Els que vam néixer, créixer i viure en la dictadura, i ens hi vam oposar, en l’acció, en el fer vam esdevenir antiautoritaris. Alguns ho van pagar amb presó o llurs vides; no eren màrtirs, eren resistents, lluitadors per la llibertat personal i col·lectiva.

Mort el dictador s’imposà la seva herència, la restauració monàrquica. S’instaura el règim del 1978, pactada sota l’amenaça dels qui van sostenir els colpistes; militars, falangistes, sindicats, integristes catòlics, cristo rei, opus dei, banca i grans empresaris col·laboradors, que es van enriquir amb l’espoli als represaliats amb el vistiplau de la comunitat internacional.

No he votat cap referèndum de restauració, ni d’estatuts claudicants d’autonomia. Ho he sostingut en el temps.

Comparteix-ho amb persones i col·lectius que no necessitem dirigents, ni professionals en els afers comuns, el que funciona és organitzar-se i autogestionar-se, sense líders que imposin les seves idees, sinó amb el debat sincer.

En aquest moment transcendental, l’autodeterminació de Catalunya i dels pobles subjugats és prioritària per restaurar espais de democràcia participativa des de la base on convivim les persones. Cal participar, prendre partit i cal votar el proper 1 d’octubre pel Referèndum. I cal votar Sí.

No obstant, penso que els diputats electes al Parlament, sobirà, haurien d’haver declarat ja fa molt de temps, unilateralment la independència. La #DUI.

Mentrestant el cap de l’Estat, el monarca mana, es pren les atribucions que li han atorgat per la seva llei. Mana militarment al Gobierno a les seves ordres, com van fer el seus predecessors, el seu pare per encàrrec i com a hereu del dictador Franco.

Entren militarment pel sud amb el desplegament massiu de cossos especials d’intervenció de la GC i PN de la resta de l’estat cap a Catalunya, estratègia de guerra. L’Estat autoritari amenaça i comença a reprimir amb coerció. L’Estat no vol deixar perdre privilegis.

Davant aquesta amenaça cal convocar la vaga general indefinida. #VagaGeneralIndefinida