Setembre Cultural | Crítica literària

​Generació Princesa

Ressenya de Josep Pimentel de l'última obra de Marina Garcés, 'Ciutat Princesa'

«La nostra generació és la generació de les nenes del anys setanta. Com diu Marina, «a les nenes del meu temps ens ha costat molt ser dones, sense sentir-nos acusades de frivolitat»

«Marina veu l’1-O con una veritable crisi de sobirania: qui sou vosaltres per prohibir un referèndum? Ella veu l’1-O més que com un acte de desobediència, com un acte d’autodeterminació col·lectiva»

| 25/05/2018 a les 23:06h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: Setembre cultural, Marina Garcés, Ciutat Princesa, Barcelona, 1-O
Marina Garcés
Marina Garcés | Dolors Pena
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/05/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Marina Garcés, Ciutat Princesa. Barcelona: Galàxia Gutenberg. 2018. 249 pàgines.

Aquest llibre ens explica les experiències vitals i reflexions de Marina Garcés (Barcelona,1973) dels darrers vint anys. És una crònica dels moviments socials de Barcelona des de l’aprenentatge i la reflexió. El punt de partida és el desallotjament del Cinema Princesa de Barcelona. 

Aquest llibre parla d’una generació, que és la meva. Un generació que tot i no haver patit les mancances de la postguerra com els nostres pares, tampoc ho hem tingut tot, però en canvi sí que hem pogut disposar de temps per a les nostres vides. Parla d’una generació que va pensar que el món era nostre. Aquesta generació que ja passa del quaranta anys, hem après a ser-hi sense deixar de ser-hi, a saber estar a la rereguarda però sense desvincular-nos.

Un dels capítols d’aquest llibre que es diu «entrar i sortir» és prou significatiu del que ens vol exposar. La situació personal de cada individu fa que, segons la Marina, la continuïtat de la intermitència esdevingui la nostra condició de vida i d’acció.

L’autora parla d’apropiar-nos de paraules que no han estat nostres com per exemple el terme democràcia. També insta a que recuperem el concepte d’allò que és públic i per tant ens pertany a nosaltres, independentment de la seva titularitat.

Per la Marina, la soledat és el punt de partida de les veritables complicitats.

L’autora ens mostra l’evolució de la nostra ciutat. Una ciutat que, com bé diu, hem venut en la seva totalitat i on el  turista que se situa en l’epicentre, es converteix en la paròdia de la més absoluta indiferència.

La nostra generació és la generació de les nenes del anys setanta. Com diu Marina, «a les nenes del meu temps ens ha costat molt ser dones, sense sentir-nos acusades de frivolitat».

Aquest llibre, reflexiu, també parla de valors. Honestedat, serenitat i autocrítica són conceptes fonamentals per relacionar-nos en un món d’experiències col·lectives, còmplices i compartides.

Un altre capítol a destacar, el penúltim, titulat «sempre nostres» reflexiona sobre l’1 d’octubre de 2017. Marina es pregunta què va portar a tanta gent a posar el cos l’1 d’octubre. Marina veu l’1-O con una veritable crisi de sobirania: qui sou vosaltres per prohibir un referèndum? Ella veu l’1-O més que com un acte de desobediència, com un acte d’autodeterminació col·lectiva. Fer República és transformar el sentit de la política.

De la Barcelona postolímpica fins a la ciutat global, tota una experiència de la mà de la pensadora i activista Marina Garcés.
Activistes de la PAH concentrades davant de l'immoble afectat al moment de la visita de la comitiva judicial
Activistes de la PAH concentrades davant de l'immoble afectat al moment de la visita de la comitiva judicial | Ferran Domènech
Ferran Domènech
Era el segon llançament d'un pis d'un petit propietari al carrer Sant Pere de Vic | Una desena d'activistes de la PAH s'han concentrat davant de l'immoble
Joan Turró, president del Consorci Hospitalari de Vic; Alfredo García, president del CatSalut, i Albert Castells, vicepresident del Consorci
Joan Turró, president del Consorci Hospitalari de Vic; Alfredo García, president del CatSalut, i Albert Castells, vicepresident del Consorci | Josep Comajoan Colomé
Josep Comajoan Colomé
El centre vigatà obté pitjor resultat que el 2024 en 17 dels 22 indicadors de l’estudi del Plaensa basat exclusivament en la valoració dels pacients | En 19 dels 22 indicadors la nota dels pacients és pitjor que la mitjana dels hospitals de la resta de Catalunya | L’estudi es publica coincidint amb l’eufòria per l'aparició en un rànquing privat d’una revista nord-americana on els pacients no representen més del 17,5% del total de la mostra
Instal·lació fotovoltaica a la Plana de Vic
Instal·lació fotovoltaica a la Plana de Vic | Ferran Domènech
Ferran Domènech
La publicació d'un esborrany del pla que ordena el desplegament de renovables a Catalunya ha encès les alarmes en diferents territoris, que alerten d'una afectació molt desigual «per cobrir les necessitats de l'àrea metropolitana» | Diferents col·lectius ecologistes i de pagesia s'estan organitzant arreu del territori, mentre que altres actors ho veuen com una eina necessària