Entrevista | ​Rosa-Elvira Presmanes, antropòloga, autora d''El bram del drac'

Rosa-Elvira Presmanes: «'El bram del drac' és la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista»

Entrevista a Rosa-Elvira Presmanes, autora d''El bram del drac', a l'última Fira Literal

El llibre es remunta a l'origen de mites i llegendes com la de Sant Jordi que, en opinió de l'autora, són la base per configurar l'estructura de la societat patriarcal

Antumi Toasijé: «Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a altres identitats com l'africana»

| 27/12/2021 a les 20:15h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, mites, Sant Jordi, Literal, antropologia, llibres, El bram del drac, Rosa-Elvira Presmanes, llegendes, feminisme, patriarcat, entrevista
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rosa-Elvira Presmanes García (Barcelona, 1950) és antropòloga i autora de diversos llibres. L'últim, El bram del drac (Tintamotora, 2021), on desmunta la llegenda de Sant Jordi en clau feminista. Ho fa remuntant-se a l'origen dels mites i les llegendes que han preconfigurat la cultura occidental i, conseqüentment, tambë la societat patriarcal d'avui dia. Setembre la va entrevistar durant l'última edició de la Fira Literal.

En el llibre, Presmanes analitza la simbologia no només del drac -que en el seu origen més remot era una draga- sinó també del cavaller, de la donzella o de la rosa. A aquesta flor, precisament, li atribueix una simbologia diferent de l'habitual, associant-la al clítoris o la vulva. O a la llança del cavaller, que al seu entendre «és un símbol fàl·lic claríssim». 

L'autora confessa que es va imposar la recerca que ha donat com a fruit el llibre que va presentar a la fira Literal «tipa de tantes dones que volen ser com Sant Jordi i matar elles el drac». I ho fa atribuint-li uns significats a la llegenda ben diferent dels que s'ha associat normalment.

El llibre, en opinió de Presmanes, és «la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista». I és que, segons ella, «les llegendes són per celebrar-les, però també per reinterpretar-les». Amb tot, afegeix que el llibre «no és tant una crítica al patriarcat i a la situació de la dona», sinó que aporta pistes per tenir clars els orígens dels mites i les llegendes per, així, poder-ne transformar el significat i, de pas, transformar la societat. Començant per una de tan arrelada a la cultura popular com la de Sant Jordi.

Autora, entre altres obres, d'obres com La masonería en España: dos siglos de historia por la igualdad (Los libros de la Catarata, 2012), El segrest de la deessa: una nova ecoètica social (Carena, 2015), La mirada de la Gorgona (Tintamotora, 2017) o Matricidi: el secret del patriarcat (Tintamotora, 2020), de cara al futur s'imposa aprofundir en la recerca sobre les comunitats femenines que havien viscut a la muntanya de Montserrat, primer paganes i després monàstiques. I és que la Moreneta, com Sant Jordi, també porta associades algunes històries i significats que Presmanes voldria treure a la llum.
Safae Benmoussa, recollint el premi al millor Treball de Fi de Màster
Safae Benmoussa, recollint el premi al millor Treball de Fi de Màster
Josep Comajoan Colomé
Els Premis d'Economia Social reconeixen set treballs acadèmics que plantegen alternatives en àmbits com l'habitatge rural, el cooperativisme de plataforma, les finances ètiques, la formació professional i l'economia comunitària | Una investigació basada en una enquesta a 103 cooperatives alerta de la dependència de les grans corporacions tecnològiques, mentre que altres estudis exploren com revitalitzar els pobles amb habitatge cooperatiu o construir solidaritat econòmica amb Palestina
Imatge il·lustrativa
Sara Blázquez Castells
Una campanya de micromecenatge a Verkami busca reunir 160.000 euros per produir un film que expliqui el paper de la societat civil organitzada en la preservació de la llengua, la cultura i la identitat nacional dels tres territoris | El projecte compta amb la participació d'entitats socials, culturals i sindicals dels tres països, la realització del col·lectiu periodístic Contrast i la direcció musical de Feliu Ventura
El lema de la nova campanya del GDT és «Capgirem el model porcí»
El lema de la nova campanya del GDT és «Capgirem el model porcí»
Josep Comajoan Colomé
Amb el lema «Sobren porcs, falten pageses», l'entitat ecologista denuncia els costos ambientals, socials i econòmics de la indústria porcina i proposa avançar cap a una producció alimentària més diversificada i arrelada al territori | La campanya «Capgirem el model porcí» inclou cinc actes a Santa Eugènia de Berga, Manlleu, Santa Eulàlia de Puig-oriol i Vic per debatre sobre la contaminació, el canvi climàtic, el biogàs i les conseqüències socioeconòmiques del sector