TEATRE POLÍTIC

Ragazzo, la història que els amos del món mai escriuran per nosaltres, dissabte a Vic

Dissabte arriba a Vic Ragazzo, una obra de teatre inspirada en la mort del jove activista antiglobalització Carlo Giuliani, durant les protestes a la cimera del G8 a Gènova, l'any 2001

Oriol Pla és l'únic actor a l'espectacle, un 'ragazzo' que podria ser de qualsevol ciutat europea

| 24/01/2017 a les 19:19h
Arxivat a: Setembre cultural, ETC, Ragazzo, Carlo Giuliani, Teatre
L'actor Oriol Pla en un moment de l'obra Ragazzo | Cia Teatre Tot Terreny
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/01/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Només van ser uns minuts, però devien semblar una eternitat. Un jove activista antiglobalització de només 23 anys es dirigeix al Land Rover dels carabiners amb un extintor aixecat sobre el seu cap. Un carabinieri li apunta el cap amb la seva arma reglamentaria i dispara. Abatut a terra com a conseqüència dels trets, és trepitjat per les rodes del mateix tot terreny fins a dues vegades. El vehicle oficial es retira ràpidament del lloc del crim, mentre una dotació d'antidisturbis s'acosta. Protagonitzen una violenta càrrega amb l'objectiu d'allunyar la resta de manifestants i possibles testimonis. Arriben els serveis d'atenció mèdica d'urgència, però constaten que el jove té una ferida de bala al cap i no poden fer res per salvar-li la vida.

Mentrestant, els mandataris dels països amb les economies més industrialitzades del planeta segueixen l'ordre del dia de la cimera del G8 amb absoluta normalitat. Al Palau Ducal de Gènova Silvio Berlusconi es congratula dels objectius de la trobada per la seva «ànima humanitària» i «cor generós», mentre el jove jeu mort en un carrer proper. El seu assassí no és entre les dotzenes de detinguts a la manifestació.

Podria ser un fragment de Mort accidental d'un anarquista, però és la història real del tràgic final de la vida de Carlo Giuliani, durant la contracimera del G8 a Gènova el 20 de juliol del 2001 a la Via Tolemaide, on es van produir enfrontaments violents entre manifestants anti G8 i antiglobalització i efectius de les Forces i Cossos de Seguretat italians, concretament la policia estatal i la policia militar.
 

Oriol Pla interpretant l'únic personatge a Ragazzo Foto: Cia Teatre Tot Terreny


Més de 15 anys després dels fets, la companyia Teatre Tot Terreny dedica l'obra de teatre polític Ragazzo a Carlo Giuliani. L'espectacle ha estat Premi de la Crítica 2015 al millor espectacle per a joves i a l'actor revelació, Oriol Pla, que interpreta el Ragazzo, inspirat en el jove italià, i que endinsa el públic a la «llibertat vigilada global». Un ragazzo que sembla ben català, amb samarreta de la Kasa de la Muntanya inclosa, perquè de fet, la història podria passar a qualsevol ciutat europea, omple tot l'escenari. L'espectacle es posarà en escena a l'Espai ETC de Vic aquest dissabte al vespre, disposat a sacsejar consciències i provocar preguntes. Segons paraules de la pròpia autora i directora, Lali Álvarez:

«Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i les reunions en algunes zones de la ciutat; es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen pels carrers i no permeten l’entrada a la ‘Zona Rossa’, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.
 

Un moment de l'obra Ragazzo, inspirada en la tràgica mort de Carlo Giuliani Foto: Cia Teatre Tot Terreny


Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc ha okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se… i per participar al Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest “altre món possible” que des de fa uns anys s’imagina com a alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la ‘Zona Rossa’.

Què fer davant l’amenaça? Té legitimitat un govern que s’ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible?

Ragazzo és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres.»

Un agent rural pren mostres de la tuberia des d'on el ramader va fer l'abocament a la riera
Ferran Domènech
01/01/1970
La fiscalia i l'empresari manlleuenc Jacint Sala Fabregó també han pactat que pugui lliurar-se de la presó i se li permet pagar la multa en tres mensualitats de 1.100 euros | Els agents rurals es van desplaçar al lloc on el granger havia construït un tub de 88 metres per transportar el purí des de la bassa fins a una zona propera a la riera | El GDT lamenta que la justícia amb aquestes rebaixes de pena acabi «subvencionant» l'abocament de purins
Jordi Martí Font
01/01/1970
«Això és la Constitució del 78, un pacte entre elits per tal que l’elit franquista gaudeixi, encara avui, de total impunitat» | «A Espanya, l’exèrcit és garantia de la no dissolució de l’Estat i, per tant, nosaltres som el seu objectiu mortal. Sí, mortal. 1978» | «L’Estat espanyol no és un estat mantingut pel consens –construït o no- de la majoria dels seus habitants i és per això que són aquests cossos armats els veritables constitucionalistes, els que tenen encarregada la missió de mantenir el que hi ha i que mai res no canviï»
Montse Castañé encapçalant la manifestació contra les falses cooperatives del 6 de maig passat a Vic | Sara Blázquez
Montse Castañé
01/01/1970
Montse Castañé, número 22 a la llista de la CUP a les eleccions del 21-D, aposta per aprofitar les eleccions també per trencar amb el règim del 78 i conquerir nous guanys socials | «Ara utilitzen Catalunya com a cortina de fum de la seva corrupció i de les retallades socials: pensions, pobresa energètica, etcètera. La qüestió és empobrir cada vegada més la classe treballadora»