En moviment

​Un 56% dels treballadors de les cooperatives de la Catalunya Central són dones

La majoria de dones contrasta amb el 66% dels socis de les mateixes cooperatives, que són homes

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central ha presentat les dades definitives de la primera Diagnosi de l’Economia Social i Solidària en aquest territori

Més d’una tercera part de les cooperatives de la Catalunya Central han estat creades en els últims deu anys

​A la Catalunya Central hi ha 191 cooperatives

, Santa Maria d'Oló | 20/06/2017 a les 13:21h
Arxivat a: En moviment, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, economia social i solidària, cooperativisme
Bernat Marquilles, a l'esquerra, presentant la Diagnosi a Santa Maria d'Oló | Sara Blázquez
Un 56,3% dels treballadors de les cooperatives de la Catalunya Central són dones. La xifra contrasta amb el nombre de socis de les mateixes cooperatives, on la presència femenina baixa fins a un 34% davant el 66% de presència masculina. En total, les cooperatives de la Catalunya Central donen feina a 1.221 persones. Són dades ara ja definitives de la primera Diagnosi de les Empreses de l’Economia Social i Solidària que ha dut a terme l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. La Diagnosi es va presentar divendres a Santa Maria d’Oló, just abans de la segona taula territorial de l’Ateneu, de la qual en formen part cooperatives i representants d’institucions i entitats de les sis comarques de la Catalunya Central.

Altres dades significatives de la Diagnosi que va presentar Bernat Marquilles, membre de l’equip de la cooperativa L’Arada que ha coordinat i elaborat els treballs, són el nombre total de cooperatives i l’antiguitat de les mateixes. Un cop s’ha completat la feina de filtratge, eliminant del cens les cooperatives que estan inactives i les anomenades falses cooperatives, el nombre total de cooperatives a la Catalunya Central ha resultat ser de 157, i no les pràcticament 200 que s’havia apuntat provisionalment en un primer moment o que donen altres fonts. Sí que si s’hi sumen les 51 societats laborals, el nombre total d’empreses de l’economia social i solidària de la Catalunya Central puja fins a 208. Una segona fase de la Diagnosi inclourà també associacions, fundacions, centres especials de treball, empreses d’inserció i altres fórmules que també poden incloure’s en un sentit ampli dins l’economia social i solidària.

Pel que fa a l’antiguitat, la Diagnosi apunta que 57 de les 157 cooperatives de la Catalunya Central, o sigui més d’una tercera part, han estat constituïdes en els últims 10 anys. Només 10 tenen més de 50 anys d’antiguitat. Pel que fa a la distribució territorial, el Bages i Osona són, en tant que les comarques més poblades, les que tenen més cooperatives, 62 i 48 respectivament. A l’Anoia n’hi ha 17; al Berguedà, 15; al Solsonès, 9, i al Moianès, 6. Per sectors, destaca la indústria, amb un 36% del total, seguit de l’agricultura i la ramaderia, amb un 14%. La dada que no s’ha pogut acabar d’afinar és la de la facturació de les cooperatives, ja que només 60  de les cooperatives enquestades va voler respondre quina facturació tenien. La falta de fonts fiables també ha impedit, de moment, fer comparatives amb altres regions del país o bé entre sectors de la mateixa Catalunya Central.
 

Bernat Marquilles, Jordi Vila, Ramon Iglesias i Alba Rojas, a la presentació de la Diagnosi Foto: Sara Blázquez


La Diagnosi es va presentar en un acte on, a part de Marquilles, també van intervenir Jordi Vila, conseller de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Moianès; Ramon Iglesias, regidor de Serveis de l’Ajuntament de Santa Maria d’Oló, i Alba Rojas, coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. L’acte, que es va fer a l’antiga fàbrica tèxtil Hemalosa de Sant Maria d’Oló, també va servir de presentació de l’Ateneu a la comarca del Moianès. Ll’equip tècnic de l’Ateneu també hi va presentar un balanç del primer mig any de funcionament. 

Tot seguit es va fer la segona reunió de la taula territorial de l’Ateneu, del qual en formen part cooperatives i administracions i entitats de les sis comarques de la Catalunya Central. S’hi va repassar la feina feta i es van fixar els objectius d’aquí al 31 d’octubre, quan finalitzarà la tasca d’aquest primer any de funcionament de l’Ateneu. El de la Catalunya Central és un dels deu ateneus que hi ha a Catalunya, nascuts el desembre passat en el marc del programa Aracoop del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. Entre els objectius dels ateneus hi ha la difusió del cooperativisme com a fórmula empresaria per a la creació o reconversió d’empreses i l’acompanyament a aquelles persones, entitats o empreses que vulguin fer el pas cap a l’economia social i solidària.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Imatge de l'edició de l'any passat de la FESC
01/01/1970
Sota el lema «Ni teu, ni meu. Nostre! Fem comunitat» la FESC mostrarà el ric teixit de l'economia social i solidària catalana a l'antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu | Dies d'agost hi serà present amb una oferta de subscripció a Setembre vàlida els dies de la fira
Protesta per la detenció de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, ahir al jutjat de Vic | Josep Comajoan
Jordi Moreno
01/01/1970
«També és l’estat que es va inventar una falsa organització terrorista anarquista per atacar centres socials i empresonar activistes a l’Operació Pandora, acabant per absoldre’ls» | «Coneixem prou l’estat com per entendre que mentre nosaltres pensem en alentir els tempos, donar espai al debat o deixar refredar els ànims el seu aparell apostarà per normalitzar la repressió i perpetuar el conflicte»
Concentració per la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, ahir al vespre a Vic | Sara Blázquez
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Jordi Cuixart i Jordi Sánchez són els dos nous presos polítics a l'Estat espanyol, en aquest cas com a conseqüència de ser presidents d'Òmnium i l'ANC. S'afegeixen a molts altres, com Alfon o Bódalo per dir dos noms» | «Només importa el càstig, el sadisme que suposa tancar algú a la presó només com a escarment i exemple per a milions de persones que han perdut la por i que ja no aturarà ningú»