En Moviment

Jordi Martí i Font presenta 'Visca la terra i visca l'anarquia' a Vic

L'acte es fa aquest dijous a les 7 de la tarda a la Muntanya de Llibres

L'obra consta de dues parts, amb articles publicats per l'autor sobre el procés sobiranista des d'un punt de vista anarquista

​Ara que passen coses, mambo!!!

, Vic | 21/09/2017 a les 13:32h
Arxivat a: En moviment, llibres, Jordi Martí i Font
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/09/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jordi Martí i Font, professor, periodista, escriptor i activista social, presenta aquest dijous a la Muntanya de Llibres de Vic el seu llibre Visca la Terra i visca l'Anarquia (Calúmnia Edicions). La presentació, organtizada per la CGT d'Osona, es farà a les 7 de la tarda. 

Visca la Terra i visca l'Anarquia inclou pròlegs d'Anna Gabriel Sabaté, Núria Comerma, Vidal Aragonés i Jakue Pascual. Partint de la mirada personal però alhora col·lectiva que la qüestió nacional té en els textos de Jordi Martí Font, aquest intenta construir una teorització i una pràctica des de l'anarquisme d'aquest tema, tenint clar que cal explicar i reexplicar molts conceptes previs per intentar una feina d'aquesta magnitud, per intentar obrir un debat que, tot i que sempre present, s'intenta massa sovint obviar amb cites fora de context que demostren que, segons l'autor, de dogmes n'hi ha a tot arreu i cada dia més.

L'obra consta de dues parts que responen a dues intencions diverses però alhora complementàries. La primera, amb el títol «Per la independència dels Països Catalans, la mida humana» o «En guerra, si més no moral, contra l'Estat», inclou els textos teòrics que Jordi Martí Font ha dedicat a l'anarquisme i la qüestió nacional, a la independència i l'anarquia, o al catalanisme i el moviment llibertari. Són textos no necessàriament ordenats cronològicament, de molt diversa procedència i escrits amb voluntat assagística.

La segona part, amb el títol «Un anarquista a la cort del rei Procés», aplega articles escrits per l'autor, de 2005 a maig de 2017, sobre el procés d'alliberament nacional. Es tracta d'articles publicats en  diverses capçaleres, de paper i digitals, fets públics tots ells també a través del blog Prendre la paraula que l'autor manté obert des de fa anys.
 

 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
«El pitjor és que la burocràcia, ara,  ja no és ni palpable: si alguna cosa no és a l’ordinador, malament rai»
«El pitjor és que la burocràcia, ara, ja no és ni palpable: si alguna cosa no és a l’ordinador, malament rai»
Roser Iborra
«Si no tens cita prèvia, si t’ha arribat massa tard un avís, si no acabes de saber nedar entre tants anuncis traïdors... si en comptes de voler comprar alguna cosa et vols donar de baixa d’algun servei, la burocràcia se’t menjarà amb patates, i acabaràs parlant amb la paret: «Si vol ser atès en català... les operadores estan ocupades... provi-ho més tard»
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries!
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la il·lustradora Maria Saladich practiquen el nudisme, ja no estan per tonteries! | Setembre tornarà amb nous continguts i noves vinyetes el mes de setembre, bon estiu!
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco
El futur rei Joan Carles amb el dictador Francisco Franco | AHN
Jordi Martí Font
«El Gobierno más progresista de la historia de España» (quin paper més galdós el de Podemos, perquè el PSOE sempre ho ha estat ple de lladres) ha pactat que la sangonera major se'n vagi sense passar per on passa qualsevol persona que roba un milió o mil milions de vegades menys del que ell ha robat» | «El cap de l'Estat, ara fugit per lladre, a banda de felicitar el Nadal per la tele, deien que era «campechano», queia bé i follava molt. I es veu que això fa com gràcia als súbdits i «humanitza» el poder»