En moviment

Vic homenatja les víctimes dels bombardejos de la guerra civil

L'historiador Josep Casanovas serà el conferenciant al primer acte institucional de record de les víctimes que fa l'Ajuntament des del final del franquisme

Acabat l'acte institucional, Unitat contra el Feixisme i el Racisme n'organitza un de popular al costat del Temple Romà

Vic encara manté la inscripció de record al general Mola 42 anys després de la mort de Franco

, Vic | 16/02/2017 a les 10:23h
Arxivat a: En moviment, memòria històrica, bombardejos, Josep Casanovas, guerra civil, antifeixisme
Imatge il·lustrativa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic acollirà el primer acte institucional en homenatge a les víctimes dels bombardejos franquistes a la ciutat durant la Guerra Civil que es fa a la ciutat des de la fi del franquisme. L’historiador i professor de la UVic-UCC, Josep Casanovas, serà l’encarregat de pronunciar la conferència «La Guerra Civil a Vic (1936-1939): Cues, cartes i bombes» aqeust dijous, 16 de febrer, a les 7 de la tarda. L'acte forma part dels compromisos contrets per l'Ajuntament arran de l'aprovació d'una moció presentada per Capgirem Vic l'any 2015. A l'acte hi assistiran familiars de les víctimes gràcies a la col·laboració de la ciutadania en la campanya de recerca promoguda per l’Ajuntament.
  
Vic va patir quatre bombardejos durant la Guerra Civil
 
El primer bombardeig es va realitzar el 21 de desembre de 1938 a les dotze del migdia quan sis avions de la Segona Brigada Hispana van bombardejar les fàbriques i l’estació de tren causant 7 morts, segons el registre de l’arxiu municipal, i nombrosos ferits. L’hospital pels ferits de guerra ubicat a la Casa de Caritat de les Germanes Carmelites també va ser bombardejat.
 
El 20 de gener de 1939 arribava el segon bombardeig a la ciutat de Vic portat a terme pels pilots de la tercera esquadra de la Segona Brigada. En aquest cas, l’objectiu va ser el pont d’accés a la ciutat i a l’estació de tren provocant nombrosos morts i ferits, entre d’altres destrosses.
 
L’últim bombardeig contra el centre urbà va ser el 25 de gener de 1939, esdevenint el tercer bombardeig a la capital d’Osona.
 
El quart i últim bombardeig va ser una maniobra de suport a les forces terrestres franquistes que espiaven la ciutat des del 31 de gener. Amb l’ajuda del raid, les forces van entrar a Vic la nit de l’1 al 2 de febrer de 1939.

Acte d'homenatge d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme

Acabat l'acte institucional a l'Ajuntament, Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) organitza un homenatge popular a les víctimes dels bombardejos. L'acte, en el qual es llegiran uns quants textos i inclourà alguna peça musical, es farà al costat del Temple Romà, on hi ha la placa de record a les víctimes dels bombardejos. L'objectiu de l'acte és també mostrar la unitat de totes les forces democràtiques davant el feixisme d'ahir, però també d'avui.
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Un moment de la performance 'Un violador en tu camino' aquest diumenge davant la Catedral de Vic
Un moment de la performance 'Un violador en tu camino' aquest diumenge davant la Catedral de Vic | L'Ortiga Feminista
Prop de 200 dones van participar diumenge a la performance 'Un violador en tu camino', traduïda al català, a Vic | La intervenció, organitzada per L'Ortiga Feminista, es va fer a la plaça Major i a la Catedral
Joan Canela, periodista i activista
Joan Canela, periodista i activista | Sara Blázquez
Josep Comajoan
«El moviment era explícitament «no violent», però això no vol dir que evités la confrontació» | «Si la desobediència de l’1 d’octubre hagués estat ben planificada, hi hauria d’haver previst els diferents escenaris possibles per a l’endemà»
Joan Planas
Joan Planas
Dolors Pujols
Entrevista a l'advocat manresà Joan Planas, un dels agitadors del moviment cooperatiu en l'etapa de la transició al Bages | Planas va ser l'ànima de l'economat de Comissions Obreres, que no va acabar prosperant per les lluites internes al sindicat i al PSUC