Jordi Martí Font es permet algunes llicències poètiques amb els versos d'Estellés a partir d'un recull de la repressió de l'Estat després de l'1-O | «La situació intenten que sigui insostenible alhora que se'ns intenten menjar en tot allò que fins ara no gosaven fer. En això consisteix l'ocupació mitjançant el 155» | «Oh!, fills de la gran Espanya. Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot»

«La intenció d'aquest article, doncs, és intentar fer una cronologia aproximativa a l'intent de destrucció de l'escola catalana -i sobretot la pública- des de les elits dominants de l'Estat espanyol en els darrers mesos» | «Allò que hem vist fins ara és només el pròleg de tot el que ha de venir i que insistentment els feixistes espanyolistes van anunciant»

«Quan aquí parlo d’independència, em refereixo a l’aparell legal que suposadament reconeguts juristes i professionals dels de veritat estaven fent des de feia temps amb una dedicació que els valia apel·latius més que positius» | «Aquests dies assistim a la renúncia gradual a la República per part de molts dels que ja no l’apunten com a objectiu (i, per tant, ja no parlen de la seva consolidació)»

«Aquells milers de persones no responien a una tàctica sindical de les conegudes en les darreres vagues generals, perquè enlloc de fer força per sumar gent a la vaga el que van fer va ser aturar el fluix de mercaderies per Catalunya» | «Ara tenim decisió, organització i alegria, i ningú no mana i totes les que hi som esdevenim part de baix, de dalt i del mig»

«Perquè, això del 155 és nou?, és una nova manera de fer de l'Estat espanyol? És clar que no. Aquest és un Estat que té la repressió com a marca de fàbrica i la presó com a bandera davant la dissidència, quan no l'elimina directament» | «D​avant de les seves mentides, el nostre carrer; davant de la seva repressió, la nostra solidaritat; davant de la seva violència, cuidem-nos totes i tots; davant la seva dominació, la nostra vaga general»

«Algú es pensava que la independència seria bufar i fer ampolles? Algú que diu que vol ser independent pot argumentar per no ser-ho que a aquell de qui depèn no li agrada la idea i l'ha amenaçat?» | «Si qui guanya és el sobiranisme, continuarem amb els mateixos «perills» que ara i les reaccions internacionals seran inexistents perquè una autonomia és «un assumpte intern» de l'Estat espanyol»

«Com en els millors temps del masisme, avui, dilluns 30 d’octubre ja podem afirmar que l'autonomisme ha tornat amb totes les lletres» | «L'1 d'octubre, el poder espanyol i el poderet catalunyès van tremolar de por davant l'autoorganització popular vinguda des de baix» | «Si realment volem bellugar-nos i que això avanci, l'únic camí continua essent el mateix de sempre: organitzar-nos fora d'estructures jeràrquiques»

«Tenim República i tenir-ne cura, defensar-la i fer-la créixer és cosa de totes i tots, però és més que clar que aquesta defensa no passa per continuar mentalment colonitzats tal com alguns i algunes podria semblar que encara estan» | «No m'estranyaria que alguns i algunes optessin per presentar-se a les eleccions autonòmiques d'Espanya en territori de la República Catalana»

«Igual que no acato la repressió de l’Estat espanyol ni les seves lleis injustes, tampoc acato aquesta decisió antidemocràtica de Puigdemont i voltants» | «Sobretot, però, confio en la gent que pren el carrer cada cop que cal i que defensa la democràcia per davant dels interessos de classe d’una minoria de rics»

«Els amos i els escolanets que sempre els lloen han començat a treure la pols a una proposta que fins ara només gosava fer la dreta més espanyolista: eleccions anticipades» | «Si vaig equivocat, us demano disculpes per la meva desconfiança i espero que passeu a acatar el mandat del poble en els propers dies. Tindreu milions de mans per defensar una república des de baix»

«Ara cal fer allò que tocava fer fa dies però Puigdemont i el seu voltant han anat allargant i allargant fins a avui mateix» | «Sols el poble salva el poble i només sortint al carrer aturarem el cop d'estat de l'Estat, igual que vam fer el 1936, igual que hem fet cada cop que el poder absolut ens ha volgut negar com a poble o com a persones»

«Jordi Cuixart i Jordi Sánchez són els dos nous presos polítics a l'Estat espanyol, en aquest cas com a conseqüència de ser presidents d'Òmnium i l'ANC. S'afegeixen a molts altres, com Alfon o Bódalo per dir dos noms» | «Només importa el càstig, el sadisme que suposa tancar algú a la presó només com a escarment i exemple per a milions de persones que han perdut la por i que ja no aturarà ningú»

«Una gent que, on érem, deixàvem automàticament de protagonitzar res que no fos fer de teleespectadors. Els amos i la institució esdevenien l'únic important. El soroll era silenci» | «Malgrat tot, no tirarem enrere. Malgrat tot, el procés el rematarem. Malgrat tot, la República ja la tenim i no té res a veure amb aquesta declaració del Parlament hivernada»

