EN MOVIMENT | TAULA NACIONAL DE L'AIGUA

Es constitueix la Comissió Territorial de la Taula Nacional de l'Aigua de la vegueria de la Catalunya Central

Una trentena d’entitats i institucions del territori participen en la primera reunió de la comissió, que ha d’abordar el debat per fer possibles mesures per reduir el consum d’aigua

La delegada del Govern a la Catallunya Central, Montse Barniol, defensa la necessitat de treballar plegats per afrontar “l’escenari complex” de sequera

El gerent de Patel declara davant del jutge per la denúncia de la Fiscalia i el GDT per contaminar la riera de Sant Martí

| 30/10/2023 a les 13:05h
Arxivat a: En moviment, aigua
Aquesta notícia es va publicar originalment el 30/10/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una trentena de representants d’entitats i institucions de la Catalunya Central han participat avui dimarts en la primera sessió de la Comissió Territorial de la Taula Nacional de l’Aigua a la vegueria de la Catalunya Central. La trobada l’ha encapçalat la delegada del Govern a la Catalunya Central, Montse Barniol, acompanyada del director dels Serveis Territorials d’Administració Local a la Catalunya Central, Ferran-Octavi Martínez, la directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball a la Catalunya Central, Maria Teresa Clotet, el director per suplència dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a la Catalunya Central, Josep Pena, i el director dels Serveis Territorials de Territori a la Catalunya Central, David Aaron López.

Durant la reunió, Barniol ha posat en relleu “l’escenari complex” de sequera que viu la Catalunya Central des de fa mesos, destacant que el territori “exemplifica millor que cap altre” la problemàtica derivada de l’escassetat de pluja. “Cal que tracem una agenda comuna per anticipar-nos a la davallada de la pluviometria”, ha sentenciat la delegada, i “en aquest debat hi heu de ser partícips i hi heu d’estar tots representats”, va afegir. 

La delegada del Govern a la Catalunya Central ha recordat que el Pla Nacional de l’Aigua i les mesures desplegades han permès una reducció del 15% en l’ús dels recursos hídrics aquest 2023. En aquest sentit, ha remarcat que s’han d’emprendre les accions que siguin necessàries per aconseguir-ho “sense que això afecti la prosperitat i el dinamisme del territori”. “El Govern de la Generalitat vol acompanyar els ciutadans i les activitats que es desenvolupen en l’assoliment d’aquests objectius”, ha conclòs.

Actors i calendari de la Taula de l’Aigua

Després de la primera sessió d’aquest dimarts, la Comissió Territorial de la Taula Nacional de l’Aigua a la vegueria de la Catalunya Central té previstes dues trobades més. La segona sessió es farà al desembre, i s’hi recollirà la informació i els estudis que aportin els sectors que hi són representats. La tercera tindrà lloc al febrer, amb l’objectiu de consensuar propostes d’accions que, posteriorment, s’elevaran a la Taula Nacional de l’Aigua.

A la taula territorial de l’aigua hi tenen representació els Serveis Territorials d’Administració Local, d’Empresa i Treball, d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i de Territori, els cinc Consells Comarcals de la vegueria (el de l’Anoia està inclòs dins de la Comissió Territorial del Penedès), mancomunitats d’aigües, empreses gestores, organitzacions empresarials, Unió de Pagesos i JARC, Xarxa de Conservació de la Natura, Grup de Defensa del Ter, UVic-UCC, UPC, Eurecat i Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.

Taula Nacional de l’Aigua

La Taula Nacional de l’Aigua es va crear aquest estiu, i té com a objectiu esdevenir un espai de diàleg i concertació sobre les polítiques de l’aigua, en què hi són representats els diferents usos i agents implicats i que ha de marcar el full de ruta per determinar la nova política de l’aigua a Catalunya per evitar conflictes en el futur, tenint en compte la situació actual i les previsions del canvi climàtic.

Els objectius de la Taula es focalitzaran en l’anàlisi de les dades i les possibles alternatives per avançar en la millora de l’estat dels ecosistemes hídrics, els cabals ambientals i la biodiversitat, garantir l’aigua per als diferents usos, i reduir el dèficit hídric i millorar la resiliència del país davant l’impacte del canvi climàtic.
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Representants de l'organització després de la presentació del FESSrural 2024
Representants de l'organització després de la presentació del FESSrural 2024
El Festival Rural de l'Economia Social i Solidària servirà per mostrar i enxarxar les economies transformadores del món rural en la lluita contra els macroprojectes | Es farà el dissabte 13 de juliol a Vallfogona de Riucorb, a la Conca de Barberà
Moment de la roda de premsa.
Moment de la roda de premsa.
Aquest matí diversos col·lectius i entitats han presentat en roda de premsa la manifestació unitària PROU! – Posem límits al turisme, que tindrà lloc el dissabte 6 de juliol a Barcelona | En paral·lel, a Girona, també han fet públic el Manifest per la Reducció de l’Activitat Turística, elaborat per l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, amb més de 200 signatures individuals, moltes de les quals de veus conegudes del món de la cultura i la ciència
Pep Divins i Aynés (Llobera, 1951) és lector, pastor i poeta, en aquest ordre.
Pep Divins i Aynés (Llobera, 1951) és lector, pastor i poeta, en aquest ordre. | Maria Moreno Viladrich
Maria Moreno Viladrich
Entrevista a Pep Divins i Aynés (Llobera, 1951), lector, pastor i poeta, en aquest ordre. Signa 'La cultura del blat. Records d'infantesa a Llobera', editat per l'Arxiu Comarcal del Solsonès i el Centre d'Estudis Lacetans amb la col·laboració del Museu de Solsona | Divins recull més d'un miler de mots i locucions que, per relaxació fonètica, prenen formes que disten de la normativa. Són paraules d'allò més arrelades a la dimensió popular que han sobreviscut a la normalització i que, avui, conformen un llenguatge après, fondo, ple de sentit, i, de retruc, una cultura que en múltiples prismes s'ha situat sovint al marge de la cultura oficial.