir esforços entre entitats ecologistes i forces polítiques dels municipis de la conca del riu Calders, situat a les comarques del Moianès i el Bages. L'objectiu principal és defensar una solució definitiva pels problemes de contaminació que arrossega des de fa anys aquesta conca. A la roda de premsa de presentació, els membres de la coordinadora van aparèixer amb una pinça al nas per simbolitzar les elevades concentracions d'amoni, nitrats, detergents i tensioactius que, segons denuncien, provoquen fortes pudors i l'aparició d'escumes al llarg del curs del riu. Durant aquests mesos tenen previst desplegar una campanya a tots els municipis afectats que acabarà els pròxims 6 i 7 de maig amb una caminada pel curs del riu entre Navarcles i Moià.

A través de la campanya H2O / NH4+v, nom amb el qual han batejat el conjunt d'accions que tenen previst realitzar, volen generar debat i pressió social per resoldre una problemàtica que fa dècades que arrosseguen. Concretament, denuncien limitacions i insuficiències de la depuradora de Moià per tractar, principalment, les aigües industrials que hi arriben, però també abocaments incontrolats –directes i indirectes– en forma de purins, aigües grises o residus urbans. La coordinadora també alerta que les tales indiscriminades del bosc de ribera posen en perill no només la qualitat de l'aigua, sinó també l'ecosistema del riu. A més, denuncien que les administracions competents —ajuntaments, Agència Catalana de l'Aigua i Departament de Medi Ambient— han omès per activa o per passiva les seves obligacions per trobar-hi solucions.
 

Membres de la coordinadora Acontracorrent al Riu Calders Foto: Coordinadora A Contracorrent


Per això demanen promoure un Pla Director enfocat a la conca del riu, per tal de regular i gestionar tots aquells temes que l'afecten, una moratòria en els abocaments industrials fins que el problema estigui resolt, una diagnosi i mapeig sistematitzat de tots els punts d'abocaments incontrolats, així com aplicar sancions a les empreses o persones que incompleixin la legislació.

Francesc Sol, membre del col·lectiu A Contracorrent, afirma que «tractarem d'incidir en la resolució positiva d'aquest problema. I no pararem d'esforçar-nos a aconseguir actuacions polítiques i administratives que donin una resposta que reverteixi la contaminació. Sumarem més forces, i des de la creativitat, la participació ciutadana horitzontal i la incidència, treballarem per sumar més persones i més col·lectius a la nostra lluita per una riera viva i digna».

Una problemàtica que ve de lluny

Ara fa un any es va votar una moció al Consell Comarcal del Moianès, per exigir mesures al respecte, que no va prosperar. El president del Consell Comarcal i, alhora, alcalde de Moià per Esquerra, Dionís Guiteras, va explicar que l'Ajuntament de Moià «fa anys que actua» i va recordar que periòdicament es fan inspeccions a les indústries i a l'escorxador.
 

La presentació de la campanya H2O / NH4 +v la van fer el 22 de març passat amb una pinça al nas  Foto: Coordinadora A Contracorrent


L'Agència Catalana de l'Aigua va iniciar un estudi durant quatre mesos en deu trams de la riera de la Tosca, la Golarda i el riu Calders. L'informe, presentat a mitjans de juliol de l'any passat, va concloure que la depuradora de Moià està «al límit de la seva capacitat». També indicava que la contaminació dels pous d'aigua potable de Calders i Navarcles, que van provocar l'aturada de la captació pel consum humà en ambdues poblacions, no eren culpa de la depuradora de Moià. De fet, l'estudi apuntava altres causes com els problemes de clavegueram de Monistrol de Calders o el fet que Calders aboca directament al riu perquè no té depuradora. Aquell mateix juliol, al telenotícies de la Xarxa, Dionís Guiteras declarava que «com més neta és l'aigua, més escuma fa».


Article publicat originàriament a la Directa.
Carmen Moreno fent una formació amb Carlota Caldés, amb qui també ha publicat 'Maternar en plural'
Carmen Moreno fent una formació amb Carlota Caldés, amb qui també ha publicat 'Maternar en plural' | Cedida
Sara Blázquez Castells
Després de l'èxit de la versió en castellà, Carmen Moreno publica el seu 'Hipnopart' en català | «Amb una bona preparació, el part no es viu com una situació que simplement «passa» i en què som passives, sinó com un procés transcendental en què som part activa i acompanyem els nostres nadons a néixer»
El debat de com s'afronta la temàtica de les cures centrarà la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse
El debat de com s'afronta la temàtica de les cures centrarà la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse
Es fa aquest diumenge a la Guixa amb la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu | S'hi debatrà sobre què es pot fer des de les comunitats per posar les cures i la vida al centre
La manifestació clamava per un habitatge digne i contra el monocultiu turístic al Pirineu.
La manifestació clamava per un habitatge digne i contra el monocultiu turístic al Pirineu. | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La manifestació per un habitatge digne al Pirineu compta amb una afluència de quatre mil persones | La dignitat dels pobles pirinencs i de la pagesia es posen de manifest en els parlaments dels diversos col·lectius, a més de la denúncia al monocultiu turístic