El Diacrític

República i lluita de la classe treballadora

Montse Castañé, número 22 a la llista de la CUP a les eleccions del 21-D, aposta per aprofitar les eleccions també per trencar amb el règim del 78 i conquerir nous guanys socials

«Ara utilitzen Catalunya com a cortina de fum de la seva corrupció i de les retallades socials: pensions, pobresa energètica, etcètera. La qüestió és empobrir cada vegada més la classe treballadora»

Montse Castañé: «Els grans sindicats ja denunciaven les falses cooperatives el 1995, i en 22 anys no s’ha pogut fer res?»

| 05/12/2017 a les 06:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Montse Castañé, CUP, 21-D
Montse Castañé encapçalant la manifestació contra les falses cooperatives del 6 de maig passat a Vic
Montse Castañé encapçalant la manifestació contra les falses cooperatives del 6 de maig passat a Vic | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/12/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aixequem la república i marxem de l’estat espanyol, ja! Un estat i uns partits polítics de dreta que l’única democràcia que coneixen és la corrupció, la mentida, el feixisme, el masclisme i la repressió.

Un estat espanyol que fa servir Catalunya per tal d’amagar la seva corrupció; una realitat espanyola on el color groc és delictiu i prohibit; les bales de goma són joguines a les escoles; on la gent d’ultradreta és considerada exemplar.

Un estat que ens vol prohibir la nostra llengua, el català; que ens tanca a la presó pel sol fet de tenir unes idees polítiques que no són les seves (tot i que els lladres i corruptes són ells i no hi van: família reial, etcètera. Quina màfia!)

Ara utilitzen Catalunya  com a cortina de fum de la seva corrupció i de les retallades socials: pensions, pobresa energètica, etcètera. La qüestió és empobrir cada vegada més la classe treballadora. Passi el que passi, tenim la culpa de tot. Estem farts de mantenir aquesta colla de ganduls: PP, PSOE i Ciutadans. Farts d’una monarquia que mai no hem votat. Farts de mantenir els grans sindicats de la vergonya, que l’únic que fan és cobrar per defensar la patronal i no els treballadors, signar reformes laborals precàries i carregar-se el sindicalisme de veritat.

Això només és el començament i pot anar a pitjor. Trenquem amb el règim del 78 i el 21 de desembre sortim a guanyar. Perquè, si no, arrasaran amb tots els guanys socials aconseguits per les generacions anteriors.

Volem una república socialista i feminista en què es respectin la dignitat i els drets de les persones; en què tothom hi tingui cabuda, vingui d’on vingui; en què tothom hi tingui un treball digne, un habitatge i un plat a taula. Són drets bàsics i fonamentals de l’ésser humà. 

Volem una escola pública i catalana; una sanitat pública i digna; uns mitjans de comunicació que no enganyin.

Pel que fa a la indústria de les càrnies, la situació laboral encara és pitjor: en aquest cas, ja hem de parlar d’esclavatge. Amb l’eina perversa de les falses cooperatives, la patronal no respecta cap tipus de dret.

El mes de març passat, es va aprovar una reforma de la llei en què es basen les falses cooperatives, i que atorga uns drets mínims als treballadors. Però a hores d’ara encara no s’està complint, amb l’agreujant que ara mateix estan amenaçant, coaccionant i fins i tot fent fora els treballadors de Le Porc Gourmet, a Osona, que no volen signar l’entrada a una altra falsa cooperativa, en aquest cas gallega; i això ho fan perquè no volen complir ni els mínims drets aconseguits amb la reforma de la llei catalana.

Tot plegat, molt vergonyós. Perquè,  fa vint-i-dos anys ja se sabia que s’estaven implantant aquestes mal anomenades cooperatives. I ni grans sindicats ni inspecció de treball de la Generalitat no ho van impedir. 

I el que és més greu és que aquest frau de llei es fa servir també en altres sectors vulnerables, com ara les hostesses d’hotel (que estan lluitant amb el col·lectiu de Las Kellys). Per tant, si ajudem en la lluita de les càrnies, també estem lluitant per a tota la classe treballadora.

Per tot això i més, el dia 21 de desembre, hem d’anar totes i tots a les urnes. Ni un pas enrere! Aixequem la república i aconseguim la independència!

Per un futur millor de les nostres filles i nétes, votem democràcia i no dictadura!

Llibertat per a les preses polítiques!

Vota la CUP, l’únic partit polític que també lluita per a la classe treballadora!

Salut! Visca la terra lliure! Visca la república!
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Pancarta per denunciar les condicions laborals de Le Porc Gourmet feta per alguns dels treballadors acomiadats per l'empresa, a la plaça Major de Vic
Roser Iborra
Roser Iborra fa una crítica al supremacisme excloent d'alguns sectors independentistes i al racisme espanyolista | «No blanquegem l’odi i l’exclusió en nom d’una identitat pretesament superior. Som catalans i catalanes, sí: vinguts d’arreu a una terra de pas. Amb costums diversos que ens enriqueixen»
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa
Cua per comprar carbó durant la vaga de la Canadenca. La foto del Fons Brangulí que il·lustra la portada del llibre de Ferran Aisa | Fons Brangulí
Jordi Martí Font
Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»
Laia Serra, autora de l'informe 'Les violències de gènere en línia'
Laia Serra, autora de l'informe 'Les violències de gènere en línia' | Sara Blázquez
Sara Blázquez
L’advocada ha elaborat l’informe ‘Les violències de gènere en línia’, editat per Pikara Magazine | «Una de les reivindicacions és trencar aquesta dicotomia de violències en línia i violències fora de línia. Violències que tenen la mateixa estructura, la mateixa motivació, la mateixa finalitat»