EL DIACRÍTIC

Quan limitar-se a copiar i enganxar les paraules de la policia vulnera el Codi Deontològic

Article de Sara Blázquez publicat originàriament a Mèdia.cat

«I és que és totalment innecessari utilitzar la nacionalitat de les víctimes o dels presumptes delinqüents perquè això discrimina i criminalitza col·lectius sencers»

| 01/04/2020 a les 12:54h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, mediacat, media.cat, opinió, periodisme, comunicació, mossos, mossos d'esquadra, notes de premsa, racisme, criminalització
Agents dels Mossos d'Esquadra amb algunes activistes del moviment feminista
Agents dels Mossos d'Esquadra amb algunes activistes del moviment feminista | HazteOir.org
Aquesta notícia es va publicar originalment el 01/04/2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una persona o institució presenta una queixa per una presumpta violació del Codi Deontològic per part d'un mitjà de comunicació i els seus responsables s'intenten treure la culpa de sobre al·legant que havien fet un «copiar i enganxar» de la nota de premsa. Ho trobo bastant trist, la veritat. Però sabem que malauradament és una pràctica massa estesa, aquesta de no qüestionar segons quines fonts i fins i tot publicar, fil per randa, allò que rebem a les redaccions. I ja no diguem si la font són els Mossos d'Esquadra.

Tan comuna és aquesta pràctica que el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) ha vist la necessitat de fer un estudi per esbrinar si les notes de premsa del Departament de Comunicació dels Mossos s'ajusten al Codi Deontològic dels Periodistes. Una de les últimes ocasions en què ha passat això, diu el CIC, va ser arran d'una queixa de la Fundació Bayt Al-Thaqafa contra diversos mitjans per «llenguatge discriminatori» i en les al·legacions aportades pels mitjans, els seus responsables deien que el redactat provenia «de notes de premsa dels Mossos d’Esquadra».

L'estudi detecta que, sistemàticament, les notes de premsa de la policia inclouen la nacionalitat dels presumptes delinqüents i de les víctimes, i que aquesta dada casi sempre és irrellevant des del punt de vista informatiu. No entenc com encara ara hi ha mitjans que defensen la necessitat de publicar la nacionalitat dels presumptes delinqüents, mentre no es plantegen explicar-nos si són de l'Espanyol o del Barça o què van menjar just abans de delinquir. I encara entenc menys perquè el Departament de Comunicació dels Mossos insisteix en destacar aquesta informació a les seves notes de premsa, mentre que des d'altres departaments de la mateixa Generalitat i des de les associacions de periodistes es treballa per crear guies per a una comunicació inclusiva i contra l'estigmatització als mitjans.

I és que és totalment innecessari utilitzar la nacionalitat de les víctimes o dels presumptes delinqüents perquè això discrimina i criminalitza col·lectius sencers. I no ens podem oblidar de la responsabilitat que tenim com a periodistes, sigui a una banda o a l'altra. I no només a l'hora de publicar o no la nacionalitat de les persones. L'estudi també ha detectat que algunes notes de premsa contenen explicacions detallades de fets relacionats amb activitats delictives que poden vulnerar el dret a la intimitat de les víctimes. Hi ha dades que potser són necessàries en un atestat policial, però que són totalment sobreres en una nota de premsa i més encara en una notícia, ja que la seva publicació pot afegir més dolor a les víctimes. El mateix passa amb la publicació d'imatges descontextualitzades o on es poden identificar persones concretes.

Sabem que la desigualtat és el context perfecte per alimentar i fer créixer el feixisme. Però també hi tenen a veure la manca de fonts d'informació a l'hora de contrastar segons quins fets i explicar visions distorsionades. I què carai, que qualsevol nota de premsa és una informació de part que cal contrastar. I si anem tan de cul que no tenim temps a fer res més que no sigui copiar i enganxar com a mínim aturem-nos, pensem, i en tot cas, posem cometes a les paraules de la font oficial, no?

Article publicat originàriament a Mèdia.cat.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
Sara Blázquez Castells
01/02/2019
Primera edició del festival, davant la llibreria El Refugi.
Primera edició del festival, davant la llibreria El Refugi. | Josep Comajoan
L'esdeveniment és coorganitzat per les llibreries cooperatives El Refugi de La Seu d’Urgell i La Lluerna de Ripoll | Enguany la proposta augmenta en nombre de dies, per tal d'omplir les localitats del Pirineu de poesia i música
«L'Imperialisme estatunidenc porta anys generant guerres a Orient Mitjà. El control dels recursos és essencial per al capital»
«L'Imperialisme estatunidenc porta anys generant guerres a Orient Mitjà. El control dels recursos és essencial per al capital» | Bumble Dee
Óscar García Jurado
Óscar García Jurado debuta com a articulista a Setembre amb un text que vincula el conflicte d'Orient Mitjà amb els interessos del capitalisme que se serveix del racisme, el masclisme, l'explotació ambiental o el militarisme per als seus interessos | «El capital necessita de l'Estat per a nodrir-se. Sempre ho ha fet. També en neoliberalisme. L'augment de la despesa militar suposarà disminuir despesa pública en educació, sanitat,… Això significarà un augment dels beneficis del capital que controla la provisió privada d'aquests serveis»
L'equip de la cooperativa a la Plaça del Mercat, ben a prop de la seva seu.
L'equip de la cooperativa a la Plaça del Mercat, ben a prop de la seva seu. | Ulisses Ortiz
Anna Pujol Navarro
Neu al carrer és una cooperativa dedicada a la creació, producció, management, acompanyament, comunicació i agitació general de projectes culturals