MÚSICA

La Plana, música i lletra

Tres realitzadors preparen un documental que convida a reflexionar sobre l'anomenada efervescència musical osonenca

El projecte es finançarà a través d'una campanya de micromecenatge que s'acaba aquest diumenge

| 02/03/2017 a les 17:56h
Arxivat a: Setembre cultural, la plana records, cultura, música
Els Catarres i Txarango, dos dels grups que protagonitzen una de les càpsules de La Plana Records
Els Catarres i Txarango, dos dels grups que protagonitzen una de les càpsules de La Plana Records | La Plana Records
Aquesta notícia es va publicar originalment el 02/03/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En plena movida madrileña hi havia qui també s'acostava a Osona buscant la moguda local. Eren els anys 80. Començava a triomfar El último de la fila, amb un Quimi Portet vigatà i Loquillo, acompanyat per uns Trogloditas també osonencs. Va ser la dècada dels Duble Buble. Tots ells van tocar als locals on es concentrava la vida musical nocturna osonenca: l'Hangar, el Roc 34 o el Nexus, que també va veure passar bandes mítiques com La Banda Trapera del Río, Mano Negra o Toy Dolls. Va ser llavors quan es va començar a anomenar Vic el «Liverpool català», per la tan arrelada tradició musical. Una tradició realment singular? O una mirada cap al melic osonenc?
 

The Sey Sisters, en una de les càpsules, compartida amb Bonobos Foto: La Plana Records

 

Sigui una situació especial o una situació similar a la que s'ha viscut en altres territoris propers, el que és cert és que des de llavors, la quantitat i qualitat dels grups musicals sorgits de la ciutat s'ha mantingut, i avui continua exportant nous grups cap al panorama cultural català. Segur que el Mercat de Música Viva també té un lloc en les diverses teories.

Ara, amb la idea de fer una radiografia musical de la comarca, però amb cap hipòtesi plantejada i amb cap voluntat de treure conclusions, apareix «La Plana Records», un projecte impulsat per tres realitzadors, Lorda Crusellas, Arnau Costa i Joan Puig, un projecte audiovisual que intentés respondre la pregunta amb que tots els grups osonencs s'han topat en alguna entrevista: Com és que surten tantes formacions musicals de la comarca d'Osona? Es tracta d'un documental amb més de 50 entrevistes, on apareixen grups referents com Nyandú, Txarango, La Iaia, Sey Sisters, Catarres, XY, Obeses, Oques Grasses, Est Oest, Salem, Germà Aire, Bonobos o Power Burkas, juntament amb músics destacats com Núria Graham, Guillem Roma, Carla Serrat, Pep Poblet, Roger Usart, Quimi Portet, Dani Rifà, Jordi Domènech, Paula Valls i tants altres.
 

Jaume Ayats, músic, etnomusicòleg i director del Museu de la Música de Barcelona Foto: La Plana Records


«La idea és fer una radiografia de la comarca, molt centrada en la música, però que no només pregunti què passa, sinó que faci un retrat de com és la comarca i la seva gent a partir del fet musical», diu Crusellas. És per això que entre totes les persones entrevistades no només hi ha gent relacionada amb el sector musical, sinó que també hi ha «pagesos, botiguers, dissenyadors, la Pilarín Bayés, en Nandu Jubany o en Carol Bruguera». Diferents punts de vista que acaben parlant del mateix: la música. «No volem treure cap teoria. Hem posat en dubte fins i tot que Osona tingui una especial vida musical. Han sortit moltes teories i en el procés d'edició agruparem la gent per teories», diu Costa.

El documental, que va néixer amb la idea de fer un fals documental i un «experiment per divertir-nos», es troba en fase d'enregistrament d'entrevistes i esgotant les últimes hores de la campanya de micromecenatge amb la qual es finançarà, que s'acaba aquest diumenge. «Teníem clar que volíem fer el documental sí o sí, però si podem cobrir costos i pagar la gent que ens ha ajudat amb el so, el disseny i la música, molt millor». La campanya de micromecenatge permet fer aportacions des de 5 euros fins a 1.000 i inclou recompenses com samarretes, bosses, adhesius, entrades per a l'estrena del documental a l'ETC o privilegis per veure la preestrena online. A més, molts dels grups entrevistats també hi han col·laborat amb CDs, entrades als seus concerts i altres.
 

Carla Serrat i Núria Graham al claustre de l'Escola d'Art Foto: La Plana Records


El documental s'estrenarà al maig a l'ETC de Vic, amb música original de Guillem Plana. «Tot ha estat molt proper, hem vist que tots es coneixen, i que tots han tocat amb tots. De fet, una de les teories que apareix al documental és que les Festes Majors de la comarca han donat feina a tothom i han permès que tots comparteixin escenari», diu Crusellas. «També queda palès que la majoria de grups assaja a cases de pagès o garatges, que tenen facilitats logístiques que a Barcelona no hi són», afegeix Costa.

El projecte es completa amb una col·lecció de 8 càpsules que es començaran a fer públiques durant les properes setmanes. Cada càpsula està protagonitzada per dos grups que es troben al local d'assaig d'un d'ells i parlen sobre alguna cosa que tenen en comú, «els Txarango i els Catarres parlen de com viuen la fama, altres de com preparen els directes». Intercanvis de sensacions que també ajuden a reflexionar i a deixar constància del moment musical actual a Osona. 
 

Dani Rifà, Foto: La Plana Records

 

Guillem Cañellas, "Txapes", cantant de The Demencials Foto: La Plana Records

 

«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
Amadeu Lleopart
«Les desigualtats socioculturals i econòmiques fan que no tothom tingui les mateixes oportunitats d’accedir a tot el que sabem sobre l’aprenentatge de la lectura» | «Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
Imatge: Joan Cornellà
Imatge: Joan Cornellà
Ferran Orriols Sabatés
Primera part: «La destrucció del mite» (subtítol basat en la biografia de dues parts d'Elvis Presley, per Peter Guralnick)
Un moment de la representació de 'Els camins invisibles'.
Un moment de la representació de 'Els camins invisibles'. | control Z
Roser Iborra
Roser Iborra escriu aquest article arran de la representació, dissabte al Cirvianum de Torelló, de l'obra 'Els camins invisibles', de Teatre eSseLa, a partir de textos de Lluís Solà | «Dins la representació de 'Els camins invisibles', la poesia de Lluís Solà s’encén com una foguera dins la nit, com una tempesta en ple dia de sol»