Serveis públics en mans privades

​La manifestació de Terrassa impulsa l'onada remunicipalitzadora de l'aigua

Aigua és Vida i la Taula de l'Aigua de Terrassa, amb el suport de més de 90 organitzacions socials i polítiques, convoquen una mobilització massiva aquest diumenge 19 de març per demanar una gestió pública i participativa de l'aigua

Segons dades d'Aigua és Vida, més del 80% de la població rep aigua gestionada per empreses privades a Catalunya, davant d'un 30% a Europa i només un 10% en tot el món

La mobilització no només enarbora la bandera del retorn de l'aigua a mans públiques, sinó que també planteja la necessitat d'un model de gestió més democràtic, participatiu i transparent

​Aigua privada que brolla de privilegis franquistes

, Terrassa | 17/03/2017 a les 18:54h
Arxivat a: Setembre crític, Terrassa, Aigua és vida, remunicipalitzacions, serveis públics, aigua
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Gota a gota, el retorn de l'aigua a mans públiques ocupa cada vegada més el centre del debat públic. I part de la culpa la té Terrassa. La quarta ciutat més poblada de Catalunya viu des de fa mesos un intens procés de remunicipalització d'aquest bé comú, en mans de l'empresa MINA, Aigües de Terrassa des de 1941, que té com a sòcia majoritària a la multinacional Agbar. Aquest diumenge 19 de març, la cocapital del Vallès Occidental tornarà a estar al punt de mira gràcies a la convocatòria d'una manifestació que, sota el lema «Per una Gestió de l'Aigua Pública i Democràtica», ja compta amb més de 90 entitats adherides. Entre elles, organitzacions com la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica, Ecologistes en Acció o Enginyeria sense Fronteres; els principals sindicats (CCOO, UGT, CGT i CNT) i una àmplia representació de partits polítics de l'esquerra (CUP, Barcelona en Comú, Podem, ICV, EUiA, ERC i fins i tot, el PSC de Terrassa).

Per entendre el perquè de la convocatòria, cal remuntar-se uns anys enrere. El 9 de desembre de l'any passat va finalitzar el contracte de concessió de la gestió de l'aigua amb l'empresa MINA-Aigües de Terrassa, que controlava el servei els darrers 75 anys. Mesos abans, una àmplia majoria del consistori terrassenc (20 de 27 regidors) va votar a favor de recuperar la gestió pública del servei, una decisió que comptava amb el suport de 15 entitats, sindicats i partits que havien signat el Pacte Social per l'Aigua el maig del 2015, promogut per la Taula de l'Aigua de Terrassa. Davant d'aquesta decisió, l'empresa ha desplegat l'últim any la seva artilleria judicial, mediàtica i política per frenar aquest procés: ha presentat als tribunals al·legacions al pressupost municipal i un recurs per perjudicis a l'empresa (tots dos procediments han estat desestimats), ha posat obstacles a l'accés del consistori a les dades de facturació de les ciutadanes i ha desplegat campanyes comunicatives contràries a la municipalització i a favor de la creació d'una empresa de gestió mixta amb el suport de la Cambra de Comerç de Terrassa i el Cecot, la patronal egarenca. Fins i tot, MINA hauria arribat a amenaçar i pressionar l'alcalde Jordi Ballart (PSC), segons va denunciar ell mateix.

Davant les pressions d'Aigües de Terrassa, la voluntat política del consistori per seguir endavant amb la remunicipalització s'ha mantingut ferma, i també ha estat constant la mobilització ciutadana a través de la Taula de l'Aigua de Terrassa, Aigua és Vida i les entitats veïnals i ecologistes. De fet, Terrassa s'ha convertit per a aquestes associacions en el símbol de la lluita per la desprivatització dels serveis públics i, més concretament, en l'epicentre d'una onada remunicipalitzadora de l'aigua que cada vegada té més adeptes. Ja són 14 els municipis que han recuperat la gestió d'aquest bé comú a Catalunya i 34 podrien fer-ho els pròxims quatre anys gràcies a la finalització dels contractes de concessió del servei, entre ells Sant Cugat de Vallès, Ripollet o Girona. Tot i així, segons dades d'Aigua és Vida, encara més del 80% de la població rep aigua gestionada per empreses privades a Catalunya, davant d'un 30% a Europa i només un 10% en tot el món.

Un servei públic, però també més democràtic, participatiu i transparent

És en aquest context d'efervescència remunicipalitzadora i també per reiterar el compromís amb la recuperació de l'aigua pública malgrat les pressions de MINA que la Taula de l'Aigua de Terrassa i Aigua és Vida convoquen la manifestació d'aquest diumenge, que té lloc pocs dies abans del Dia Mundial de l'Aigua (22 de març). La mobilització no només enarbora la bandera del retorn de l'aigua a mans públiques, sinó que també planteja la necessitat d'un model de gestió més democràtic, participatiu i transparent. Aquesta ha estat una de les principals preocupacions durant el debat que s'ha dut a terme els darrers mesos a Terrassa sobre les característiques del nou servei públic, en què s'han compartit experiències de ciutats com Nàpols, Còrdova o París. A la ciutat francesa funciona l'Observatori de l'Aigua, un espai de participació i debat sobre temes lligats a la gestió d'aquest bé que podria servir d'inspiració per a la ciutat vallesana.

Diumenge, Terrassa treu múscul en la lluita per la remunicipalització i podria convertir-se en els mesos vinents en la ciutat catalana més poblada en comptar amb una gestio pública del servei totalment reconfigurada, des de l'abastament al sanejament, el manteniment i el drenatge. I amb això, fixar l'inici d'un nou model que marqui un punt d'inflexió en la gestió de l'aigua a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i a la resta del territori.


Article publicat originalment a la Directa.
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries!
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Setembre tornarà amb nous continguts i noves vinyetes el mes de setembre, bon estiu!
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco | AHN
Jordi Martí Font
«El Gobierno más progresista de la historia de España» (quin paper més galdós el de Podemos, perquè el PSOE sempre ho ha estat ple de lladres) ha pactat que la sangonera major se'n vagi sense passar per on passa qualsevol persona que roba un milió o mil milions de vegades menys del que ell ha robat» | «El cap de l'Estat, ara fugit per lladre, a banda de felicitar el Nadal per la tele, deien que era «campechano», queia bé i follava molt. I es veu que això fa com gràcia als súbdits i «humanitza» el poder»
«A vegades no es pot evitar: a la feina, no tries el soroll constant de les màquines, que afegeixen un cansament al cansament del qual potser no som conscients però que s’hauria de tenir en compte»
«A vegades no es pot evitar: a la feina, no tries el soroll constant de les màquines, que afegeixen un cansament al cansament del qual potser no som conscients però que s’hauria de tenir en compte» | Kristina Flour
Roser Iborra
«Tanta por ens fa, el silenci? Tanta por ens fa, estar soles, sols? Acabarem escoltant la rentadora, a aquest pas» | «I un dia et fan adonar que la teva solitud silent no és una enemiga, sinó ben bé al contrari: una amiga per sempre, una aliada necessària»