EDUCACIÓ

Clàudia Sorinas a l'Escola Popular de Manresa | Dolors Pena

Escola Popular de Manresa: educació, caliu i tendresa

Hi ha 20 persones voluntàries que donen suport a 40 infants cada setmana

«A la PAHC ja quasi no parlem d'hipoteques. L'habitatge és la punta de l'iceberg d'una estructura social absolutament destrossada i desfeta, on no hi ha menjar, llum ni aigua»

, Manresa | 28/11/2016 a les 20:40h
Arxivat a: Setembre social, escola popular, Manresa, Educació, PAH, PAHC, Capitalisme
Aquesta notícia es va publicar originalment el 28/11/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els baixos del bloc 4 ocupat per la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) del Bages al carrer Sobrerroca de Manresa estaven buits. «Eren uns baixos al barri antic, on no s'han fet polítiques per mantenir el barri viu. Hi ha pobresa, immigració i no s'està intervenint al barri. Era una contradicció tenir els pisos ocupats i uns baixos buits al centre de Manresa, li havíem de donar un sentit col·lectiu perquè la gent del barri els recuperés», diu Berni Sorinas, portaveu de la PAHC Bages.

L'assemblea de la PAHC va decidir crear l'Escola Popular, una escola de reforç escolar per a infants que tenen una doble mancança a nivell educatiu, «les famílies no poden pagar un professor particular de reforç i, a més, la majoria de famílies de la PAHC són migrants, que gairebé no parlen l'idioma i per tant, no poden ajudar els seus fills a fer els deures». Després de fer d'aquells baixos una escola, calia trobar gent per acompanyar els infants. «A l'assemblea de la PAHC la majoria de gent no té formació ni estudis i és migrant. Són les mares de les filles precàries». Es va convocar una primera assemblea oberta, on van assistir més de 20 persones, que ara són voluntàries al projecte.  

«Hi ha perfils diferents», diu Clàudia Sorinas, una de les acompanyants voluntàries, «la majoria són gent jove, universitaris, gent propera, membres de la PAHC, pares i mares de les AMPAs o gent que ho ha vist a través de les xarxes socials». Una d'elles és Cristina Puig. Estudia Antropologia Social i Cultural i havia de triar un col·lectiu com a objecte d'estudi per a les pràctiques de camp. «Vaig triar l'Escola Popular perquè m'interessava molt l'estructura horitzontal i l'organització a través de gent voluntària, però vaig acabar fent d'acompanyant jo també. És un enriquiment personal, ajudes i aprens. Jo ho entenc com un contrapoder, estem acompanyant amb uns valors. Aquí no es toleraran actituds sexistes, racistes, homòfobes o classistes. Partim de les necessitats escolars, però també ensenyem coses de la vida».
 

Cristina Puig, acompanyant voluntària a l'Escola Popular Foto: Dolors Pena
 

Amb només unes setmanes de vida, l'Escoleta compta amb una vintena d'acompanyants voluntaris que donen suport a 40 infants. Cada tarda hi ha quatre acompanyants i vuit infants. Cada voluntari acompanya dos escolars, de qui és el llaç de confiança i el referent a l'aula de reforç, però també és el vincle amb la família i amb el tutor de l'escola. Després d'una hora d'activitats adaptades sempre a les necessitats de cada infant, es fan dinàmiques col·lectives per generar comunitat. «El més important és que se sentin segurs i tranquils aquí». 

«Per ara són poques hores les que hi podem destinar, però ens estem plantejant estudiar perspectives diverses per alimentar l'esperit crític, transformador i alliberador», diu Clàudia Sorinas. Després de setmanes intenses de treballar aspectes més logístics, l'assemblea setmanal de gestió de l'Escola Popular es troba ara immersa en un debat sobre quin ha de ser el seu model educatiu. «No només venim a fer els deures, sinó a treballar moltes altres coses a partir dels deures. Per això tenim ganes de descobrir altres línies pedagògiques, com la Montessori, la pedagogia popular de Freire o la llibertària, sense oblidar-nos que som complementaris a l'escola d'aquests infants», diu Clàudia Sorinas. 

