Entrevista | ​Rosa-Elvira Presmanes, antropòloga, autora d''El bram del drac'

Rosa-Elvira Presmanes: «'El bram del drac' és la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista»

Entrevista a Rosa-Elvira Presmanes, autora d''El bram del drac', a l'última Fira Literal

El llibre es remunta a l'origen de mites i llegendes com la de Sant Jordi que, en opinió de l'autora, són la base per configurar l'estructura de la societat patriarcal

Antumi Toasijé: «Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a altres identitats com l'africana»

| 27/12/2021 a les 20:15h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, mites, Sant Jordi, Literal, antropologia, llibres, El bram del drac, Rosa-Elvira Presmanes, llegendes, feminisme, patriarcat, entrevista
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rosa-Elvira Presmanes García (Barcelona, 1950) és antropòloga i autora de diversos llibres. L'últim, El bram del drac (Tintamotora, 2021), on desmunta la llegenda de Sant Jordi en clau feminista. Ho fa remuntant-se a l'origen dels mites i les llegendes que han preconfigurat la cultura occidental i, conseqüentment, tambë la societat patriarcal d'avui dia. Setembre la va entrevistar durant l'última edició de la Fira Literal.

En el llibre, Presmanes analitza la simbologia no només del drac -que en el seu origen més remot era una draga- sinó també del cavaller, de la donzella o de la rosa. A aquesta flor, precisament, li atribueix una simbologia diferent de l'habitual, associant-la al clítoris o la vulva. O a la llança del cavaller, que al seu entendre «és un símbol fàl·lic claríssim». 

L'autora confessa que es va imposar la recerca que ha donat com a fruit el llibre que va presentar a la fira Literal «tipa de tantes dones que volen ser com Sant Jordi i matar elles el drac». I ho fa atribuint-li uns significats a la llegenda ben diferent dels que s'ha associat normalment.

El llibre, en opinió de Presmanes, és «la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista». I és que, segons ella, «les llegendes són per celebrar-les, però també per reinterpretar-les». Amb tot, afegeix que el llibre «no és tant una crítica al patriarcat i a la situació de la dona», sinó que aporta pistes per tenir clars els orígens dels mites i les llegendes per, així, poder-ne transformar el significat i, de pas, transformar la societat. Començant per una de tan arrelada a la cultura popular com la de Sant Jordi.

Autora, entre altres obres, d'obres com La masonería en España: dos siglos de historia por la igualdad (Los libros de la Catarata, 2012), El segrest de la deessa: una nova ecoètica social (Carena, 2015), La mirada de la Gorgona (Tintamotora, 2017) o Matricidi: el secret del patriarcat (Tintamotora, 2020), de cara al futur s'imposa aprofundir en la recerca sobre les comunitats femenines que havien viscut a la muntanya de Montserrat, primer paganes i després monàstiques. I és que la Moreneta, com Sant Jordi, també porta associades algunes històries i significats que Presmanes voldria treure a la llum.
Programa inaugural de Ràdio Entreveus
Programa inaugural de Ràdio Entreveus
L'emissora, impulsada per la cooperativa El Far, neix per donar veu a les persones i als col·lectius que habitualment estan absents als mitjans de comunicació convencionals | No volen un mitjà fet només per especialistes, sinó una eina oberta on qualsevol persona o col·lectiu pugui proposar, aprendre, participar i produir continguts
L'EnCanta s'ha fet a Roda de Ter del 5 al 10 de maig
L'EnCanta s'ha fet a Roda de Ter del 5 al 10 de maig
El festival de petit format de músiques d'autor de Roda de Ter tanca sis dies de concerts i activitats amb deu propostes en tres espais del municipi | L'organització ha apostat per una programació eclèctica i amb propostes de risc artístic volent-se allunyar del circuit de grans festivals
El Casal Boira Baixa de Manlleu és un dels punts habilitats per atendre les persones que volen acollir-se a la regularització
El Casal Boira Baixa de Manlleu és un dels punts habilitats per atendre les persones que volen acollir-se a la regularització | Ferran Domènech
Ferran Domènech
A mitjan abril va entrar en vigor la regularització extraordinària per a persones migrants, una victòria històrica que no hauria estat possible sense anys de mobilització dels col·lectius antiracistes | Es calcula que entre 7.000 i 8.000 persones d’Osona s'acolliran al procés i un total de mig milió arreu de l'Estat Espanyol