En Moviment

Exposició a la UVic sobre Segimon Serrallonga i la seva relació amb set artistes

L'exposició «Sempre voldré voler. Segimon Serrallonga 1930-2002» es pot veure a l'Espai Josep Vernis fins el 5 de maig

L'exposició gira entorn a la trajectòria del poeta osonenca i la seva relació amb els artistes Joan Furriols, Anton Granero, Josep Guinovart, Perejaume, Jordi Sarrate, Antoni Tàpies i Josep Vernis

, Vic | 05/04/2017 a les 15:20h
Arxivat a: En moviment, Segimon Serrallonga, UVic, art, poesia
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des d'aquest dimecres fins el dia 5 de maig és oberta a l'Espai Josep Vernis del Campus Miramarges de la Universitat de Vic l'exposició «Sempre voldré voler. Segimon Serrallonga 1930-2002», dedicada al poeta Segimon Serrallonga, la seva trajectòria i la seva obra, com també a la seva relació amb els artistes Joan Furriols, Anton Granero, Josep Guinovart, Perejaume, Jordi Sarrate, Antoni Tàpies i Josep Vernis. L'exposició es duu a terme en el marc dels actes de celebració dels 20 anys de la UVic-UCC.
 

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
«Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
Amadeu Lleopart
«Les desigualtats socioculturals i econòmiques fan que no tothom tingui les mateixes oportunitats d’accedir a tot el que sabem sobre l’aprenentatge de la lectura» | «Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»
Imatge: Joan Cornellà
Imatge: Joan Cornellà
Ferran Orriols Sabatés
Primera part: «La destrucció del mite» (subtítol basat en la biografia de dues parts d'Elvis Presley, per Peter Guralnick)
Un moment de la representació de 'Els camins invisibles'.
Un moment de la representació de 'Els camins invisibles'. | control Z
Roser Iborra
Roser Iborra escriu aquest article arran de la representació, dissabte al Cirvianum de Torelló, de l'obra 'Els camins invisibles', de Teatre eSseLa, a partir de textos de Lluís Solà | «Dins la representació de 'Els camins invisibles', la poesia de Lluís Solà s’encén com una foguera dins la nit, com una tempesta en ple dia de sol»