L'únic referent a l'hora de tirar endavant el projecte van ser les accions per cobrir necessitats dels Black Panther, el Partit Pantera Negra d'Autodefensa, als Estats Units, malgrat una vegada immersos en el projecte, l'assemblea ha anat descobrint iniciatives similars més properes. «No ens hem inventat la sopa d'all. Les associacions de veïns porten molts anys fent aquest servei, però no és un espai pensat per això. Són gent de bona fe que porta les biblioteques de les associacions de veïns i quan els infants tenen dubtes, els ajuden». 

 

Un moment d'activitat a l'Escola Popular de Manresa Foto: Dolors Pena


Els germans d'Oumaima Nekkar tenen 6 i 8 anys i van cada setmana a l'Escola Popular. «Abans no entenien els deures. No els feien i ja està», diu, «però ara li expliquen, estan contents i molt més motivats». Oumaima Nekkar viu al bloc ocupat de la PAHC més proper a l'Escola, «només tenim la PIRMI, els meus pares no tenen estudis i no entenen bé la llengua i jo tampoc tinc gaire temps per ajudar-los», diu. Fa temps que la família veia una necessitat el fet de poder oferir reforç escolar als dos infants, però fa dos anys que està a la llista d'espera dels serveis socials. «Jo entenc els meus germans, de la mateixa manera que entenc la majoria de persones que venen a la PAHC. A mi em tallaven l'aigua cada dos per tres i per això vaig arribar a la PAHC. Ara intento ajudar a tothom, tal com van fer amb mi». 

 

Oumaima Nekkar a l'Escola Popular de Manresa Foto: Dolors Pena

 


Afectades pel Capitalisme

«Fa quatre anys gairebé només parlàvem d'hipoteques», diu Berni Sorinas, «però actualment ve gent que no té papers, o que li estan llogant una habitació per 150 euros, o altres qüestions d'infrahabitatge». Moltes PAH no toquen aquests temes, però la PAHC Bages, que incorpora els afectats pel Capitalisme al seu propi nom, té clar que adapta el moviment a les necessitats de l'assemblea i no a l'inrevés. «Ja quasi no parlem d'hipoteques. L'habitatge és la punta de l'iceberg d'una estructura social absolutament destrossada i desfeta, on no hi ha menjar, llum ni aigua», diu Sorinas, «i d'aquí neix l'Escola Popular».

Tania Alarcón porta tres dels seus quatre fills a l'Escola Popular. Forma part de l'assemblea de la PAHC Bages des del principi, ja fa tres o quatre anys. «Teníem una ordre de desallotjament i ni els serveis socials ni l'administració pública ens oferien cap solució. Abans d'estar al carrer vam anar a la PAHC i ara vivim en un dels seus blocs ocupats, mentre intentem normalitzar i regularitzar la nostra situació amb un lloguer assequible», diu.

«No pel fet de tenir un habitatge se t'han arreglat tots els problemes, n'arrossegues molts, i el de l'educació i el recolzament als infants és molt important», assegura Alarcón, que ara viu la situació amb molta tranquil·litat, «abans fèiem els deures com podíem a casa, no teníem opció de tenir un professor particular i ni tan sols ens donaven tres places a la mateixa escola. Ara fan els deures contents, com una cosa divertida, amb un tracte carinyós i familiar, i nosaltres estem encantats».

 

Tania Alarcón i Oumaima Nekkar a l'Escola Popular de Manresa Foto: Dolors Pena


Espai de suport mutu

L'Escoleta és una alternativa a una escola de reforç, però «la clau és acabar generant espais comunitaris al barri». Aquest és un dels objectius principals dels impulsors. «Tenint en compte la pobresa amb la que viuen els infants és més important que tinguin aquest espai de caliu, d'acompanyament, de tendresa, de veure que el món no només són gerros d'aigua freda, sinó que també hi ha somriures i abraçades. Per nosaltres era important trencar amb la fredor de la misèria i crear un espai de cures», diu Sorinas.  

 

Clàudia Sorinas, al fons, amb alguns alumnes de l'Escola Popular de Manresa Foto: Dolors Pena


Qui utilitza l'escola és la gent del barri, i aquest era un dels objectius principals, crear estructures pels veïns, que els permetin fer-se seu el barri antic de Manresa, «on viu bàsicament gent pobre i que està destrossat», diu Sorinas, «hi ha un projecte religiós dels 500 anys de la mort de Sant Ignasi de Loiola, on s'està fent un camí de pelegrins. L'Ajuntament basa tota la seva política en això, però és un projecte perillós, perquè s'està intentant fer un procés de gentrificació al barri».