«Una gent que, on érem, deixàvem automàticament de protagonitzar res que no fos fer de teleespectadors. Els amos i la institució esdevenien l'únic important. El soroll era silenci» | «Malgrat tot, no tirarem enrere. Malgrat tot, el procés el rematarem. Malgrat tot, la República ja la tenim i no té res a veure amb aquesta declaració del Parlament hivernada»

«És a les mans de totes i tots que els carrers continuïn essent nostres (de totes i tots) i no només dels que tenen la policia, sigui quina sigui, sota el seu comandament» | «Avui, però, cal proclamar la república i situar el 10 d'octubre del 2017 en l'imaginari col·lectiu com una data per recordar, com l’inici del compte enrere que ens projecta cap al futur a partir de les més altes quotes d'igualtat, llibertat i justícia»

«L’emperador va despullat i és cec i és sord: el dia 1 no va veure res. El vestit invisible no era nou: era molt vell» | «Com Antígona, desobeirem. Com Ícar volarem, ni que sigui amb ales de cera que, dia a dia, s’enfortiran»

«Podria parlar de tot, perquè cal que tothom parli, però sense tele, ni diaris, ni ràdio, ni Internet que li amplifiquessin l'odi que vessen les seves paraules contra els que ell pensava que érem súbdits i ens ha descobert com a persones lliures» | «Que plegui i es posi a treballar, dropo més que dropo!, rei més que rei! I que ens deixi en pau!... a nosaltres i a la resta»

Isaac Arriaza fa una anàlisi crítica del procés sobiranista, que defineix com a burgès, especialment centrada en el paper que hi està jugant l'Esquerra Independentista

«Alguns ens referíem a l’alliberament nacional i en parlàvem sovint, mentre els 'capellans' de l’ortodòxia anarquista (sí, també n’hi ha) afirmaven que érem productes petitburgesos i que no sabíem de què parlàvem» | «Arribats al cap del carrer, queda ben clar que aquesta mobilització d’ara i aquí, li pesi a qui li pesi, no és producte d’una burgesia que ha decidit enviar el poble treballador a fer-li la feina bruta de construir un nou estat més dominador que l’actual»

«Durant aquesta setmana, d'una banda hi continuarà havent l'Estat i la seva determinació de no deixar que res canviï i de l'altra una majoria social que ha perdut la por i surt al carrer sense demanar permís» | «Ser-hi, anar-hi, posar-hi el cos, desobeir si cal però no caure en les provocacions de qui ens vol violents per agredir-nos»

«Si ens unim tots els catalans per crear un estat independent, i una vegada aconseguida la total emancipació de l'estat espanyol hi hagués el compromís de totes o de la majoria de les forces polítiques catalanes de sotmetre a referèndum entre els catalans l'opció de la creació d'una possible confederació d'estats independents, en la qual Catalunya negociaria amb Espanya sense lligams i al mateix nivell com a estat, el volum de suports al procés i els vots del Sí serien majoria»

«La lluita social ha de formar part indissoluble de la lluita per un país més lliure» | «En aquesta lluita per la independència, gran part de la gent nouvinguda no podrà votar. Això ha de canviar. A més de tenir un treball digne i segur han de ser també ciutadans i ciutadanes de ple dret!»

«En aquest moment transcendental, l’autodeterminació de Catalunya i dels pobles subjugats és prioritària per restaurar espais de democràcia participativa des de la base on convivim les persones. Cal participar, prendre partit i cal votar el proper 1 d’octubre pel Referèndum. I cal votar Sí» | «Entren militarment pel sud amb el desplegament massiu de cossos especials d’intervenció de la GC i PN de la resta de l’estat cap a Catalunya, estratègia de guerra. L’Estat autoritari amenaça i comença a reprimir amb coerció. L’Estat no vol deixar perdre privilegis. Davant aquesta amenaça cal convocar la vaga general indefinida»

«Cal no oblidar que això no és nou, en si, sinó en el fet que ara afecta molta gent de cop, també càrrecs electes, gent amb qui podem o no podem estar d’acord, però amb qui em solidaritzo ara plenament tot i saber que no deixaré d’observar-los críticament si cal, quan calgui» | «'Estic' independentista per treballar-hi, i estaré al costat de la força d’Anna Gabriel, de la tendresa de David Fernández, de la solidesa de Joan Coma, de l’honradesa d’Ermengol Gassiot, de la força revolucionària de Montse Castañé, de les del Sí i les del No constructiu que al meu entendre haurien d’haver fet una campanya serena en favor de la participació»

