En moviment

Simona Levi, fundadora de la plataforma Xnet, al Fòrum de Debats de Vic

La conferenciant exposarà les seves tesis que parteix de la base que necessitem una democràcia en què la ciutadania controli les seves institucions i que, per a això, s'han de canviar radicalment les regles de joc

La xerrada serà aquest divendres a l'auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu de Vic

​Mercantilització, individualització i capitalisme (in)sostenible

, Vic | 20/04/2017 a les 18:07h
Arxivat a: En moviment, Simona Levi, Fòrum de Debats de Vic, nova política
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/04/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Fòrum de Debats organitza per al proper divendres, 21 d'abril, una conferència amb el títol de «La governança, responsabilitat col·lectiva. Cap a un canvi radical de les regles de joc» que anirà a càrrec de Simona Levi, activista social, artista i fundadora de la plataforma Xnet. La conferència tindrà lloc a l'auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu a la rambla de l'Hospital de Vic, i començarà a les 8 del vespre. 

La conferenciant centrarà la seva intervenció en desenvolupar els seus plantejaments que parteixen de la base que necessitem una democràcia en què la ciutadania controli les seves institucions i que, per a això, s'han de canviar radicalment les regles de joc. Considera que, si volem ser una societat adulta, la governança ha de basar-se en la possibilitat d'exercir la responsabilitat col·lectiva, no en la confiança cega en un o diversos líders. i pensa que l'apropiació per part de la falsa nova política de les paraules «transparència» i «participació» ha de ser atacada d'arrel abans que frustri el sa esforç de canvi que ha desenvolupat la societat a partir del 15-M. Per a Simona Levi, les noves tecnologies han produït una desintermediació, una anul·lació o canvi de pes contractual entre els intermediaris. Ho han fet amb els productes de cultura i informació, i també amb els intermediaris entre la ciutadania i les institucions. Els partits han quedat totalment obsolets en les seves funcions i estructures i, ara mateix, només serveixen per a cooptar i polaritzar. Ella creu que, en l'era del 15-M, només poden ser un agent més, i de la mateixa importància, que qualsevol altre node en una xarxa de ciutadania activa en molts àmbits: habitatge, sanitat, educació, drets civils, energia, béns comuns... Tan sols s'haurien d'ocupar de mantenir funcional el curs per tal que les propostes programàtiques de la societat civil organitzada veiessin la llum.

La conferència anirà a càrrec de Simona Levi, nascuda a Itàlia però resident a Barcelona des de fa anys, directora de teatre, dramaturga, estratega tecnopolítica, gestora cultural, artista multidisciplinar amb ús de suports audiovisuals, multimèdia o escenogràfics, investigadora, reportera, docent... Com a activista, els darrers anys s'ha centrat en la cultura lliure, la democràcia digital i l'ús estratègic de les eines digitals per a l'organització, la comunicació tecnopolítica, l'acció col·lectiva, la lluita contra la corrupció de l'Estat i la renovació de la democràcia. Iniciadora de projectes com Xnet o 15MpaRato, que ha obert el judici a la cúpula de Bankia, el cinquè banc de l'Estat espanyol, organitza plataformes per a destapar la corrupció i la responsabilitat política de les injustícies econòmiques aquí i a Europa. Va tenir un paper destacat en el moviment 15M des de Barcelona. També ha participat en els moviments pel dret a l'habitatge i l'ús de l'espai públic.  Els seus espectacles s'han representat en teatres i festivals de tot Europa i és autora, entre altres, de l'obra Hazte banquero, que ha contribuït en gran mesura al coneixement i denúncia de l'estafa de les preferents, les targetes black i l'escàndol Bankia i a la victòria jurídica contra la cúpula d'aquest banc. És coautora de diversos llibres i a través de conferències o classes divulga noves formes de democràcia i impulsa la lluita contra la corrupció. Des del 2017 dissenya i dirigeix el «Màster Drets Civils, Tecnopolítica i cultura digital- Béns comuns, democràcia i comunicació a l'era de la informació» a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Representants de l'organització després de la presentació del FESSrural 2024
Representants de l'organització després de la presentació del FESSrural 2024
El Festival Rural de l'Economia Social i Solidària servirà per mostrar i enxarxar les economies transformadores del món rural en la lluita contra els macroprojectes | Es farà el dissabte 13 de juliol a Vallfogona de Riucorb, a la Conca de Barberà
Moment de la roda de premsa.
Moment de la roda de premsa.
Aquest matí diversos col·lectius i entitats han presentat en roda de premsa la manifestació unitària PROU! – Posem límits al turisme, que tindrà lloc el dissabte 6 de juliol a Barcelona | En paral·lel, a Girona, també han fet públic el Manifest per la Reducció de l’Activitat Turística, elaborat per l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, amb més de 200 signatures individuals, moltes de les quals de veus conegudes del món de la cultura i la ciència
Pep Divins i Aynés (Llobera, 1951) és lector, pastor i poeta, en aquest ordre.
Pep Divins i Aynés (Llobera, 1951) és lector, pastor i poeta, en aquest ordre. | Maria Moreno Viladrich
Maria Moreno Viladrich
Entrevista a Pep Divins i Aynés (Llobera, 1951), lector, pastor i poeta, en aquest ordre. Signa 'La cultura del blat. Records d'infantesa a Llobera', editat per l'Arxiu Comarcal del Solsonès i el Centre d'Estudis Lacetans amb la col·laboració del Museu de Solsona | Divins recull més d'un miler de mots i locucions que, per relaxació fonètica, prenen formes que disten de la normativa. Són paraules d'allò més arrelades a la dimensió popular que han sobreviscut a la normalització i que, avui, conformen un llenguatge après, fondo, ple de sentit, i, de retruc, una cultura que en múltiples prismes s'ha situat sovint al marge de la cultura oficial.