Repressió i independentisme

Soraya Sáenz de Santamaría també va fer una crida a «trencar ous»

El fiscal Vicente González Mota interpreta que la utilització d'aquesta frase feta pot amagar una incitació a l'ús de la violència, atenent a que per trencar l'estructura d'un ou es necessita «l'ús de la força»

El fiscal interroga Joan Coma Roura: «Los huevos no se rompen solos, ¿implica o no el uso de violencia?»

| 17/01/2017 a les 13:39h
Arxivat a: Setembre crític, Joan Coma, independència, independentisme, justícia, Audiència Nacional, Soraya Sáenz de Santamaría, procés sobiranista
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


La metàfora emprada per Joan Coma en el ple de l'Ajuntament de Vic li ha suposat una persecució penal, la detenció i el trasllat a Madrid per a declarar davant del jutge Ismael Moreno. Malgrat tot, no és el primer cop que un polític en actiu a l'Estat espanyol fa servir aquesta frase feta en el marc d'una declaració pública. L'episodi més significatiu el va protagonitzar la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría quatre anys enrere. El 3 de maig de 2013, en finalitzar el Consell de Ministres de l'executiu de Mariano Rajoy, la mà dreta del president va proclamar: «s'ha de canviar les coses, per fer la truita cal trencar ous».

La vicepresidenta feia referència a la futura reforma de la llei de l'administració local i autonòmica, que s'executaria mesos més tard. A continuació, va aclarir que amb la metàfora el que volia dir és que calia «un canvi de mentalitat absoluta», per fer una cosa «que no es pot fer de la nit al dia». La compareixença va finalitzar amb la justificació següent: «ho farem perquè ho portem al nostre programa electoral». A diferència del que ha passat amb Coma, cap fiscal va interpretar que les paraules de Sáenz de Santamaría suposaven una incitació a la violència.

Un fiscal amb currículum: d'Otegi als vols de la CIA

Vicente González Mota, responsable del ministeri públic a l'Audiència Nacional espanyola, considera que darrera de l'expressió metafòrica es podria amagar una incitació a la violència. Tal i com es desprèn de les imatges de l'interrogatori que han publicat avui –en exclusiva– la Directa i Setembre, el fiscal es pregunta si és necessària la força o la violència per trencar l'estructura d'un ou. Aquesta interpretació és clau en l'estratègia de la fiscalia per tal d'acusar a Joan Coma de la presumpta comissió d'un delicte de provocació de la sedició.

Es dóna la circumstància que González Mota fou el fiscal que va demanar dotze anys de presó per Arnaldo Otegi, acusant-lo de pertinença a organització terrorista arran de voler impulsar una nova formació política en substitució de la il·legalitzada Batasuna. Aquest mateix fiscal, mà dreta del fiscal en cap Javier Zaragoza, va ser l'encarregat d'investigar els vols de la CIA que traslladaven detinguts a Guantànamo i feien escala a l'Estat espanyol. Segons documents publicats per Wikileaks, González Mota hauria contactat amb un agent jurídic de l'ambaixada dels Estats Units d'Amèrica per informar-lo de la seva oposició a desclassificar els documents del CNI sobre els vols. Cal recordar que els presos eren traslladats –emmanillats i incomunicats– des de l'Afganistan, feien escala a Rumania –on patien tortures i severs interrogatoris–, passaven per aeroports espanyols i acabaven reclosos en condicions infrahumanes a la base nordamericana de Guantànamo, a l'illa de Cuba.

* Article publicat originalment a la Directa.
Un agent rural pren mostres de la tuberia des d'on el ramader va fer l'abocament a la riera
Ferran Domènech
01/01/1970
La fiscalia i l'empresari manlleuenc Jacint Sala Fabregó també han pactat que pugui lliurar-se de la presó i se li permet pagar la multa en tres mensualitats de 1.100 euros | Els agents rurals es van desplaçar al lloc on el granger havia construït un tub de 88 metres per transportar el purí des de la bassa fins a una zona propera a la riera | El GDT lamenta que la justícia amb aquestes rebaixes de pena acabi «subvencionant» l'abocament de purins
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Això és la Constitució del 78, un pacte entre elits per tal que l’elit franquista gaudeixi, encara avui, de total impunitat» | «A Espanya, l’exèrcit és garantia de la no dissolució de l’Estat i, per tant, nosaltres som el seu objectiu mortal. Sí, mortal. 1978» | «L’Estat espanyol no és un estat mantingut pel consens –construït o no- de la majoria dels seus habitants i és per això que són aquests cossos armats els veritables constitucionalistes, els que tenen encarregada la missió de mantenir el que hi ha i que mai res no canviï»
Montse Castañé encapçalant la manifestació contra les falses cooperatives del 6 de maig passat a Vic | Sara Blázquez
Montse Castañé
01/01/1970
Montse Castañé, número 22 a la llista de la CUP a les eleccions del 21-D, aposta per aprofitar les eleccions també per trencar amb el règim del 78 i conquerir nous guanys socials | «Ara utilitzen Catalunya com a cortina de fum de la seva corrupció i de les retallades socials: pensions, pobresa energètica, etcètera. La qüestió és empobrir cada vegada més la classe treballadora»