Entrevista | ​Rosa-Elvira Presmanes, antropòloga, autora d''El bram del drac'

Rosa-Elvira Presmanes: «'El bram del drac' és la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista»

Entrevista a Rosa-Elvira Presmanes, autora d''El bram del drac', a l'última Fira Literal

El llibre es remunta a l'origen de mites i llegendes com la de Sant Jordi que, en opinió de l'autora, són la base per configurar l'estructura de la societat patriarcal

Antumi Toasijé: «Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a altres identitats com l'africana»

| 27/12/2021 a les 20:15h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, mites, Sant Jordi, Literal, antropologia, llibres, El bram del drac, Rosa-Elvira Presmanes, llegendes, feminisme, patriarcat, entrevista
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rosa-Elvira Presmanes García (Barcelona, 1950) és antropòloga i autora de diversos llibres. L'últim, El bram del drac (Tintamotora, 2021), on desmunta la llegenda de Sant Jordi en clau feminista. Ho fa remuntant-se a l'origen dels mites i les llegendes que han preconfigurat la cultura occidental i, conseqüentment, tambë la societat patriarcal d'avui dia. Setembre la va entrevistar durant l'última edició de la Fira Literal.

En el llibre, Presmanes analitza la simbologia no només del drac -que en el seu origen més remot era una draga- sinó també del cavaller, de la donzella o de la rosa. A aquesta flor, precisament, li atribueix una simbologia diferent de l'habitual, associant-la al clítoris o la vulva. O a la llança del cavaller, que al seu entendre «és un símbol fàl·lic claríssim». 

L'autora confessa que es va imposar la recerca que ha donat com a fruit el llibre que va presentar a la fira Literal «tipa de tantes dones que volen ser com Sant Jordi i matar elles el drac». I ho fa atribuint-li uns significats a la llegenda ben diferent dels que s'ha associat normalment.

El llibre, en opinió de Presmanes, és «la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista». I és que, segons ella, «les llegendes són per celebrar-les, però també per reinterpretar-les». Amb tot, afegeix que el llibre «no és tant una crítica al patriarcat i a la situació de la dona», sinó que aporta pistes per tenir clars els orígens dels mites i les llegendes per, així, poder-ne transformar el significat i, de pas, transformar la societat. Començant per una de tan arrelada a la cultura popular com la de Sant Jordi.

Autora, entre altres obres, d'obres com La masonería en España: dos siglos de historia por la igualdad (Los libros de la Catarata, 2012), El segrest de la deessa: una nova ecoètica social (Carena, 2015), La mirada de la Gorgona (Tintamotora, 2017) o Matricidi: el secret del patriarcat (Tintamotora, 2020), de cara al futur s'imposa aprofundir en la recerca sobre les comunitats femenines que havien viscut a la muntanya de Montserrat, primer paganes i després monàstiques. I és que la Moreneta, com Sant Jordi, també porta associades algunes històries i significats que Presmanes voldria treure a la llum.
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Les quatre varietats que han sortit al mercat tenen una etiqueta diferent obra de l’il·lustrador penedesenc Lluís Masachs
Els vins s’han fet a partir de raïm de vinyes treballades per aquest projecte de relleu agrari i inserció de col·lectius vulnerables | Quatre petits elaboradors del Penedès han col·laborat amb el projecte elaborant els quatre vins que configuren la col·lecció
Imatge il·lustrativa
Sara Blázquez Castells
La primera de nou rutes cooperatives combina la tradició industrial amb el paisatge i la gastronomia de la Catalunya Central | L’escapada s’atura en diferents projectes cooperatius i transformadors, com el primer supermercat cooperatiu de Catalunya, el Celler Cooperatiu d’Artés, Sambucus o Can Magi
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies.
Trini Molist a l'edifici de les Adoberies. | Sara Blázquez Castells
Anna Pujol Navarro
«Hem de prendre consciència per sortir d’aquesta dinàmica de consum bèstia i ferotge» | «Cada segon, a escala internacional, s’aboca un camió ple de roba que no s’aprofita»