Repressió i independentisme

Soraya Sáenz de Santamaría també va fer una crida a «trencar ous»

El fiscal Vicente González Mota interpreta que la utilització d'aquesta frase feta pot amagar una incitació a l'ús de la violència, atenent a que per trencar l'estructura d'un ou es necessita «l'ús de la força»

El fiscal interroga Joan Coma Roura: «Los huevos no se rompen solos, ¿implica o no el uso de violencia?»

| 17/01/2017 a les 13:39h
Arxivat a: Setembre crític, procés sobiranista, Soraya Sáenz de Santamaría, Audiència Nacional, justícia, independentisme, independència, Joan Coma
Aquesta notícia es va publicar originalment el 17/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


La metàfora emprada per Joan Coma en el ple de l'Ajuntament de Vic li ha suposat una persecució penal, la detenció i el trasllat a Madrid per a declarar davant del jutge Ismael Moreno. Malgrat tot, no és el primer cop que un polític en actiu a l'Estat espanyol fa servir aquesta frase feta en el marc d'una declaració pública. L'episodi més significatiu el va protagonitzar la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría quatre anys enrere. El 3 de maig de 2013, en finalitzar el Consell de Ministres de l'executiu de Mariano Rajoy, la mà dreta del president va proclamar: «s'ha de canviar les coses, per fer la truita cal trencar ous».

La vicepresidenta feia referència a la futura reforma de la llei de l'administració local i autonòmica, que s'executaria mesos més tard. A continuació, va aclarir que amb la metàfora el que volia dir és que calia «un canvi de mentalitat absoluta», per fer una cosa «que no es pot fer de la nit al dia». La compareixença va finalitzar amb la justificació següent: «ho farem perquè ho portem al nostre programa electoral». A diferència del que ha passat amb Coma, cap fiscal va interpretar que les paraules de Sáenz de Santamaría suposaven una incitació a la violència.

Un fiscal amb currículum: d'Otegi als vols de la CIA

Vicente González Mota, responsable del ministeri públic a l'Audiència Nacional espanyola, considera que darrera de l'expressió metafòrica es podria amagar una incitació a la violència. Tal i com es desprèn de les imatges de l'interrogatori que han publicat avui –en exclusiva– la Directa i Setembre, el fiscal es pregunta si és necessària la força o la violència per trencar l'estructura d'un ou. Aquesta interpretació és clau en l'estratègia de la fiscalia per tal d'acusar a Joan Coma de la presumpta comissió d'un delicte de provocació de la sedició.

Es dóna la circumstància que González Mota fou el fiscal que va demanar dotze anys de presó per Arnaldo Otegi, acusant-lo de pertinença a organització terrorista arran de voler impulsar una nova formació política en substitució de la il·legalitzada Batasuna. Aquest mateix fiscal, mà dreta del fiscal en cap Javier Zaragoza, va ser l'encarregat d'investigar els vols de la CIA que traslladaven detinguts a Guantànamo i feien escala a l'Estat espanyol. Segons documents publicats per Wikileaks, González Mota hauria contactat amb un agent jurídic de l'ambaixada dels Estats Units d'Amèrica per informar-lo de la seva oposició a desclassificar els documents del CNI sobre els vols. Cal recordar que els presos eren traslladats –emmanillats i incomunicats– des de l'Afganistan, feien escala a Rumania –on patien tortures i severs interrogatoris–, passaven per aeroports espanyols i acabaven reclosos en condicions infrahumanes a la base nordamericana de Guantànamo, a l'illa de Cuba.

* Article publicat originalment a la Directa.
Edificis davant del pont Imad Moughniye de Beirut destrossats en múltiples bombardejos israelians
Edificis davant del pont Imad Moughniye de Beirut destrossats en múltiples bombardejos israelians | Núria Roma
Núria Roma
Núria Roma, osonenca resident a Orient Mitjà, analitza els motius del silenci de Hezbollah, un grup que s’autodefineix com a resistència contra Israel i que, sota aquest concepte, justifica el seu armament | «El silenci de Hezbollah davant les continues vulneracions de l’alto el foc israelianes no respon a una única causa, sinó a una combinació de factors militars, regionals, estratègics i interns»
Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC
Un grup participant d'una de les dinàmiques de les formacions de l'Escola d'Hivern de la XAC | Sara Blázquez Castells
Més d’un centenar de persones han participat en les sessions dissenyades per fer un salt endavant en l’especialització tècnica dels equips i en la seva coordinació i enxarxament | També s’hi ha fet el retorn a les jornades d’intercooperació sobre relleu cooperatiu i extensió del cooperativisme amb el moviment cooperatiu basc del mes de març passat a Lizarra​
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Rafa Burgos, davant les torres negres de la Caixa a la Diagonal de Barcelona
Escrit pel periodista i historiador Rafa Burgos, ‘La Caixa. Una història mai no explicada’ dissecciona el poder real i les ombres de la institució financera més influent del país | Dilluns va començar una campanya de micromecenatge per recaptar 30.000 euros per impulsar el projecte