En Moviment

Aquest divendres es fa a Manlleu alTERna't, una jornada per conèixer i donar visibilitat a l'economia social i solidària

La jornada es farà de les 6 de la tarda a les 10 del vespre a l'Embarcador del Ter i servirà per conèixer de diferents maners qui i com està treballant amb els criteris de l'economia solidària

alTERna't és organitzat per la Xarxa d'Economia Social i Solidària de Manlleu, la primera que hi ha d'aquest tipus a Osona

​Un 56% dels treballadors de les cooperatives de la Catalunya Central són dones

, Manlleu | 29/08/2017 a les 16:32h
Arxivat a: En moviment, economia social i solidària, Manlleu, Xarxa d'Economia Social i Solidària de Manlleu, alTERna't
Lina Costa, Mireia Franch i Betlem Parés, a la presentació d'alTERna't, avui a l'Embarcador del Ter
Lina Costa, Mireia Franch i Betlem Parés, a la presentació d'alTERna't, avui a l'Embarcador del Ter | Josep Comajoan
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/08/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Xarxa d’Economia Social i Solidària (XESS) de Manlleu organitza aquest divendres alTERna’t, una jornada lúdica i didàctica entorn a aquest tipus d’economia. La jornada es farà de 6 de la tarda a 10 del vespre a l’Embarcador del Ter i pretén donar visibilitat a les iniciatives que ja estan actuant sota els criteris de l’economia social i solidària i fer adonar a la ciutadania que també ja els estan introduint en els seus hàbits quotidians. L’alTERna’t compta amb el suport de l’Oficina de Promoció Econòmica (OPE) de l’Ajuntament de Manlleu, de l’Embarcador del Ter i de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.

La jornada ha estat presentada aquest dimarts a l’Embarcador del Ter mateix. Han intervingut a la presentació Betlem Parés, coordinadora de l’Àrea de Serveis a les Persones i Promoció Econòmica de l’Ajuntament, i Mireia Franch i Lina Costa, en nom de les iniciatives que formen part de la Xarxa d’Economia Social i Solidària de Manlleu.

Mireia Franch i Lina Costa han detallat el programa de l’alTERna’t, que començarà a les 6 de la tarda, amb una explicació de què s’enten per economia social i solidària a càrrec del manlleuenc Ruben Suriñach, coordinador del Balanç Social de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya i membre de la cooperativa mésOpcions.  De 7 a 9 es podrà conèixer o participar en un itinerari de jocs didàctics i activitats de sensibilització pensats per a un públic familiar. Les activitats estaran dinamitzades per membres de les iniciatives de la xarxa manlleuenca. Finalment a les 9, i per cloure la jornada, hi haurà una actuació musical d’Anna i Nil Solans. 

A partir de les 7 també es podrà gaudir de l’oferta gastronòmica de l’Embarcador del Ter, que aquesta vegada es complementarà amb entrepans elaborats per l’agrobotiga de Les Basses, una de les iniciatives que formen part de la Xarxa d’Economia Social i Solidària de Manlleu. Aquesta serà una de les últimes oportunitats d’aquest estiu per gaudir de l’Embarcador del Ter, que a la seva vegada, també forma part de la Xarxa.

Mireia Franch ha explicat els objectius de les entitats i l’Ajuntament en agrupar-se entorn a la Xarxa d’Economia Social i Solidària de Manlleu. També la voluntat d’ampliar-la, fins i tot més enllà de Manlleu, a totes aquelles entitats i empreses que en la seva activitat econòmica ja estiguin incorporant alguns dels valors de l’economia social i solidària com poden ser, segons Franch, l’economia democràtica, sostenible, «d’aquí i que es queda aquí», cooperadora, transparent «i que apel·la a la participació ciutadana». Respecte l’alTERna’t, Mireia Franch ha recalcat que no és una fira a l’ús, amb estands de les entitats de la Xarxa, sinó una activitat «per presentar la nostra manera de fer, aquesta vella manera de fer economia».
 

