Entrevista | ​Rosa-Elvira Presmanes, antropòloga, autora d''El bram del drac'

Rosa-Elvira Presmanes: «'El bram del drac' és la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista»

Entrevista a Rosa-Elvira Presmanes, autora d''El bram del drac', a l'última Fira Literal

El llibre es remunta a l'origen de mites i llegendes com la de Sant Jordi que, en opinió de l'autora, són la base per configurar l'estructura de la societat patriarcal

Antumi Toasijé: «Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a altres identitats com l'africana»

| 27/12/2021 a les 20:15h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, mites, Sant Jordi, Literal, antropologia, llibres, El bram del drac, Rosa-Elvira Presmanes, llegendes, feminisme, patriarcat, entrevista
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rosa-Elvira Presmanes García (Barcelona, 1950) és antropòloga i autora de diversos llibres. L'últim, El bram del drac (Tintamotora, 2021), on desmunta la llegenda de Sant Jordi en clau feminista. Ho fa remuntant-se a l'origen dels mites i les llegendes que han preconfigurat la cultura occidental i, conseqüentment, tambë la societat patriarcal d'avui dia. Setembre la va entrevistar durant l'última edició de la Fira Literal.

En el llibre, Presmanes analitza la simbologia no només del drac -que en el seu origen més remot era una draga- sinó també del cavaller, de la donzella o de la rosa. A aquesta flor, precisament, li atribueix una simbologia diferent de l'habitual, associant-la al clítoris o la vulva. O a la llança del cavaller, que al seu entendre «és un símbol fàl·lic claríssim». 

L'autora confessa que es va imposar la recerca que ha donat com a fruit el llibre que va presentar a la fira Literal «tipa de tantes dones que volen ser com Sant Jordi i matar elles el drac». I ho fa atribuint-li uns significats a la llegenda ben diferent dels que s'ha associat normalment.

El llibre, en opinió de Presmanes, és «la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista». I és que, segons ella, «les llegendes són per celebrar-les, però també per reinterpretar-les». Amb tot, afegeix que el llibre «no és tant una crítica al patriarcat i a la situació de la dona», sinó que aporta pistes per tenir clars els orígens dels mites i les llegendes per, així, poder-ne transformar el significat i, de pas, transformar la societat. Començant per una de tan arrelada a la cultura popular com la de Sant Jordi.

Autora, entre altres obres, d'obres com La masonería en España: dos siglos de historia por la igualdad (Los libros de la Catarata, 2012), El segrest de la deessa: una nova ecoètica social (Carena, 2015), La mirada de la Gorgona (Tintamotora, 2017) o Matricidi: el secret del patriarcat (Tintamotora, 2020), de cara al futur s'imposa aprofundir en la recerca sobre les comunitats femenines que havien viscut a la muntanya de Montserrat, primer paganes i després monàstiques. I és que la Moreneta, com Sant Jordi, també porta associades algunes històries i significats que Presmanes voldria treure a la llum.
«Compartir espai amb altres persones no és una cosa menor. També és una manera d'aprendre a conviure»
«Compartir espai amb altres persones no és una cosa menor. També és una manera d'aprendre a conviure»
Laura Arau
Reflexió de Laura Arau entorn de la convivència entorn de les places aprofitant les festes majors, tot vinculant-ho amb la proliferació dels discursos d'odi
Un moment de l'acte, a El Tallaret de Sabadell
Un moment de l'acte, a El Tallaret de Sabadell | Laia Coronado Nadal
Laia Coronado Nadal
L’Ateneu Cooperatiu del Vallès Occidental organitza una taula de debat sobre la integració de persones migrants en l’economia social i solidària | Les dificultats burocràtiques són un primer impediment important i sovint insalvable fins que no s’aconsegueix la regularització administrativa, com a mínim al cap de tres anys
Representants d'algunes de les entitats de la XEAS després de la presentació que es va fer a la Guingueta del Serrat d'en Cols
Representants d'algunes de les entitats de la XEAS després de la presentació que es va fer a la Guingueta del Serrat d'en Cols | Sara Blázquez Castells
Josep Comajoan Colomé
La nova Xarxa d'Entitats d'Acció Social agrupa més de 700 persones voluntàries i 110 professionals, que l'últim any van fer més de 33.500 atencions i alerten de les dificultats creixents per accedir a l'habitatge, l'alimentació o una situació administrativa regular