«És a les mans de totes i tots que els carrers continuïn essent nostres (de totes i tots) i no només dels que tenen la policia, sigui quina sigui, sota el seu comandament» | «Avui, però, cal proclamar la república i situar el 10 d'octubre del 2017 en l'imaginari col·lectiu com una data per recordar, com l’inici del compte enrere que ens projecta cap al futur a partir de les més altes quotes d'igualtat, llibertat i justícia»

«Podria parlar de tot, perquè cal que tothom parli, però sense tele, ni diaris, ni ràdio, ni Internet que li amplifiquessin l'odi que vessen les seves paraules contra els que ell pensava que érem súbdits i ens ha descobert com a persones lliures» | «Que plegui i es posi a treballar, dropo més que dropo!, rei més que rei! I que ens deixi en pau!... a nosaltres i a la resta»

«Dimarts 3 d'octubre, vaga general convocada per CGT, IAC, COS i CNT (amb afegiment multitudinari d'entitats socials) contra la repressió. Una vaga encertadíssima perquè passa a ser el primer pas de com volem les coses i aquestes és clar que han de ser sense repressió i amb respecte absolut per la voluntat popular en cada moment»

«Alguns ens referíem a l’alliberament nacional i en parlàvem sovint, mentre els 'capellans' de l’ortodòxia anarquista (sí, també n’hi ha) afirmaven que érem productes petitburgesos i que no sabíem de què parlàvem» | «Arribats al cap del carrer, queda ben clar que aquesta mobilització d’ara i aquí, li pesi a qui li pesi, no és producte d’una burgesia que ha decidit enviar el poble treballador a fer-li la feina bruta de construir un nou estat més dominador que l’actual»

«Durant aquesta setmana, d'una banda hi continuarà havent l'Estat i la seva determinació de no deixar que res canviï i de l'altra una majoria social que ha perdut la por i surt al carrer sense demanar permís» | «Ser-hi, anar-hi, posar-hi el cos, desobeir si cal però no caure en les provocacions de qui ens vol violents per agredir-nos»

«La gran esperança és que la gent sap que junts som indestructibles (allò de la mata de jonc de Muntaner) i que davant qualsevol mur les trompetes de la festa i la vida són capaces de fer caure qualsevol paret, per molt alta que els amos l'hagin fet fer» | «Si els manaires espanyols coneguessin el còmic d'Alan Moore o haguessin vist el film que en van fer, sabrien que això és precisament allò que V busca, el caos. Que els amos esdevinguin una caricatura d'ells mateixos i el poder es dissolgui enmig de ridícules intervencions fora de lloc»

«De sempre hem dit «no a la guerra», de sempre hem estat insubmises, de sempre sabem que cap exèrcit defensa la pau, porti estanquera, quadribarrada o bandera negra pirata. Per això, defensarem Catalunya sense exèrcit com a exemple per a la resta del món» | «On són Òmnium i l'ANC per renyar Puigdemont públicament dient-li que primer la independència i després ja veurem? Enlloc, callen, callen i esperen»

Article de Jordi Martí Font arran de l'acomiadament de Gregorio Morán de 'La Vanguardia', on escrivia des de 1988 | «Les xarxes bullen sobre els motius de l'acomiadament, sobre la disminució de la llibertat d'expressió, sobre l'atac de Morán a l'independentisme com a motiu de l'acomiadament... Moltes ximpleries som capaços de dir. Més se'n diran» | «La seva visió, des d'un espanyolisme banal antiespanyolista, des de Barcelona i amb els ulls oberts i la paraula atrevida, sense amo ni cap que li mani res, doten les seves idees d'aire en tots els sentits»

«Fa por pensar que la nova consellera d'Ensenyament és una neoliberal fins al moll de l'os, perquè sabem perfectament què vol dir això aplicat a l'ensenyament: mercantilització de la cultura i l'educació, promoció de les escoles privades perquè l'ensenyament es concep sobretot com un negoci, ensenyament dirigit al treball i no a l'aprenentatge»

Jordi Martí Font, regidor de la CUP a Tarragona, reflexiona entorn a les presumptes irregularitats en les despeses realitzades amb la targeta de l'Entitat Municipal del Transport tarragonina | «Al món de merda dels que ens governen potser sí que és «normal» anar cada dimarts i dijous a restaurants on cal deixar-se més de 90 euros per menjar però en el món de la majoria dels mortals això és una escopinada a la cara»

«Ara sí que podríem dir que comencem un «procés», però com que aquesta paraula està més que gastada millor diguem que enterrem el «procés» i avancem cap a l’autodeterminació» | «Que jo a nivell general no vulgui estats no m’impedeix veure que el món està organitzat avui en dia en estats i mentre no s’estengui la revolució mundial llibertària que ens ha d’alliberar d’ells, tenir-ne un o altre també ha de ser conseqüència de la decisió majoritària de la població que l’hem de patir»