Lina Costa, Mireia Franch i Betlem Parés, a la presentació d'alTERna't, avui a l'Embarcador del Ter Foto: Josep Comajoan


Betlem Parés, per la seva part, ha intervingut en nom de l’Ajuntament de Manlleu, un dels pioners a Osona i Catalunya en posar en valor l’economia social i solidària. Ha recordat que a Manlleu ja hi ha empreses, algunes d’elles ni tan sols sent conscients de formar part de l’economia social i solidària, que ja estan aplicant principis propis d’aquesta. Parés també ha recalcat el fet que Manlleu es troba entre els municipis fundadors de l’Associació de Municipis per l’Economia Social i Solidària i que és un dels nou membre del seu consell executiu. 

L’acte d’avui a l’Embarcador del Ter també s’ha aprofitat per presentar una guia de les finances ètiques que han editat conjuntament la Xarxa d’Economia Social i Solidària i l’Ajuntament. En la mateixa s’hi detallen les diferents possibilitats que la ciutadania i les empreses tenen de treballar ja amb entitats del món de les finances ètiques. 

Una Xarxa que funciona des de 2015

La Xarxa d’Iniciatives d’Economia Social i Solidària de Manlleu va ser impulsada el 2015 des de l’Ajuntament i diverses de les iniciatives que en formen part. Sota el paraigües de la Xarxa s’agrupen empreses, entitats i altres iniciatives que actuen des del compromís social per resoldre necessitats a través de l’activitat econòmica. Segons la Xarxa, es tracta d’iniciatives que s’orienten per principis com la transparència, la participació, la sostenibilitat, l’equitat, la inclusió, la solidaritat, la col·laboració i compromís amb la comunitat, amb una clara voluntat transformadora davant l’actual context de desequilibri, desigualtat i exclusió social. 

Es tracta d’iniciatives que actuen en diversos sectors (agricultura, restauració, serveis, indústria, lleure...) i que s’organitzen a través de diferents formes jurídiques (cooperatives, associacions, fundacions o fins i tot societats mercantils o autònoms). Tot plegat coordinat amb el treball transversal de suport a l’economia plural que es du a terme de l’Oficina de Promoció Econòmica (OPE) de l’Ajuntament amb actuacions en diferents àmbits per a donar suport a les iniciatives existents i fomentant-ne l’aparició de noves.

Les iniciatives que s’agrupen actualment a l’entorn de la Xarxa d’Economia Social i Solidària (XESS) de Manlleu són Hort Viu, el Serradet de Barneres, Les Basses, Sambucus, Mercat KMOsona, l'Embarcador del Ter, l'escola bressol Els Picarols, els Horts Socials, la Coope, Temps x Temps, l'Espai Solidari, Tam Tam, Osonament, TAC Osona, Maresmon, Areté, Nonaina Nadons i l'Ateneu de Manlleu. En la roda de premsa, Betlem Parés ha mostrat la voluntat de la Xarxa d'ampliar el nombre d'iniciatives que s'hi agrupen més enllà de les 25 en un termini no molt llunyà. «No em preocupa poder dir que som 100 entitats i ser incapaços de transformar, el treball en xarxa som conscients que és lent, però acaba sent efectiu», ha dit Parés.
 

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista | «No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa | Fons Brangulí
Jordi Martí Font
Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»
Laia Serra, autora de l'informe 'Les violències de gènere en línia'
Laia Serra, autora de l'informe 'Les violències de gènere en línia' | Sara Blázquez
Sara Blázquez
L’advocada ha elaborat l’informe ‘Les violències de gènere en línia’, editat per Pikara Magazine | «Una de les reivindicacions és trencar aquesta dicotomia de violències en línia i violències fora de línia. Violències que tenen la mateixa estructura, la mateixa motivació, la mateixa finalitat»