En Moviment | Editorials cooperatives

​Campanya popular per donar continuïtat a les col·leccions d’Edicions Bellaterra

La cooperativa manresana Cultura21 posa a la venda 300 títols participatius de 1.000 euros cadascun per finançar la compra d’Edicions Bellaterra

Abans de festes ja s’havien obtingut 120.000 dels 300.000 euros que es pretenen cobrir amb aportacions populars

| 25/12/2019 a les 12:32h
Arxivat a: En moviment

La cooperativa manresana Cultura21 té en marxa una campanya popular de venda de títols participatius per  donar continuïtat a les col·leccions d’Edicions Bellaterra, una editorial de més de 45 anys d’història i amb prop de mil títols publicats que ha jugat un paper molt important en l’expansió de les ciències socials i l’obertura de nous horitzons crítics, antropologia crítica, pensament decolonial, teoria queer, feminisme i transfeminisme, LGBTI, etc.

Després de prop de 10 anys de treball dins del món del llibre, amb projectes com Tigre de Paper, Catarsi Magazín o la Fira Literal, Cultura21 pretén fer aquest salt endavant i comprar les col·leccions d’Edicions Bellaterra i incorporar-les al seu projecte. Per fer-ho, han desplegat una emissió social de 300 títols participatius amb un valor de 1.000 euros cada títol a retornar en 5 anys (termini prorrogable anualment). 

Abans de festes anunciaven que havien superat el 42% del repte que s’havien marcat i es fixaven el final d’any per haver completat el 50%. Segons explica Cultura21, els 300.000 euros que esperen obtenir amb la venda de títols participatius cobreix un 74% del cost total de l’operació de compra de les col·leccions d’Edicions Bellaterra. La resta es cobriria amb una aportació dels fons propis de Cultura21 (un 20%) i amb aportacions de les persones sòcies de la cooperativa (un 6%).
 

Cultura21 és editora de Tigre de Paper i Catarsi Magazín i impulsora de la Fira Literal Foto: Cultura21


A través dels títols participatius pretenen dotar-se d’un model de finançament alternatiu basat en la implicació social i així poder continuar fent avançar Cultura21 com a projecte de cultura i pensament crític, cooperatiu i transformador. Segons expliquen des de Cultura21, l’èxit de la venda de títols participatius en les primeres setmanes de campanya, «ens confirma en l'encert de la iniciativa i ens esperona a avançar en aquest projecte».

Edicions Bellaterra, una editorial amb 46 anys d’història
 
Edicions Bellaterra va néixer el 1973. És una editorial consolidada amb prop de 1.000 títols publicats que ha jugat un paper molt important en l’expansió de les ciències socials i l’obertura de nous horitzons crític. Després de 46 anys d’història, el seu editor, José Luis Ponce, es jubila, i per això Cultura21 ha decidit assumir-ne el relleu per evitar la desaparició d’aquesta editorial acadèmica i continuar amb el seu llegat. En aquest procés, Cutltura21 explica que té pensat transformar Edicions Bellaterra en una cooperativa.
 
El mètode escollit ha estat l’emissió de títols cooperatius; un tipus de microcrèdit que servirà per finançar la compra de l’editorial. Cultura 21 ha emès un total de 300 títols participatius de 1.000 euros cadascun a un termini de 5 anys (prorrogables anualment) i una remuneració anual de l’1,5% o la subscripció a un dels seus projectes.
 

Fira Literal 2019. Cultura21 és una de les impulsores de la fira del llibre crític Foto: Fira Literal


Tal com recorden des de Cultura21, aquesta és la primera vegada que una editorial independent fa un salt d’aquesta magnitud i que, per fer-ho, recorre a l’emissió de títols participatius. «Podria semblar una inversió de risc, en un moment en què el sector del llibre cada vegada tendeix més a un replegament en tots els àmbits, però el projecte té uns avals importants», expliquen. La també cooperativa Tàndem Social ha fet l’estudi de mercat i viabilitat de l’adquisició de l’editorial i el col·lectiu Ronda s’ha encarregat de l’assessorament jurídic.
 
Simón Vázquez, editor de Tigre de Paper, destaca que «els comptes de Bellaterra són plenament sanejats i, per tant, és totalment possible el retorn d’aquests diners en cinc anys». Ara bé, també remarca que qui inverteixi en títols participatius no ho faci amb diners que pugui necessitar immediatament. «Volem que sigui una fórmula d’estalvi; estem convençuts que invertir en cultura és millor que no pas fer-ho en bancs que inverteixen en guerres o armes», conclou.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Sara Blázquez, Mar Carrera, Ginesta Mary, Roser Iborra i Aina Roca, a la presentació del concurs literari aquest dimarts a Vic
Sara Blázquez, Mar Carrera, Ginesta Mary, Roser Iborra i Aina Roca, a la presentació del concurs literari aquest dimarts a Vic | Aleix Auber
«El porc del demà» és un concurs de relats emmarcats dins la ficció distòpica en els quals l’eix central giri entorn a la indústria porcina i la seva decadència | Els deu relats finalistes seran publicats en un llibre per Pol·len Edicions | El concurs el convoquen el Grup de Defensa del Ter, Justícia Alimentària, Càrnies en Lluita, Pol·len Edicions i Setembre
Concentració a la plaça Major de Vic en suport a les persones detingudes el 23S
Concentració a la plaça Major de Vic en suport a les persones detingudes el 23S | Sara Blázquez
Jordi Martí Font
«Aquella confiança cega «en la nostra policia» o «en el nostre Parlament» ha rebut estocades de mort i jo me n'alegro» | «La feina continua sent gran i feixuga, però amb ritmes diferents i complementaris cada cop la fa més gent, més gent que ha après a entendre les diferències de circumstàncies personals com quelcom enriquidor més que no pas rebutjable»
Esquiadors a l'estació de La Molina
Esquiadors a l'estació de La Molina | FGC
David Bou
La coordinadora SOS Pirineus s'erigeix com un front comú contra projectes urbanístics i extractivistes que en cas d'executar-se suposarien un fort impacte ambiental sobre el territori | Els col·lectius impulsors denuncien l'aposta de les administracions pel monocultiu turístic i reivindiquen un model socioeconòmic que respecti les formes de vida pròpies de la identitat i cultura pirinenques