En moviment

Vic homenatja les víctimes dels bombardejos de la guerra civil

L'historiador Josep Casanovas serà el conferenciant al primer acte institucional de record de les víctimes que fa l'Ajuntament des del final del franquisme

Acabat l'acte institucional, Unitat contra el Feixisme i el Racisme n'organitza un de popular al costat del Temple Romà

Vic encara manté la inscripció de record al general Mola 42 anys després de la mort de Franco

, Vic | 16/02/2017 a les 10:23h
Arxivat a: En moviment, memòria històrica, bombardejos, Josep Casanovas, guerra civil, antifeixisme
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic acollirà el primer acte institucional en homenatge a les víctimes dels bombardejos franquistes a la ciutat durant la Guerra Civil que es fa a la ciutat des de la fi del franquisme. L’historiador i professor de la UVic-UCC, Josep Casanovas, serà l’encarregat de pronunciar la conferència «La Guerra Civil a Vic (1936-1939): Cues, cartes i bombes» aqeust dijous, 16 de febrer, a les 7 de la tarda. L'acte forma part dels compromisos contrets per l'Ajuntament arran de l'aprovació d'una moció presentada per Capgirem Vic l'any 2015. A l'acte hi assistiran familiars de les víctimes gràcies a la col·laboració de la ciutadania en la campanya de recerca promoguda per l’Ajuntament.
  
Vic va patir quatre bombardejos durant la Guerra Civil
 
El primer bombardeig es va realitzar el 21 de desembre de 1938 a les dotze del migdia quan sis avions de la Segona Brigada Hispana van bombardejar les fàbriques i l’estació de tren causant 7 morts, segons el registre de l’arxiu municipal, i nombrosos ferits. L’hospital pels ferits de guerra ubicat a la Casa de Caritat de les Germanes Carmelites també va ser bombardejat.
 
El 20 de gener de 1939 arribava el segon bombardeig a la ciutat de Vic portat a terme pels pilots de la tercera esquadra de la Segona Brigada. En aquest cas, l’objectiu va ser el pont d’accés a la ciutat i a l’estació de tren provocant nombrosos morts i ferits, entre d’altres destrosses.
 
L’últim bombardeig contra el centre urbà va ser el 25 de gener de 1939, esdevenint el tercer bombardeig a la capital d’Osona.
 
El quart i últim bombardeig va ser una maniobra de suport a les forces terrestres franquistes que espiaven la ciutat des del 31 de gener. Amb l’ajuda del raid, les forces van entrar a Vic la nit de l’1 al 2 de febrer de 1939.

Acte d'homenatge d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme

Acabat l'acte institucional a l'Ajuntament, Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) organitza un homenatge popular a les víctimes dels bombardejos. L'acte, en el qual es llegiran uns quants textos i inclourà alguna peça musical, es farà al costat del Temple Romà, on hi ha la placa de record a les víctimes dels bombardejos. L'objectiu de l'acte és també mostrar la unitat de totes les forces democràtiques davant el feixisme d'ahir, però també d'avui.
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Un agent rural pren mostres de la tuberia des d'on el ramader va fer l'abocament a la riera
Ferran Domènech
01/01/1970
La fiscalia i l'empresari manlleuenc Jacint Sala Fabregó també han pactat que pugui lliurar-se de la presó i se li permet pagar la multa en tres mensualitats de 1.100 euros | Els agents rurals es van desplaçar al lloc on el granger havia construït un tub de 88 metres per transportar el purí des de la bassa fins a una zona propera a la riera | El GDT lamenta que la justícia amb aquestes rebaixes de pena acabi «subvencionant» l'abocament de purins
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Això és la Constitució del 78, un pacte entre elits per tal que l’elit franquista gaudeixi, encara avui, de total impunitat» | «A Espanya, l’exèrcit és garantia de la no dissolució de l’Estat i, per tant, nosaltres som el seu objectiu mortal. Sí, mortal. 1978» | «L’Estat espanyol no és un estat mantingut pel consens –construït o no- de la majoria dels seus habitants i és per això que són aquests cossos armats els veritables constitucionalistes, els que tenen encarregada la missió de mantenir el que hi ha i que mai res no canviï»
Montse Castañé encapçalant la manifestació contra les falses cooperatives del 6 de maig passat a Vic | Sara Blázquez
Montse Castañé
01/01/1970
Montse Castañé, número 22 a la llista de la CUP a les eleccions del 21-D, aposta per aprofitar les eleccions també per trencar amb el règim del 78 i conquerir nous guanys socials | «Ara utilitzen Catalunya com a cortina de fum de la seva corrupció i de les retallades socials: pensions, pobresa energètica, etcètera. La qüestió és empobrir cada vegada més la classe treballadora»