Jordi Martí i Font fa la ressenya d'aquest còmic on l'autor italià Zerocalcare parteix de la seva experiència viscuda al Kurdistan | «Algunes de les aportacions més interessants d'aquest llibre-crònica són precisament les seves visions pròpies i gens estereotipades d'una revolució que ell viu des de la primera línia amb por, amb por a la mort sobretot, però també amb por a alinear-se amb un dels bàndols i que aquest esdevingui també criminal»

Jordi Martí Font fa una repassada entre irònica i crítica amb l'estat actual del procés sobiranista i tots els seus actors | «Quan tot s'acabi -ja em direu quan-, caldrà fer allò que sempre cal fer: balanç i veure a on érem, a on som i a on podem anar. De moment, la son creix i passa la vida»

Jordi Martí Font glossa la figura de l'escriptor Juan Rulfo arran de la publicació d'un còmic sobre la seva obra | «Una obra que torna a deixar ben clar que el còmic ha esdevingut un llenguatge artístic complet que és capaç de parlar de qualsevol tema des d'un punt de vista creatiu, imaginatiu i, alhora, intel·ligent, sense caure en la banalització» | «Pedro Páramo és una de les lectures a què torno cada uns quants anys, i no em pregunteu per què perquè cada cop que hi arribo sense buscar-lo ni preveure'l sé que hi sóc però no per què i el seu voltant és rodo i no té cantells»

Ressenya de Jordi Martí i Font del llibre que Calúmnia acaba de publicar sobre la figura del controvertit anarcocomunista Sebastià Sunyer i Gavaldà | «Queda molt per desenrunar i molta malesa per treure per conèixer què pensaven, què feien, com ho feien i per què ho feien aquelles dones i homes que convertiren les seves vides en una revolució constant»

«Si es desobeeix, es desobeeix i si es fa el ridícul, es fa el ridícul... Dir que jo passava per allà i quan em van dir que no ho fes, ràpidament vaig deixar de fer-ho i que va ser cosa dels voluntaris no ajuda gens a la causa de la independència de Catalunya» | «En la defensa del 9N hi havia la possibilitat d’argumentar la necessitat de desobeir per la prohibició del dret a decidir per part de l'Estat espanyol, i alhora de dir al món que el conflicte polític entre l'Estat espanyol i el poble de Catalunya s’ha de solucionar per vies democràtiques que impliquin la totalitat de la societat catalana»

Jordi Martí Font critica la postura de l'alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros presentant-se com l'artífex en la marxa enrere sobre el polèmic pla urbanístic de la Budellera | «I un cop més, l’alcalde Ballesteros mentia, i s'equivocava. Mentia dient que no era un mentider, i s'equivocava pensant-ho, perquè si qui pinta és un pintor, qui menteix és un mentider. I ell ha mentit i menteix»

Jordi Martí Font analitza les causes per seguir les vagues convocades a l'ensenyament el 18 de gener i el 9 de febrer | «No estem parlant del pa sencer i ni tan sols d’un tros de pa. Són vagues per les molles, però avui les molles esdevenen imprescindibles per continuar fent la nostra professió com a ensenyants sense esdevenir una altra cosa que no anomenaré»

Jordi Martí Font aporta en aquest article noms i dades inquietants entorn al pla urbanístic de la Budellera de Tarragona | «Els indicis els sap tanta gent que, fins ara, no menys de cinc cops ens han advertit, gent que ens vol bé, que no miréssim cap a aquest cantó de la ciutat perquè els que se'n lucraven eren gent roïna i sense escrúpols, i encara prendríem mal»

«El moviment anarquista majoritari ha estat sempre profundament pacifista i antimilitarista, racionalista i ateu, defensor dels drets col·lectius i de l'individu, socialista i llibertari» | «L'educació i el seu exercici des d'un punt de vista laic, racional i alliberador va ser un dels trets definitoris de l'internacionalisme anarquista que arriba als Països Catalans el 1870 i es desenvolupa fins al 1939 estretament lligat al moviment obrer que, de forma gairebé única al món, en aquest país dins l'Estat espanyol esdevé majoritàriament anarquista»

«Ens han dit tants cops que tot rutllava bé i que els diners hi serien que els diners semblava que, sense ser-hi, hi eren, però finalment, com al conte del vestit nou de l’emperador, la realitat tossuda ha trucat a la porta i ha dit que l’emperador anava en calçotets» | «Si el projecte estrella de l’equip de govern de la ciutat no existia durant tot el temps que ens l’han venut com a centre motor de la vida municipal, crec que ens hauríem de preguntar definitivament si l’actual equip de govern existeix o és només una holografia»

Jordi Martí Font celebra en aquest article les aportacions de l'última obra de l'historiador Xavier Diez sobre la figura i pensament de Salvador Seguí, el Noi del Sucre | «En un país que entengués d'on ve i on vol anar, fins i tot des d'uns moviments socials i des d'uns sindicats que s'emmirallen sovint en un personatge com el Noi del Sucre, se'n tindria un coneixement ampli»