Entrevista | ​Rosa-Elvira Presmanes, antropòloga, autora d''El bram del drac'

Rosa-Elvira Presmanes: «'El bram del drac' és la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista»

Entrevista a Rosa-Elvira Presmanes, autora d''El bram del drac', a l'última Fira Literal

El llibre es remunta a l'origen de mites i llegendes com la de Sant Jordi que, en opinió de l'autora, són la base per configurar l'estructura de la societat patriarcal

Antumi Toasijé: «Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a altres identitats com l'africana»

| 27/12/2021 a les 20:15h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, mites, Sant Jordi, Literal, antropologia, llibres, El bram del drac, Rosa-Elvira Presmanes, llegendes, feminisme, patriarcat, entrevista
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rosa-Elvira Presmanes García (Barcelona, 1950) és antropòloga i autora de diversos llibres. L'últim, El bram del drac (Tintamotora, 2021), on desmunta la llegenda de Sant Jordi en clau feminista. Ho fa remuntant-se a l'origen dels mites i les llegendes que han preconfigurat la cultura occidental i, conseqüentment, tambë la societat patriarcal d'avui dia. Setembre la va entrevistar durant l'última edició de la Fira Literal.

En el llibre, Presmanes analitza la simbologia no només del drac -que en el seu origen més remot era una draga- sinó també del cavaller, de la donzella o de la rosa. A aquesta flor, precisament, li atribueix una simbologia diferent de l'habitual, associant-la al clítoris o la vulva. O a la llança del cavaller, que al seu entendre «és un símbol fàl·lic claríssim». 

L'autora confessa que es va imposar la recerca que ha donat com a fruit el llibre que va presentar a la fira Literal «tipa de tantes dones que volen ser com Sant Jordi i matar elles el drac». I ho fa atribuint-li uns significats a la llegenda ben diferent dels que s'ha associat normalment.

El llibre, en opinió de Presmanes, és «la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista». I és que, segons ella, «les llegendes són per celebrar-les, però també per reinterpretar-les». Amb tot, afegeix que el llibre «no és tant una crítica al patriarcat i a la situació de la dona», sinó que aporta pistes per tenir clars els orígens dels mites i les llegendes per, així, poder-ne transformar el significat i, de pas, transformar la societat. Començant per una de tan arrelada a la cultura popular com la de Sant Jordi.

Autora, entre altres obres, d'obres com La masonería en España: dos siglos de historia por la igualdad (Los libros de la Catarata, 2012), El segrest de la deessa: una nova ecoètica social (Carena, 2015), La mirada de la Gorgona (Tintamotora, 2017) o Matricidi: el secret del patriarcat (Tintamotora, 2020), de cara al futur s'imposa aprofundir en la recerca sobre les comunitats femenines que havien viscut a la muntanya de Montserrat, primer paganes i després monàstiques. I és que la Moreneta, com Sant Jordi, també porta associades algunes històries i significats que Presmanes voldria treure a la llum.
Imatges dels tres desnonaments que hi hagut a Manlleu entre aquest dimarts i dimecres
Imatges dels tres desnonaments que hi hagut a Manlleu entre aquest dimarts i dimecres | Ferran Domènech Tona
Ferran Domènech Tona
Els últims dos dies hi ha hagut tres desnonaments a Manlleu, el tercer dels quals ha acabat amb una família al carrer | El Grup de Suport Mutu de Manlleu ha convocat a aturar els desnonaments, i ho ha aconseguit en els altres dos casos
Portaveus de l'Assemblea Educativa explicant la proposta de resolució al cap de poc de presentar-la al Parlament
Portaveus de l'Assemblea Educativa explicant la proposta de resolució al cap de poc de presentar-la al Parlament | Parlament de Catalunya
Josep Comajoan Colomé
La proposta de resolució registrada al Parlament demana que el Govern publiqui els imports retinguts durant el curs 2025-2026 i els destini íntegrament a millorar els centres públics | El text també exigeix retirar les sancions i multes imposades a professionals per participar en mobilitzacions en defensa de l’educació pública
Un moment d'una edició anterior del FESSrural
Un moment d'una edició anterior del FESSrural | Pep Camps
Anna Pujol Navarro
El Festival de l'Economia Social i Solidària Rural reunirà al Santuari del Miracle iniciatives d'arreu de Catalunya els dies 31 de juliol i 1 d'agost | Debats, cultura, gastronomia i una trentena d'entitats compartiran espai en una edició que defensa la sobirania econòmica, energètica i alimentària dels territoris rurals