El Diacrític

El vestit vell de l'emperador

«L’emperador va despullat i és cec i és sord: el dia 1 no va veure res. El vestit invisible no era nou: era molt vell»

«Com Antígona, desobeirem. Com Ícar volarem, ni que sigui amb ales de cera que, dia a dia, s’enfortiran»

​Set hores de tall de carretera a la confluència de la C-17 i l’Eix a Gurb

| 04/10/2017 a les 23:16h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Felip VI, independentisme, independència, referèndum, 1-O, desobediència
Felip VI durant un acte del Dia de les Forces Armades
Felip VI durant un acte del Dia de les Forces Armades | Casa Real
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/10/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hi ha contes que no moren mai, perquè la filosofia que se’n desprèn té un abast universal: el Cigronet que escampa engrunes (que es mengen els ocells) per trobar el camí de casa, per exemple, sempre m’ha semblat extraordinàriament suggeridor.

També hi ha mites que semblen contes, que potser ho eren: Ícar amb ales de cera, camí del sol; Dèdal enmig del laberint; Antígona desobeint les lleis i enterrant el germà.

Seria molt interessant, em sembla, fer-ne un estudi per tal de veure de quina manera s’expliquen arreu del món, perquè hi ha moltes similituds en diferents cultures i allò que ens sembla només nostre, els contes a la vora del foc, de fet parlen sovint de focs i de vetlles d’arreu del món.

En començar a escoltar el rei, el dia 3 d’aquest octubre que durarà anys, em va venir un conte el cap: El vestit nou de l’emperador. Suposo que ja el sabeu: l’emperador és tan presumit que es fa fer un vestit extraordinari que només veuen els savis, li diuen. En mirar-se al mirall, es veu nu, però no gosa admetre-ho, per no semblar ruc. D’aquesta manera, acaba passejant-se a pèl pel reialme, i ningú no gosa dir res, fins que una nena l’assenyala:

- L’emperador va despullat!

Em sembla que actualment els reis, pel sol fet de ser-ho, pel sol fet de creure’s per damunt del bé i del mal, van tots despullats. Però el petit emperador fatxenda que se’ns va ficar a casa per declarar-nos la guerra des del televisor va ser emmudit immediatament per una cassolada impressionant. Vam ser moltes les qui vam dir, a cops de cassola:

- L’emperador va despullat!

I això és tant com dir: el petit emperador fatxenda està comprat, diu el que no és, el que li dicten els llepaculs de torn, els qui s’omplen i li omplen les bosses amb els diners robats a la gent. L’emperador va despullat i és cec i és sord: el dia 1 no va veure res. El vestit invisible no era nou: era molt vell.

En aquest camí atzarós cap a la independència, els ocellots de rapinya es van menjant les engrunes que hem escampat per tornar a casa, amb una fam voraç. Però sempre en tornarem a escampar. Sempre en quedaran.

En aquest camí costerut cap a una república justa, només ens tenim a nosaltres, pel que es veu. Però això és molt. Això és tot.

Després de la repressió terrible del dia 1, que alguns no van veure, em va semblar especialment suggeridora la imatge dels dos amics que van anar a manifestar-se vestits amb banderes diferents: l’espanyola i l’estelada. És una imatge amb més força que cap bandera cremada, em sembla! I encara tindrem més força el dia que no ens en caldrà cap, de bandera...

No anem despullats i despullades pel món. Anem-hi abrigades amb l’alegria de ser companyes, companys. Abrigats amb les abraçades contra el fred de l’odi. Que només els petons ens tanquin la boca! Que els carrers siguin per sempre nostres!

Perquè sortirem del laberint. Com Antígona, desobeirem. Com Ícar volarem, ni que sigui amb ales de cera que, dia a dia, s’enfortiran.

Cap a un món millor, que haurem de bastir pedra sobre pedra, maó a maó, engruna amb engruna.
Fragment de la instal·lació que presenta Isabel Banal a l'exposició «En el nom de la mare, en el nom de la terra» que obre la temporada a ACVic
Fragment de la instal·lació que presenta Isabel Banal a l'exposició «En el nom de la mare, en el nom de la terra» que obre la temporada a ACVic | Juan de Jarillo
La primera exposició, «En el nom de la mare, en el nom de la terra», reuneix obra de set creadores contemporànies de diferents generacions i procedències | Un homenatge a Frederic Amat i dos cicles de ceràmica i fotoperiodisme completen el programa d'aquest any al centre d'arts contemporànies vigatà
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas ressenya 'Tardor' (Raig verd, 2019), d'Ali Smith
M. Carme Rafecas
M. Carme Rafecas estrena la secció 'Més llibres, més lliures' amb la ressenya de 'Tardor' (Raig Verd, 2019), la primera novel·la del quartet estacional d'Ali Smith
Loquillo
Loquillo | Lucía de Andrés
Jordi Martí Font
«Com que no fas cap gest per diferenciar-te de la majoria d'espanyolistes que hi ha i que et lloen acabes essent la BSO dels feixistes i això a algú que, com tu, presumeix de ser antifeixista l'hauria de posar molt nerviós» | «De tu, nascut al Poble Sec i nét d'un antifeixista, adulador de Durruti, esperàvem alguna cosa més que acabar endollat als mítings de BOCS»