Medi Ambient

​Quan els purins es gestionen correctament però la riera «fa olor de pixat de porc»

El GDT alerta d'un possible nou abocament de purins en una granja propietat de l'industrial Josep Ramisa als peus dels cingles de Cabrera

La versió dels testimonis i del Grup de Defensa del Ter contrasta amb la de l'Agència Catalana de l'Aigua

​El Síndic de Greuges proposa un nou impost perquè la indústria ramadera pagui el cost de la depuració dels purins

, L'Esquirol | 13/02/2017 a les 13:55h
Arxivat a: Setembre crític, indústria agroalimentària, ramaderia, L'Esquirol, La Masellera, Josep Ramisa, delicte ecològic, purins, medi natural, medi ambient
La Masellera és una macrogranja situada en un espai natural protegit a les faldes dels cingles de Cabrera i a tocar de la riera de Sant Julià, a la comarca d'Osona | Dolors Pena
Aquesta notícia es va publicar originalment el 13/02/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 6 de setembre de 2016, un abocament que encara està sent investigat va inundar la riera de Sant Julià, situada en un espai natural protegit a les faldes dels cingles de Cabrera, a la comarca d'Osona. Les dejeccions provenien de La Masellera, una macrogranja on es crien milers de porcs. Segons expliquen testimonis, «l'aigua feia olor de pixat de porc» i al costat de la riera «hi havia milers de crancs de riu morts, una espècie en perill d'extinció. El passat dilluns 6 de febrer, exactament cinc mesos després del primer episodi, l'avís d'un veí del municipi de l'Esquirol alertava d'un presumpte nou episodi de vessaments a la riera.

La Directa s'ha desplaçat al lloc del presumpte abocament per veure'n els efectes in situ. El torrent, que passa a escassos metres de la macrogranja, no mostra cap indici d'haver entrat en contacte amb purins. Per desgràcia, les evidències d'abocaments s'esborren en unes poques hores amb el mateix curs del riu. La macrogranja, pintada d'un color verd que es camufla enmig del preciós paratge que l'envolta, no mostra senyals d'activitat. Un treballador que ens escruta amb mirada controladora des de la casa de pagès, situada al costat de la granja, ens explica que el dissabte només donen menjar als animals a primera hora. Àvid repel·lent de visites incòmodes, ens convida a anar-hi el dilluns per parlar amb «el jefe». Tanmateix, confirma que fa uns dies van rebre una visita dels Mossos d'Esquadra.

Diferents punts de vista

Testimonis afirmen que, el mateix dia de la denúncia, es veia clarament com el torrent baixava ple d'espuma, que contrastava amb la claredat d'un petit afluent que s'ajunta amb la riera de Sant Julià poc després del seu pas per la macrogranja. El fet que els Mossos d'Esquadra no arribessin per inspeccionar el lloc i analitzar mostres d'aigua fins unes hores després de la trucada, hauria dificultat trobar evidències del presumpte delicte ecològic. Tanmateix, les anàlisis fetes el mateix dia pel Grup de Defensa del Ter (GDT) alerten que la proporció de nitrats seria superior a l'habitual. Alguns veïns també al·leguen que des de la granja també s'haurien abocat diverses cubes d'aigua per tal de netejar el cabal.
 

El torrent que passa a tocar de la granja de la Masellera i que alguns testimonis diuen que el dia de la denúncia baixava ple d'escuma Foto: Dolors Pena


Per la seva banda, l'Agència Catalana de l'Aigua afirma que va rebre un avís directament dels propietaris de l'explotació on explicaven que «tenien problemes amb la comporta d'una bassa de purins». Els inspectors desplaçats al lloc dels fets, acompanyats pels propietaris de la granja, haurien comprovat que «s'havia desembossat la comporta i s'havien gestionat els purins sense provocar cap vessament».

Tant membres del GDT com veïns de la riera asseguren que, tot i no tractar-se d'un nou episodi de vessament intencionat, és responsabilitat de la granja que no hi hagi cap fuita i apunten a una possible negligència. El GDT també demana que «el culpable d'aquests fets restableixi la qualitat ambiental de la riera i de tot l'entorn contaminat» i recorda que «Osona pateix la pressió d'un excés de cabana porcina, fet que provoca la contaminació de les aigües i una pèrdua de qualitat de vida». A més, els darrers dies un cartell anònim ha corregut per missatgeria instantània animant a trucar a l'Ajuntament de l'Esquirol per demanar que el consistori es personi com a acusació particular en la causa.

Purins amb antecedents

La macrogranja, situada a pocs metres de l'ermita de Sant Julià de Cabrera, forma part del grup empresarial de Josep Ramisa, industrial del porcí condemnat per abocar l'any 2009 més de mig milió de litres de purins a la riera Gavarresa d'Oristà, al Lluçanès. El desembre del 2014, Ramisa va acordar amb la fiscalia una multa de poc més de 1.800 euros i una condemna de sis mesos de presó –que no va haver de complir, ja que no tenia antecedents penals– i d'inhabilitació per a l'exercici de cap professió que suposés el tractament de purins. El passat setembre, va ser novament denunciat per presumpte incompliment de la inhabilitació.

[Article publicat originalment a la Directa]
Una imatge de 'Waste Land' amb què s'obre aquest divendres el Festival Protesta a Vic
01/01/1970
Al marge del concurs de curtmetratges, la programació del Protesta es completa amb diverses activitats al voltant de l'eix temàtic «Art reivindicatiu» | D'entre la selecció de llargmetratges destaquen 4 estrenes a Catalunya i 2 a l'Estat espanyol
Imatge de l'edició de l'any passat de la FESC
01/01/1970
Sota el lema «Ni teu, ni meu. Nostre! Fem comunitat» la FESC mostrarà el ric teixit de l'economia social i solidària catalana a l'antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu | Dies d'agost hi serà present amb una oferta de subscripció a Setembre vàlida els dies de la fira
Protesta per la detenció de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, ahir al jutjat de Vic | Josep Comajoan
Jordi Moreno
01/01/1970
«També és l’estat que es va inventar una falsa organització terrorista anarquista per atacar centres socials i empresonar activistes a l’Operació Pandora, acabant per absoldre’ls» | «Coneixem prou l’estat com per entendre que mentre nosaltres pensem en alentir els tempos, donar espai al debat o deixar refredar els ànims el seu aparell apostarà per normalitzar la repressió i perpetuar el conflicte»