Medi Ambient

​Quan els purins es gestionen correctament però la riera «fa olor de pixat de porc»

El GDT alerta d'un possible nou abocament de purins en una granja propietat de l'industrial Josep Ramisa als peus dels cingles de Cabrera

La versió dels testimonis i del Grup de Defensa del Ter contrasta amb la de l'Agència Catalana de l'Aigua

​El Síndic de Greuges proposa un nou impost perquè la indústria ramadera pagui el cost de la depuració dels purins

, L'Esquirol | 13/02/2017 a les 13:55h
Arxivat a: Setembre crític, indústria agroalimentària, ramaderia, L'Esquirol, La Masellera, Josep Ramisa, delicte ecològic, purins, medi natural, medi ambient
La Masellera és una macrogranja situada en un espai natural protegit a les faldes dels cingles de Cabrera i a tocar de la riera de Sant Julià, a la comarca d'Osona
La Masellera és una macrogranja situada en un espai natural protegit a les faldes dels cingles de Cabrera i a tocar de la riera de Sant Julià, a la comarca d'Osona | Dolors Pena
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 6 de setembre de 2016, un abocament que encara està sent investigat va inundar la riera de Sant Julià, situada en un espai natural protegit a les faldes dels cingles de Cabrera, a la comarca d'Osona. Les dejeccions provenien de La Masellera, una macrogranja on es crien milers de porcs. Segons expliquen testimonis, «l'aigua feia olor de pixat de porc» i al costat de la riera «hi havia milers de crancs de riu morts, una espècie en perill d'extinció. El passat dilluns 6 de febrer, exactament cinc mesos després del primer episodi, l'avís d'un veí del municipi de l'Esquirol alertava d'un presumpte nou episodi de vessaments a la riera.

La Directa s'ha desplaçat al lloc del presumpte abocament per veure'n els efectes in situ. El torrent, que passa a escassos metres de la macrogranja, no mostra cap indici d'haver entrat en contacte amb purins. Per desgràcia, les evidències d'abocaments s'esborren en unes poques hores amb el mateix curs del riu. La macrogranja, pintada d'un color verd que es camufla enmig del preciós paratge que l'envolta, no mostra senyals d'activitat. Un treballador que ens escruta amb mirada controladora des de la casa de pagès, situada al costat de la granja, ens explica que el dissabte només donen menjar als animals a primera hora. Àvid repel·lent de visites incòmodes, ens convida a anar-hi el dilluns per parlar amb «el jefe». Tanmateix, confirma que fa uns dies van rebre una visita dels Mossos d'Esquadra.

Diferents punts de vista

Testimonis afirmen que, el mateix dia de la denúncia, es veia clarament com el torrent baixava ple d'espuma, que contrastava amb la claredat d'un petit afluent que s'ajunta amb la riera de Sant Julià poc després del seu pas per la macrogranja. El fet que els Mossos d'Esquadra no arribessin per inspeccionar el lloc i analitzar mostres d'aigua fins unes hores després de la trucada, hauria dificultat trobar evidències del presumpte delicte ecològic. Tanmateix, les anàlisis fetes el mateix dia pel Grup de Defensa del Ter (GDT) alerten que la proporció de nitrats seria superior a l'habitual. Alguns veïns també al·leguen que des de la granja també s'haurien abocat diverses cubes d'aigua per tal de netejar el cabal.
 

El torrent que passa a tocar de la granja de la Masellera i que alguns testimonis diuen que el dia de la denúncia baixava ple d'escuma Foto: Dolors Pena


Per la seva banda, l'Agència Catalana de l'Aigua afirma que va rebre un avís directament dels propietaris de l'explotació on explicaven que «tenien problemes amb la comporta d'una bassa de purins». Els inspectors desplaçats al lloc dels fets, acompanyats pels propietaris de la granja, haurien comprovat que «s'havia desembossat la comporta i s'havien gestionat els purins sense provocar cap vessament».

Tant membres del GDT com veïns de la riera asseguren que, tot i no tractar-se d'un nou episodi de vessament intencionat, és responsabilitat de la granja que no hi hagi cap fuita i apunten a una possible negligència. El GDT també demana que «el culpable d'aquests fets restableixi la qualitat ambiental de la riera i de tot l'entorn contaminat» i recorda que «Osona pateix la pressió d'un excés de cabana porcina, fet que provoca la contaminació de les aigües i una pèrdua de qualitat de vida». A més, els darrers dies un cartell anònim ha corregut per missatgeria instantània animant a trucar a l'Ajuntament de l'Esquirol per demanar que el consistori es personi com a acusació particular en la causa.

Purins amb antecedents

La macrogranja, situada a pocs metres de l'ermita de Sant Julià de Cabrera, forma part del grup empresarial de Josep Ramisa, industrial del porcí condemnat per abocar l'any 2009 més de mig milió de litres de purins a la riera Gavarresa d'Oristà, al Lluçanès. El desembre del 2014, Ramisa va acordar amb la fiscalia una multa de poc més de 1.800 euros i una condemna de sis mesos de presó –que no va haver de complir, ja que no tenia antecedents penals– i d'inhabilitació per a l'exercici de cap professió que suposés el tractament de purins. El passat setembre, va ser novament denunciat per presumpte incompliment de la inhabilitació.

[Article publicat originalment a la Directa]
Imatge il·lustrativa
Aleix Auber
Aleix Auber
Fotoreportatge d'Aleix Auber, aquest dissabte al matí, pels carrers de Banyoles, en ple confinament a causa del Covid19 | «Distància, però també complicitat, somriures davant de mirades desconfiades i poques paraules, són el resum perfecte d’aquest dia a dia»
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre | Eudald Palma
Sara Blázquez
Entrevista a Maria Saladich, cirurgiana a l'Hospital General de Vic i il·lustradora | Aprofitem les facilitats que ofereixen les noves tecnologies i la seva setmana de reserva a la feina per parlar de la nova col·laboració amb Setembre, però també de la crisi del coronavirus, del sistema sanitari, de les xarxes de suport o de la importància de posar la vida al centre
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019)
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019) | Pol Rifà
Pol Rifà
Pol Rifà reflexiona des del confinament sobre 'Serem Atlàntida' (Edicions del Periscopi) i El meridià de París (Edicions Poncianes) | «A la novel·la es planteja que en la societat de l’espectacle tot és susceptible d’esdevenir un simulacre. En el sentit que la realitat es presenta com un decorat fruit de l’alienació i del consum generalitzat. Veient la situació actual m’aventuro a plantejar que el confinament també pot acabar convertint-se en un simulacre propi d’una societat de control»