En moviment

ACVic mostra les diferents cares del silenci en la primera exposició de la temporada

L'exposició és una aproximació de diferents artistes plàstics al concepte del silenci utilitzant tècniques que van de la fotografia fins a la instal·lació

L'exposició arriba a Vic, amb dos artistes més dels inicials, entre els quals l'osonenc Ferran Blancafort

L'ACVic exposa els resultats d’uns tallers amb entitats socials de Vic i artistes vinculats al projecte europeu PAIC

| 25/01/2018 a les 17:46h
Arxivat a: En moviment, ACVic, art, art contemporani, fotografia, silenci/s
Imatge que forma part del projecte audiovisual Las Saladas, d'Albert Bayona, inclòs en l'exposició
Imatge que forma part del projecte audiovisual Las Saladas, d'Albert Bayona, inclòs en l'exposició | Albert Bayona
Aquesta notícia es va publicar originalment el 25/01/2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ACVic Centre d'Arts Contemporànies comença la nova temporada d'exposicions inaugurant «Silenci/s», una aproximació de diferents artistes plàstics al concepte del silenci utilitzant tècniques que van de la fotografia fins a la instal·lació i a cura de Jordi Tolosa. «L'exposició aporta distintes visions del silenci, que pot ser absència però també plenitud ja que ens permet crear i créixer», afirma Tolosa. La inauguració tindrà lloc aquest divendres 26 a les 7 de la tara.

A les obres que conformen l'exposició, el silenci adopta diferents formes: com a buit en espais físics; a la natura; el silenci de l'individu enfrontat a si mateix; com a element vertebrador del pensament; o com a part de la mort. I també pren interpretacions i formats diversos segons cada artista i la seva disciplina: la mataronina Carme Garolera el capta «des de la passió, d'una manera quasi bé litúrgica, com a absència d'un ésser estimat»; l'artista i enginyer de so Félix Blume ho fa amb una peça feta expressament per a l'exposició, «una caiguda silenciosa de petits papers que ompliran l'espai»; el lleidatà Albert Bayona, amb un vídeo de Las Saladas, paisatge de Los Monegros; Pep Mata amb fotografies resultat de llargues caminades a més de 2.000 metres d'altitud: «un enfrontament de l'individu amb la immensitat de la natura», i Ricard Aymar a través de fotografies en blanc i negre de gran tamany que fan un «retrat de diverses pedres que recorden la forma d'un cor humà; un cor que no batega, una natura morta». Tolosa, en canvi, en fa una reflexió en la qual confronta la imatge i la paraula, buscant en aquest pla «un nou significat» mentre que l'osonenc Ferran Blancafort se centra «amb el silenci urbà» basant-se en una geometria abstracta. Per la seva banda, el manresà Ignasi Villares és l'artífex del text sobre el silenci del desplegable de l'exposició.  

L'exposició arriba a Vic, amb dos artistes més dels inicials, Pep Mata i Ferran Blancafort, després d'haver-se estrenat l'any passat a Can Manyé a Alella i haver passat també per la sala Trinitaris de Vilafranca.

Format a l'Escola Sant Jordi de Barcelona, Jordi Tolosa (Barcelona, 1956) és un escultor i artista que ha exposat a l'Estat espanyol i a països com França, Alemanya i Holanda. Durant els anys 80 va dur a terme diverses intervencions artístiques al carrer. Té una dilatada trajectòria durant la qual ha participat en exposicions individuals i col·lectives a llocs com el Centre d'Art Santa Mònica, el Museu d'Art Modern de Tarragona, la Fundació Vila Casas de Palafrugell i la Fundació Suñol de Barcelona. Ha participat a esdeveniments com ARCO, de Madrid, i KunstRAI, d'Amsterdan. Ha guanyat el primer premi d'ARTFAD d'Or (2012) i ha estat finalista del Premi Escultòric de Torrelavit (2010).  
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Imatge il·lustrativa
Aleix Auber
Aleix Auber
Fotoreportatge d'Aleix Auber, aquest dissabte al matí, pels carrers de Banyoles, en ple confinament a causa del Covid19 | «Distància, però també complicitat, somriures davant de mirades desconfiades i poques paraules, són el resum perfecte d’aquest dia a dia»
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre
Maria Saladich és cirurgiana a l'Hospital General de Vic, però és també il·lustradora. En ple confinament per la crisi del coronavirus enceta una col·laboració amb Setembre | Eudald Palma
Sara Blázquez
Entrevista a Maria Saladich, cirurgiana a l'Hospital General de Vic i il·lustradora | Aprofitem les facilitats que ofereixen les noves tecnologies i la seva setmana de reserva a la feina per parlar de la nova col·laboració amb Setembre, però també de la crisi del coronavirus, del sistema sanitari, de les xarxes de suport o de la importància de posar la vida al centre
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019)
El confinament ha enganxat a Pol Rifà, autor de la ressenya, llegint 'Serem Atlàntida', de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2019) | Pol Rifà
Pol Rifà
Pol Rifà reflexiona des del confinament sobre 'Serem Atlàntida' (Edicions del Periscopi) i El meridià de París (Edicions Poncianes) | «A la novel·la es planteja que en la societat de l’espectacle tot és susceptible d’esdevenir un simulacre. En el sentit que la realitat es presenta com un decorat fruit de l’alienació i del consum generalitzat. Veient la situació actual m’aventuro a plantejar que el confinament també pot acabar convertint-se en un simulacre propi d’una societat de control»