Entrevista | ​Rosa-Elvira Presmanes, antropòloga, autora d''El bram del drac'

Rosa-Elvira Presmanes: «'El bram del drac' és la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista»

Entrevista a Rosa-Elvira Presmanes, autora d''El bram del drac', a l'última Fira Literal

El llibre es remunta a l'origen de mites i llegendes com la de Sant Jordi que, en opinió de l'autora, són la base per configurar l'estructura de la societat patriarcal

Antumi Toasijé: «Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a altres identitats com l'africana»

| 27/12/2021 a les 20:15h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, mites, Sant Jordi, Literal, antropologia, llibres, El bram del drac, Rosa-Elvira Presmanes, llegendes, feminisme, patriarcat, entrevista
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rosa-Elvira Presmanes García (Barcelona, 1950) és antropòloga i autora de diversos llibres. L'últim, El bram del drac (Tintamotora, 2021), on desmunta la llegenda de Sant Jordi en clau feminista. Ho fa remuntant-se a l'origen dels mites i les llegendes que han preconfigurat la cultura occidental i, conseqüentment, tambë la societat patriarcal d'avui dia. Setembre la va entrevistar durant l'última edició de la Fira Literal.

En el llibre, Presmanes analitza la simbologia no només del drac -que en el seu origen més remot era una draga- sinó també del cavaller, de la donzella o de la rosa. A aquesta flor, precisament, li atribueix una simbologia diferent de l'habitual, associant-la al clítoris o la vulva. O a la llança del cavaller, que al seu entendre «és un símbol fàl·lic claríssim». 

L'autora confessa que es va imposar la recerca que ha donat com a fruit el llibre que va presentar a la fira Literal «tipa de tantes dones que volen ser com Sant Jordi i matar elles el drac». I ho fa atribuint-li uns significats a la llegenda ben diferent dels que s'ha associat normalment.

El llibre, en opinió de Presmanes, és «la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista». I és que, segons ella, «les llegendes són per celebrar-les, però també per reinterpretar-les». Amb tot, afegeix que el llibre «no és tant una crítica al patriarcat i a la situació de la dona», sinó que aporta pistes per tenir clars els orígens dels mites i les llegendes per, així, poder-ne transformar el significat i, de pas, transformar la societat. Començant per una de tan arrelada a la cultura popular com la de Sant Jordi.

Autora, entre altres obres, d'obres com La masonería en España: dos siglos de historia por la igualdad (Los libros de la Catarata, 2012), El segrest de la deessa: una nova ecoètica social (Carena, 2015), La mirada de la Gorgona (Tintamotora, 2017) o Matricidi: el secret del patriarcat (Tintamotora, 2020), de cara al futur s'imposa aprofundir en la recerca sobre les comunitats femenines que havien viscut a la muntanya de Montserrat, primer paganes i després monàstiques. I és que la Moreneta, com Sant Jordi, també porta associades algunes històries i significats que Presmanes voldria treure a la llum.
Ermen Llobet, David Bosch, Mireia Franch i Ricard Gorgals a la presentació de la Fira alTERna't 2023
Ermen Llobet, David Bosch, Mireia Franch i Ricard Gorgals a la presentació de la Fira alTERna't 2023 | Josep Comajoan
Josep Comajoan
La Fira inclou la mostra d’entitats, amb més de 30 cooperatives i entitats socials, però també tallers per a la família centrats en el consum conscient i una desfilada de roba reutilitzada | En paral·lel, al Museu del Ter s’hi faran una jornada de comunitats energètiques i una sobre menjadors escolars
Uns quants veïns de Sahintepe esperant la resta per començar l’assemblea diària
Uns quants veïns de Sahintepe esperant la resta per començar l’assemblea diària | Anna Montraveta Riu
Anna Montraveta Riu
Reportatge sobre la transformació urbana d’Istanbul, la ciutat més gran d’Europa | «Els canvis que a Europa s’han produït en cent anys aquí s’han fet en deu», concreta Sinan Yildirmaz, professor d’història de la Universitat d’Istanbul
Jonathan Sierra, a la presentació a Barcelona del cafè que la cooperativa Coolmunes produeix i transforma a Colòmbia
Jonathan Sierra, a la presentació a Barcelona del cafè que la cooperativa Coolmunes produeix i transforma a Colòmbia | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Jonathan Sierra és un dels exguerrillers colombians que participen d’un projecte de reincorporació a la vida econòmica a través d’una cooperativa de producció i transformació de cafè | «La reconciliació d’un país no està només en mans dels actors armats»