«El problema de fons és que no és democràcia, no. Vivim sota la constitució, una altra merda obsoleta que dicta tot el que es pot i no es pot fer, una espècie de biblia sense Déus ni divinitats» | «El que està clar d’aquests dies, és que no només Catalunya necessita ajuda, sinó tot Espanya necessita ajuda, perquè potser nosaltres marxarem, però els que es quedaran, necessitaran igualment la nostra ajuda»

«Pel no, perquè malgrat la meva visió crítica del referèndum, com a desobediència que és en vull participar» | «Per cert, jo votaré sí. Per raons molt semblants. Perquè el dia 2 d’octubre continuarem lluitant, posant fronteres contra el mal govern i construint ponts amb la bona gent lluitadora d’arreu del món»

«La gran esperança és que la gent sap que junts som indestructibles (allò de la mata de jonc de Muntaner) i que davant qualsevol mur les trompetes de la festa i la vida són capaces de fer caure qualsevol paret, per molt alta que els amos l'hagin fet fer» | «Si els manaires espanyols coneguessin el còmic d'Alan Moore o haguessin vist el film que en van fer, sabrien que això és precisament allò que V busca, el caos. Que els amos esdevinguin una caricatura d'ells mateixos i el poder es dissolgui enmig de ridícules intervencions fora de lloc»

Ismael Dot, regidor de la CUP Manlleu, explica el seu posicionament contrari al «Projecte Mercadona» a Manlleu | «La cadena de supermercats propietat de Juan Roig, finançaria part d'una sèrie d'actuacions públiques com a moneda de canvi del vot favorable del ple de l'Ajuntament per requalificar els terrenys del Poquí, i així poder fer efectiva la construcció de la nova superfície comercial»

Yosra al Hakeue, activista manlleuenca d'UCFR Osona, reclama en aquest article la dignificació de les condicions de treball de les dones que comercien amb objectes a banda i banda de la frontera de Melilla davant la mort de dues dones més la setmana passada | «El pes de la mercaderia podia rondar al del seu propi pes. Un cop que ho aconseguien continuaven caminant per a arribar al punt on deixaran la mercaderia i cobraran el preu estimat, que podia ser entre 10 i 15 euros en un matí»

«De sempre hem dit «no a la guerra», de sempre hem estat insubmises, de sempre sabem que cap exèrcit defensa la pau, porti estanquera, quadribarrada o bandera negra pirata. Per això, defensarem Catalunya sense exèrcit com a exemple per a la resta del món» | «On són Òmnium i l'ANC per renyar Puigdemont públicament dient-li que primer la independència i després ja veurem? Enlloc, callen, callen i esperen»

Article de Jordi Martí Font arran de l'acomiadament de Gregorio Morán de 'La Vanguardia', on escrivia des de 1988 | «Les xarxes bullen sobre els motius de l'acomiadament, sobre la disminució de la llibertat d'expressió, sobre l'atac de Morán a l'independentisme com a motiu de l'acomiadament... Moltes ximpleries som capaços de dir. Més se'n diran» | «La seva visió, des d'un espanyolisme banal antiespanyolista, des de Barcelona i amb els ulls oberts i la paraula atrevida, sense amo ni cap que li mani res, doten les seves idees d'aire en tots els sentits»

Crònica personal de Roser Iborra de la concentració per la pau i de solidaritat amb les víctimes dels atemptats ahir a Ripoll | «La tristesa no ens pot fer traïdors. No podem afegir odi a l’odi» | «Per sort, m’he equivocat. Quan l’acte comença i sortim de les ombres, ens adonem que som moltes, que som molts. Que també hi ha dones amb mocadors i criatures amb cartells de pau. I quan escolto la Hafida, que encara no sé qui és, penso que hi ha esperança, que ens en sortirem» | «Plorem per totes les víctimes: les de Barcelona i Cambrils, les de Ripoll. Sí, també les víctimes de Ripoll, els nens que podien haver estat els nostres»