En Moviment

Exposició a la UVic sobre Segimon Serrallonga i la seva relació amb set artistes

L'exposició «Sempre voldré voler. Segimon Serrallonga 1930-2002» es pot veure a l'Espai Josep Vernis fins el 5 de maig

L'exposició gira entorn a la trajectòria del poeta osonenca i la seva relació amb els artistes Joan Furriols, Anton Granero, Josep Guinovart, Perejaume, Jordi Sarrate, Antoni Tàpies i Josep Vernis

, Vic | 05/04/2017 a les 15:20h
Arxivat a: En moviment, Segimon Serrallonga, UVic, art, poesia
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Des d'aquest dimecres fins el dia 5 de maig és oberta a l'Espai Josep Vernis del Campus Miramarges de la Universitat de Vic l'exposició «Sempre voldré voler. Segimon Serrallonga 1930-2002», dedicada al poeta Segimon Serrallonga, la seva trajectòria i la seva obra, com també a la seva relació amb els artistes Joan Furriols, Anton Granero, Josep Guinovart, Perejaume, Jordi Sarrate, Antoni Tàpies i Josep Vernis. L'exposició es duu a terme en el marc dels actes de celebració dels 20 anys de la UVic-UCC.
 

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Fotograma de 'Machines', que es pojecta aquest dijous i diumenge a l'Ateneu de Manlleu
01/01/1970
'Machines', debut del cineasta indi Rahul Jain, es projecta aquest dijous i diumenge a l'Ateneu de Manlleu | El documental visualitza a milers de treballadors exhausts amb interminables jornades laborals a cap preu en una immensa fàbrica de l'Índia
Ferrer i Guàrdia surt detingut del cotxe cel·lular per assistir al judici per l'atemptat contra Alfons XIII | Fundació Ferrer i Guàrdia
Jordi Martí Font
01/01/1970
Jordi Martí Font fa un perfil de Francesc Ferrer Guàrdia, que aquest dimecres serà homenatjat per Docents per la República i els CDR en diversos actes en defensa de l'escola catalana | «Ferrer i Guàrdia era un pedagog, un pedagog que creia en els infants i els respectava com a persones en formació que són, pensava que el mestre havia d'acompanyar-los en el seu aprenentatge, ni adoctrinar-los ni castigar-los» | «Barcelona estava commocionada i tot valia per trobar la venjança esperada pels manaires de la Lliga Regionalista, de la Patronal, de l'Exèrcit espanyol i de l'Església Catòlica. Tots a una un cop més»
Manifestació a París en protesta per l'afusellament de Ferrer i Guàrdia | Fundació Ferrer i Guàrdia
01/01/1970
L'acte, organitzat per Docents per la República i el Comitè de Defensa de la República, es fa aquest dimecres a les 7 de la tarda coincidint amb l'aniversari del naixement del pedagog llibertari afusellat per ordre d'un tribunal militar el 1909 | Ferrer i Guàrdia va ser el fundador de l'Escola Moderna catalana que propugnava el lliurepensament entre l'alumnat