En Moviment | Economia social i solidària

Tres de cada quatre persones que treballen en associacions o fundacions de l’economia social de la Catalunya Central són dones

Gairebé la meitat d’entitats de l’economia social del territori són associacions i fundacions

L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central presenta i publica la diagnosi i el catàleg de bones pràctiques de les associacions i fundacions de les sis comarques del territori

​Un 56% dels treballadors de les cooperatives de la Catalunya Central són dones

| 21/12/2018 a les 15:02h
Arxivat a: En moviment, associacionisme, fundacions, associacions, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, cooperativisme, economia social i solidària
Alba Rojas i Jordi Bordes, a la presentació de la Diagnosi aquest dijous a Manresa
Alba Rojas i Jordi Bordes, a la presentació de la Diagnosi aquest dijous a Manresa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/12/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un 73,81% de les persones que treballen en associacions o fundacions de l’economia social de la Catalunya Central són dones. Un percentatge encara més alt que en cooperatives i societats laborals, les altres dues fórmules jurídiques més esteses entre les entitats i empreses d’economia social del territori, on les dones treballadores representen un 53%, i encara més per sobre del percentatge de treball femení en el global de la societat, que és del 47%. Són dades extretes de la segona entrega de la Diagnosi de l’Economia Social i Solidària de la Catalunya Central que aquest últim any s’ha centrat en les associacions i fundacions i que, com l’any anterior, ha elaborat la cooperativa L’Arada per a l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. La Diagnosi es va presentar aquest dijous 20 de desembre al Palau Firal de Manresa.
 
La Diagnosi de l’Economia Social i Solidària és una eina fins ara inexistent i que li servirà a l’Ateneu per tirar endavant diversos punts del seu Pla de Treball, ara que s’entra en el tercer any consecutiu d’activitat d’aquesta entitat formada per diverses cooperatives del territori. Tant la Diagnosi d’aquest any com la de l’any passat, dedicada a les cooperatives i societats laborals, es poden consultar públicament a la pàgina web de l’Ateneu. Allà també s’hi pot consultar el Catàleg de Bones Pràctiques de l’Economia Social i Solidària de la Catalunya Central, tant pel que fa a les cooperatives i societats laborals, com a les associacions i fundacions. El Catàleg consta de 67 fitxes d’associacions i fundacions de les sis comarques de la Catalunya Central que permeten conèixer-les millor alhora que s’hi exposen algunes de les bones pràctiques que duen a terme.
 
Un 44% d’entitats de l’economia social de la Catalunya Central són associacions o fundacions
 
Jordi Bordes, de L’Arada, autor de la Diagnosi d’aquest any, va exposar en la presentació els criteris que s’han seguit per incloure dins el treball les dades d’un centenar d’associacions i fundacions d’entre els millers que existeixen a la Catalunya Central. Es tracta d’uns criteris que es detallen a l’ìnici de la Diagnosi, però que parteixen de la base que generen activitat econòmica aquelles entitats que, entre altres paràmetres, ofereixin productes o serveis a tercers i no només per a la pròpia activitat de l’associació o fundació. El treball també s’ha cenyit a aquelles associacions o fundacions que treballen en els àmbits de l’atenció a les persones, amb especial èmfasi a la inclusió i cohesió social i les que s’adrecen als col·lectius més vulnerables, o les que ho fan en àmbits com els de l’agroecologia, la producció de béns i serveis culturals, les finances ètiques i les monedes comunitàries o associacions sociocomunitàries com banc del temps, banc de terres o grups de criança, per exemple.
 
Pel que fa a les dades, més enllà de les d’ocupació femenina, Bordes va destacar-ne algunes més. Com el fet que les associacions representen un 29,9% de l’economia social i solidària de la Catalunya Central, i les fundacions, un 14%. En total, un 43,9% de l’economia social i solidària del territori, doncs, té aquesta fórmula jurídica. La majoria es concentren a les comarques del Bages i Osona, i treballen en sectors d’atenció a les persones, molt per sobre del que ho fan les cooperatives, per exemple, més centrades en el sector industrial. Pel que fa a l’ocupació, les fundacions donen feina a 1.583 persones i les associacions a 443. Sorprèn que així com l’ocupació femenina representa un 73,81% del total de les persones que treballen en aquestes entitats, el nombre de dones sòcies de les mateixes baixa fins a un 46,83%. La majoria d’associacions i fundacions analitzades no superen els 10 anys d’antiguitat, la qual cosa, segons Bordes, és indicativa d’«un sector amb molt de dinamisme i que es reinventa en funció de les necessitats socials». 
 
Pel que fa a les bones pràctiques, segons Bordes, destaca la participació de les persones sòcies i treballadores en la gestió de l’entitat, especialment en el cas de les associacions; mesures i treballs en favor de la inclusió social, o que moltes d’elles han sorgit a partir d’iniciatives ciutadanes com a resposta a necessitats del territori. També que solen primar la compra de béns i serveis de caràcter local a altres empreses o entitats del territori, o que faciliten la formació de les persones treballadores o voluntàries que hi col·laboren. També es detecta una forta dependència de l’administració en el finançament o en la disposició d’espais. 
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Ramon Ripoll aguantant l'estelada de la capçalera en una manifestació de la Diada a Vic
Ramon Ripoll aguantant l'estelada de la capçalera en una manifestació de la Diada a Vic | Dolors Pena
Publiquem els textos que es van llegir en nom de Capgirem Vic, Unitat contra el Feixisme i el Racisme i Càrnies en Lluita a l’acte de comiat a Ramon Ripoll
Marta Salinas durant l'entrevista a la Fira Literal
Marta Salinas durant l'entrevista a la Fira Literal | Oriol Clavera | Fira Literal
Josep Comajoan
Entrevista a Marta Salinas, autora de la novel·la 'Aprendre bahasa és fàcil' a l'última Fira Literal | «Publicar s'ha convertit en una fita en sí mateixa en comptes d'anar a la recerca de la qualitat» | «'Aprendre bahasa és fàcil' gira entorn a les expectatives no complertes i el pes de la quotidianitat en la relació de parella»
Els cinc socis de la cooperativa Mas Les Vinyes amb els quatre infants amb qui formen els tres nuclis familiars que viuen i treballen a la masia Les Vinyes
Els cinc socis de la cooperativa Mas Les Vinyes amb els quatre infants amb qui formen els tres nuclis familiars que viuen i treballen a la masia Les Vinyes | Mas Les Vinyes
Núria Farrés
Mas Les Vinyes, una cooperativa de treball que gestiona un projecte de permacultura al Lluçanès | «Col·laborem i creem sinergies amb la gent d'aquí en molts aspectes, no només econòmics sinó també socials i culturals»